La justícia de Nicaragua condemna una històrica comandanta de la revolució sandinista opositora a Ortega

«Vaig entrar al Front [Sandinista d’Alliberament Nacional] i a la lluita revolucionària per diverses raons, perquè la dictadura tenia característiques que eren intolerables per a gent amb certa sensibilitat: la repressió política, la corrupció, la coerció a tot intent d’organització i mobilització social». Dora María Téllez, la mítica ‘Comandanta 2’ de la guerrilla que va enderrocar el 1979 el dictador Anastasio Somoza, torna a afrontar una «situació intolerable» 43 anys després. Aquesta vegada no té el somocisme com a victimari, sinó la caricatura d’alguns dels seus excompanys d’insurgència. La fiscalia ha demanat 15 anys de presó per a ella pels suposats delictes de «menyscapte a la integritat nacional» i «conspiració» contra el règim de Daniel Ortega i la seva dona Rosario Murillo.

Téllez no és una figura decorativa de la narrativa sandinista. El 1978 va ocupar el Palau Nacional de Managua juntament amb Edén Pastora, el ‘Comandant 0’. L’operació va permetre alliberar 50 presos polítics i va accelerar la caiguda del règim. La ‘Comandanta 2’ va arribar a la capital com la principal autoritat militar del front Rigoberto Pérez.

«Si hi ha un símbol de revolució sandinista i de la seva decepció és Dora María Téllez Argüello», va dir la revista Confidencial. El judici en contra d’ella es va accelerar quan Ortega i Murillo van prendre possessió del càrrec fa tres setmanes. No es tracta d’un cas aïllat. 47 opositors més al matrimoni presidencial viuen situacions similars. Com ells, l’exinsurgent, metge i historiadora, de 66 anys, ha afrontat un procés que, segons van assenyalar els organismes defensors de drets humans, mancava de garanties estipulades al Codi Penal. A més, el judici es va dur a terme a portes tancades a la presó on està tancada.

Un enfrontament que ve de lluny

Téllez no només havia sigut un dels rostres del sandinisme victoriós de 1979, sinó també de les dissidències que van aflorar a partir dels anys 90, fora del poder. Ella va encapçalar un moviment de renovació juntament amb l’exvicepresident i escriptor Sergio Ramírez, Henry Ruíz i altres dirigents que havien pres distància d’un Ortega que només volia tornar a controlar l’Estat a qualsevol preu i sense autocrítica.

«A Nicaragua, el sistema judicial és un sicariat dels Ortega-Murillo, un escamot d’execució judicial que ha condemnat més de mil nicaragüencs a la presó des d’abril de 2018. Han sigut torturats, abusats, violats, aïllats. Alguns han mort o han sigut assassinats dins de les presons. La fiscalia i aquests jutges no han tingut cap problema a crear càrrecs i condemnar-los sense accés a la seva defensa, sense proves, sense testimonis, sense res. Estem absolutament en la indefensió», va dir fa uns mesos, quan va veure el que s’acostaria. «El Tribunal Suprem és el màxim sicariat».

El cas de Lesther Alemán

Igual que Téllez, també va ser jutjat i condemnat a 15 anys de presó el líder estudiantil Lesther Alemán, que va guanyar especial notorietat durant l’esclat social de fa quatre anys que va provocar desenes de morts, ferits i presos. El jove va polemitzar amb Ortega en el marc d’una taula de diàleg que no tenia cap altre destí que el fracàs. «No som aquí per escoltar el mateix discurs dels últims dotze anys. President, coneixem la història. El poble és als carrers, nosaltres som en aquesta taula per exigir-li el cessament de la repressió. Sàpiga això i rendeixi’s davant de tot aquest poble», va dir el jove a l’excomandant. Ortega no s’esperava aquesta gosadia i menys encara davant d’altres personalitats. La televisió ho transmetia en viu. Lesther va esdevenir, de sobte, un heroi nacional.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Després d’escoltar les seves paraules, el mandatari va assajar un somriure de menyspreu. Alemán va tornar a arremetre. «Poden riure, poden fer les cares que vulguin, però li demanem que ordeni el cessament al foc ara mateix, l’alliberament dels nostres presos polítics. No podem dialogar amb un assassí, perquè el que s’ha comès en aquest país és un genocidi.»

A partir d’aquell moment va començar a ser objecte d’una sistemàtica persecució, fins al punt que no podia tornar a casa seva. Va abandonar el país i només va tornar quan creia que existien les condicions polítiques. L’amnistia va durar poc. 

Alemán es uno de los rostros de la oposición más conocidos por increpar a Daniel Ortega durante el primer Diálogo Nacional en el 2018, en el que le gritó una frase que le significaría la peor afrenta al dictador: «¡Ríndase!». #Artículo66 #DerechoAInformarhttps://t.co/mkxcMBwKjL

— Artículo 66 (@Articulo66Nica) 4 de febrero de 2022