Els drons marroquins guanyen protagonisme al Sàhara Occidental

Un dels últims atacs amb una aeronau no tripulada es va produir el 16 de gener. Van morir quatre militars del Polisario i dos van resultar ferits. Els mitjans al Marroc també se’n van fer ressò i segons una font militar marroquina citada pel diari Yabiladi els combatents «estaven preparant un atac contra una posició de les Forces Armades Reials a prop del mur de seguretat a l’altura de la localitat d’Al-Mahbes». Tot i que segons els sahrauís, l’atac es va produir més al sud. 

«A diferència de la guerra dels anys 80, el factor que està marcant la guerra actual és l’ús de drons per part del Marroc», explica una font pròxima al Polisario. També defensa que des de la ruptura de l’alto el foc i la declaració de guerra per part del Polisario, «les operacions de fustigació s’estan produint de manera diària al llarg del mur marroquí, especialment a la zona nord, a Al-Mahbes», relata la mateixa font.

Més repercussió

Un dels episodis que va provocar més repercussió va ser la mort d’Adaj el-Bendir, cap de la Guàrdia Nacional del Front Polisario l’abril de l’any passat. Segons un comunicat oficial de l’organització sahrauí, l’alt càrrec militar va ser abatut en un atac aeri quan estava al nord de l’antiga colònia espanyola, una zona controlada pel Polisario.  

Segons informacions del mitjà marroquí Le Desk, Adaj el-Bendir va morir en una «missió combinada portada a terme per un avió no tripulat Harfang, de disseny israelià, que apuntava l’objectiu amb un telèmetre làser i permetia a un avió de combat de la Royal Air Force (RAF) executar l’atac de llarg abast amb un o diversos trets de míssils aire-terra».

«La modernització que s’està produint en l’Exèrcit del Marroc els permet disposar de capacitats tecnològiques molt superiors a les de qualsevol altra força a la zona, en especial en el cas dels drons d’última generació», relata Diego Crescente, director de l’Institut de Seguretat i Cultura a Espanya. L’expert relata que «aquest és l’aspecte més inquietant en el context militar al Sàhara Occidental».

Per Crescente aquest territori és un «escenari idoni per a la utilització de les dues característiques principals dels drons militars: l’exploració i la neutralització d’elements insurgents». A més, remarca que «l’absència d’una força aèria capaç de disputar al Marroc el domini de l’espai aeri, permet que els drons explotin totes les seves capacitats».

La guerra propagandística

Segons aquest expert, l’última adquisició del Marroc són sis drons Bayraktar TB2 procedents de Turquia. «Es tracta de drons amb capacitats MALE que els permeten realitzar vols a mitjana i gran altura», explica. A més, relata que aquests mateixos models d’avions no tripulats «van saltar a l’arena pública durant el conflicte del 2020 a l’Alt Karabakh, on es van demostrar molt eficaços contra sistemes de defensa i objectius tàctics de gran valor». 

Notícies relacionades

Cuba, el gran èxode

Un atac israelià al cor de Beirut mata 15 persones i en fereix 63

Aquest conflicte s’ha convertit sobretot en una guerra pel relat. Actualment no hi ha fonts independents sobre el terreny que puguin contrastar les informacions oficials que llancen les dues parts

Aquesta guerra propagandística ha evidenciat dues estratègies comunicatives contràries. Des dels campaments de refugiats de Tindouf (Algèria), on té la base el Polisario, s’intenta fer el màxim soroll de tot el que passa al Sàhara Occidental i parlen diàriament de «guerra». A Rabat, la seva actitud és la de fer el mínim soroll sobre el que succeeix a «les províncies del sud», com el Marroc anomena l’antiga colònia espanyola. Rabat sempre ha evitat la paraula «conflicte» i no ha confirmat ni desmentit que es produeixin combats.