Una nova crisi política deixa cada vegada més sol i feble el president peruà Pedro Castillo

Pedro Castillo conviu amb la crisi: aquest és el seu hàbitat des que va assumir el 28 de juliol el càrrec de president peruà. Des d’aquell moment, el seu Govern ha sigut escenari de disputes internes i sagnies permanents. El mestre rural d’esquerres acaba de quedar immers en una nova situació delicada. En poques hores ha perdut el ministre de l’Interior i el seu ‘premier’, els pilars polítics de la seva administració. El primer, Avelino Guillén, va dimitir divendres al no sentir-se avalat després dels seus enfrontaments amb el comandant general de la policia, Javier Gallardo. Aquest dilluns ho va fer la cap de ministres, Mirtha Vásquez. «Per desgràcia, arribem al punt de no haver pogut aconseguir almenys avançar en consensos sobre el lideratge d’un sector tan important com l’Interior, i tampoc sobre el respecte per les línies institucionals d’aquest, poso en dubte llavors la possibilitat d’avançar en altres canvis imprescindibles en altres àmbits», va dir a la seva carta de comiat. Vásquez va recordar que les turbulències a la cartera d’Interior no són «un afer qualsevol i conjuntural», sinó l’expressió d’un «problema estructural de corrupció en diverses instàncies de l’Estat que ens ha estat colpejant i que és moment d’abordar i confrontar amb fermesa».

Castillo va respondre lacònicament a través d’un tuit. «Com sempre he anunciat en les meves intervencions, el gabinet està en constant avaluació. Per aquest motiu, he decidit renovar-lo i formar un nou equip. Agraeixo el recolzament de Mirtha Vásquez i ministres d’Estat. Seguirem pel camí del desenvolupament pel bé del país».

Quan, aquest diumenge, va donar també per conclosa la direcció de Gallardo, el cap policial que havia tret més de 1.700 agents en unitats dedicades a la lluita contra la corrupció i el crim organitzat, ja era massa tard. El sentit comú indicava que hauria d’haver sostingut Guillén, reconegut pel seu paper com a fiscal en el judici contra l’autòcrata Alberto Fujimori que va desembocar en una històrica condemna de 25 anys, i evitar nous conflictes. Va passar tot el contrari. «No estem davant una dimissió qualsevol», va recordar el diari El Comercio. «Posats a decidir entre un general esquitxat per les sospites i un ministre que li demanava que corregís aquesta situació, s’ha decantat pel primer. La indecisió, en aquest cas, és complicitat, i col·loca el mandatari sota una ombra de què no podrà escapolir-se amb facilitat».

Como siempre he anunciado en mis intervenciones, el gabinete está en constante evaluación. Por tal motivo, he decidido renovarlo y conformar un nuevo equipo. Agradezco el apoyo de @MirtyVas y ministros de Estado. Seguiremos por el camino del desarrollo por el bien del país.

— Pedro Castillo Terrones (@PedroCastilloTe) 31 de enero de 2022

L’editorial del diari La República va mantenir el mateix to crític. «La renúncia de Guillén potencialment no és el final del Govern. Però és el punt de fallida. Aquell que et fa enfonsar-te i fer un gir definitiu. És quan saps que és moment de dir «prou». Hora de posar punt final a una història que, de tant repetir-se, va convertint-se en farsa». Encara faltava que Vázquez donés el cop de porta perquè canviessin les impressions dels analistes.

Més dificultats a l’horitzó

Tot pot ser que sigui fins i tot pitjor en les pròximes hores, perquè Pedro Francke, al capdavant del ministeri d’Economia i, en cert sentit, un garant davant un empresariat que sempre ha sospitat de Castillo, es va posar del costat del sortint Guillén. «Expresso tota la meva solidaritat amb Avelino Guillén, un paladí en la defensa dels drets humans. Al gabinet ha sigut un puntal en la lluita contra la corrupció. Estimat Avelino, estic segur que ens continuarem trobant en la lluita per un país millor. Una forta abraçada».

Expreso toda mi solidaridad con Avelino Guillén, un paladín en la defensa de los derechos humanos. En el gabinete ha sido un puntal en la lucha contra la corrupción. Estimado Avelino, estoy seguro de que nos seguiremos encontrando en la lucha por un país mejor. Un fuerte abrazo

— Pedro Francke (@pedrofrancke) 31 de enero de 2022

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La soledat de Castillo s’aguditza. Va guanyar per pocs milers de vots la presidència a la dretana Keiko Fujimori però poques hores després del seu jurament va començar la seva cursa d’obstacles. Primer va perdre el ministre d’Exteriors, Héctor Béjar, un exguerriller dels anys seixanta, que havia formulat controvertides explicacions sobre l’origen de la violència política en aquest país. Immediatament va xocar amb Vladimir Cerrón, el cap del Perú Lliure, el partit que va sostenir la candidatura presidencial de Castillo. Aquestes friccions van derivar en la sortida del ‘premier’ Guido Bellido. La seva substituta, Vázquez, va ser efímera. A més, va perdre altres ministres en llocs claus.

El president penja d’una corda cada vegada més fluixa malgrat el seu desplaçament cap al centre. «Castillo és un president extremadament dèbil tant per la seva formació com pels seus elements de recolzament. Aquí es veu gairebé una continuïtat dels últims presidents: no té partit, no té un grup propi, però a més no té referències socials importants, arrelades, i això el fa molt feble», va dir el sociòleg Fernando Tuesta.