Així estan les enquestes per a les eleccions de Portugal

Portugal busca aquest diumenge amb la celebració d’eleccions anticipades posar fi a una crisi política que es remunta al 2019, quan va finalitzar aquesta estable i duradora relació entre les forces de l’esquerra coneguda com a ‘geringonça’, una mena de «miracle portuguès» que va treure el país del pou en el qual es trobava, però que va acabar desencadenant un desacord que es va reflectir en el rebuig dels antics socis dels socialistes als pressupostos.

Assenyalats pel primer ministre, António Costa, com responsables d’aquest rebuig dels pressupostos i per tant de la celebració anticipada d’eleccions, no sembla que el Bloc d’Esquerra i el Partit Comunista repeteixin aquell idil·li que entre el 2015 i el 2019 va ser l’enveja de les forces progressistes de gran part d’Europa.

Amb Costa encara al capdavant de les enquestes amb un cada vegada més lleuger avantatge sobre el candidat del Partit Social Demòcrata (PDS), Rui Rio, l’escenari que sembla més probable és el d’una gran coalició entre aquestes dues forces, però sense que el centre dreta entri en el Govern, apunta l’investigador del CIDOB, Héctor Sánchez. «El preu que van exigir comunistes i Bloc és més alt que el que exigirà el PSD (...) ara, si António Costa no es decideix per ells, la campanya que li faran pagar és enorme», explica Sánchez.

El relat de Costa culpant durant la campanya comunistes i el Bloc de ser els responsables de l’actual situació fa difícil que finalment puguin unir novament els seus camins per a la següent legislatura, tot i que la irrupció de l’extrema dreta de Chega! com a possible tercera força al Parlament també complica un possible acord amb els seus antics socis, ara més debilitats.

«Amb l’esquerra s’ha intentat dos tipus de relació, el 2015 es va firmar un acord per separat amb cada un i contra tot pronòstic va sortir bé (...) i, el 2019, es va decidir que fos a través d’acords puntuals. El que queda és que algun dels dos entri en el Govern i sembla difícil que un pugui entrar i l’altre accepti quedar-se fora», explica Sánchez.

De moment, Costa compta amb un 36% en intenció de vot, per sota encara dels 116 diputats necessaris per tenir majoria al Parlament, mentre que el Bloc aconseguiria entre cinc i vuit diputats i els comunistes entre cinc i nou, segons diversos sondejos publicats a la premsa portuguesa.

Oposició forta

No obstant, i malgrat les molt bones dades d’ocupació, així com el bon acompliment del Govern durant la pandèmia –amb més del 90 per cent de la població completament vacunada–, Costa ha anat perdent el folgat avantatge que tenia a les enquestes, en les quals va arribar a comptar amb més de deu punts de diferència sobre Rio, que, en el millor dels casos segons els sondejos, està tres punts per sota del candidat socialista.

Els factors per explicar aquesta situació són múltiples, des que a Portugal hi ha un gran nombre d’electors molt variables que no s’enquadren en la dicotomia esquerra i dreta, passant per sis anys de govern socialista i una oposició de centre dreta ara més forta, representada per Rio, que ha adoptat una imatge de moderació durant tota la campanya.

«Hi ha molts diners en joc procedents dels fons europeus i Rio ha estat tota la campanya intentant mostrar-se com un estadista, capaç de desbloquejar la situació, oferir estabilitat, administrar i repartir els diners d’Europa sense haver de comptar amb els extremistes d’esquerra», explica Sánchez. «Rui Rio és del costat més centrista del PSD i en el seu moment va descartar cent per cent col·laborar amb Chega!» i «si pot, a la mínima intentarà recolzar-se abans en Iniciativa Liberal o, si no desapareix, en el CDS», explica.

En aquest sentit, Sánchez aposta perquè aquest possible acord estigui subjecte a una sèrie de condicions fixades per l’agenda del centredreta «i quan les enquestes li siguin favorables, el mateix que ha passat ara, tombar pressupostos, eleccions anticipades i guanyar unes possibles futures eleccions». Aquest acord amb els socialistes Sánchez no creu que pugui passar-li factura a Rio, que ha aconseguit sortir molt reforçat els últims anys al despatxar diversos intents d’arrabassar-li el lideratge del partit, des d’on alguns sectors li han criticat la deriva centrista del mateix i una suposada indulgència cap a Costa.

«Rio ha guanyat diverses primàries, té legitimitat per fer el tipus d’oposició que ell vulgui amb el PSD, a més hi ha hagut una depuració de càrrecs i dels qui recolzaven altres candidats com (Paulo) Rangel a les llistes per a aquestes eleccions, per la qual cosa ho controla absolutament tot», apunta.

Auge de l’extrema dreta

Passi el que passi aquest diumenge el que sembla clar és el gran resultat que, segons les enquestes, aconseguirà la formació d’extrema dreta Chega!, liderada per André Ventura i que amb a penes uns mesos des del seu registre oficial com a partit es va colar al Parlament amb un diputat en la passada legislatura.

En aquesta ocasió, està previst que es disputi amb el Bloc d’Esquerra la plaça de tercera força més votada, després que la formació de Catarina Martins pateixi un fort revés en aquesta cita. «Els resultats l’afavoreixen, han sigut més discrets aquesta vegada, i no s’han marcat aspiracions tan altes com en les passades presidencials», recorda Sánchez, que davant un escenari d’acord entre socialistes i PSD deixa els de Chega! com «l’oposició dura» a l’Assemblea.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

No obstant, si bé s’espera que aquest auge de la ultradreta impliqui l’habitual confrontació i el soroll propi d’aquest tipus partits, el 6 per cent dels vots que aconseguiria, segons les enquestes, sembla insuficient per inquietar els dos grans partits, sigui quin sigui el vencedor.

En definitiva, Sánchez creu que «tot seguirà igual», tret de saber quants escons trauran els partits més petits, com l’ecologista Livre, els animalistes del PA, els liberals i sense oblidar la possible sortida de l’arc parlamentari del conservador CDS. «Portugal confirma una fragmentació parlamentària en línia amb tots els països de la Unió», assenyala.