L’oposició turca escalfa motors davant la baixa popularitat d’Erdogan

Tres anys després, la pressió va en augment. Per primera vegada des que governa –Erdogan va arribar al poder el 2003–, el cap de l’Estat turc perdria les eleccions si tinguessin lloc ara, segons indiquen totes les enquestes. I encara més: ja no és el líder més ben valorat del país, malgrat que al llarg dels anys el seu carisma i estil oratori l’han convertit en un dirigent tan influent que els altres polítics l’han imitat.

Tampoc ocupa el segon lloc, sinó el quart, per darrere d’Imamoglu, l’alcalde d’Ankara, Mansur Yavas, i una altra política opositora, Meral Aksener. El motiu de la seva caiguda és la greu crisi econòmica que viu el país, amb una inflació desbocada i una moneda local, la lira, que va perdre la meitat del seu valor el 2021.

Durant els últims mesos, desenes de manifestacions s’han succeït per tot el país. La principal força d’oposició, el Partit Republicà del Poble (CHP en les sigles en turc) –del qual formen part els alcaldes d’Istanbul i Ankara–, està preparant més protestes. 

«Suposadament sortiran als carrers. No tenen vergonya», va manifestar Erdogan recentment. «Però quan surtin, aquesta nació els donarà una lliçó, com també la va donar a aquells que van sortir als carrers el 15 de juliol», va afegir el president turc, amb referència a l’intent de cop d’Estat del 15 de juliol del 2016. Erdogan, amb dues frases, va vincular el principal partit de l’oposició als qui van intentar expulsar-lo del poder per força fa sis anys.

Unitat fràgil

Unitat fràgilEl CHP està vivint un moment dolç i els seus membres semblen convençuts que derrotaran el partit d’Erdogan. Les eleccions no són fins a la primavera del 2023, però hi ha rumors que es podrien avançar a la tardor d’aquest any.

«Vaig estar pensant a comprar-me una casa, però al final vaig decidir llogar-la, perquè crec que no seré gaire temps més a Istanbul. En un any ens n’anirem tots a Ankara», va dir rient fa unes setmanes un membre de l’equip de l’alcalde d’Istanbul. Anar-se’n a Ankara, per ell, és anar amb el seu cap al palau presidencial. 

Però no tot és tan senzill. Davant una hipotètica derrota electoral, segons escriu el politòleg Soner Cagaptay, Erdogan tindria diverses opcions. «Hi ha dos camins probables. En el primer, Erdogan perd les eleccions, però immediatament assegura que hi ha hagut un frau clar. Llavors, com va fer a Istanbul el 2019, busca anul·lar-ne el resultat, cosa que portaria Turquia a una crisi sense precedents. La segona possibilitat és intentar arreglar les eleccions abans que tinguin lloc, però això, com va passar a Istanbul el 2019, té poques oportunitats d’èxit», diu Cagaptay. 

En aquests comicis, el Govern va forçar la repetició electoral després de perdre la gran ciutat de Turquia. En la repetició, el candidat d’Erdogan va perdre per un marge molt més gran de vots que la primera vegada.

Tot per jugar

Notícies relacionades

Turquia, consumida per la inestabilitat de la lira i una inflació superior al 20%

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Tot per jugarNo obstant, les eleccions encara no semblen ser en un horitzó pròxim, i l’oposició turca segueix dividida a adjudicar qui serà el qui s’enfronti a Erdogan en les que semblen les eleccions més importants de la història recent de la República de Turquia.

«El temps dirà si els partits de l’oposició seran capaços de superar els seus problemes i diferències i si aconsegueixen derrotar Erdogan. Fins aleshores, no obstant, és prematur no tenir en compte la capacitat del president de sobreviure», explica Berk Esen, professor de la Universitat de Sabanci. «Però Erdogan és més a prop que mai en la seva carrera política de perdre el poder, especialment en un país on els que estan al comandament arriben al poder i en marxen a través de les urnes», afegeix.