El Banc Central d’Holanda admet el seu vincle amb l’esclavitud durant l’època colonial

El Banc Central Neerlandès (DNB) ha admès aquest dimecres el seu vincle amb l’esclavitud transatlàntica durant l’etapa colonial, després que una investigació encarregada per la mateixa entitat conclogués que la seva capital inicial va provenir d’empreses directament involucrades en plantacions.

Destacats funcionaris del DNB van estar «personalment, administrativament i políticament involucrats» en l’esclavitud colonial, més que els seus contemporanis, i el banc també va proporcionar serveis financers a empreses i firmes comercials amb negocis vinculats a l’esclavitud.

El president de DNB, Klaas Knot, ha assenyalat que aquestes troballes «revelen una part de la història del banc fins ara oculta» i ha lamentat que «la història de De Nederlandsche Bank està estretament entrellaçada amb la història de l’esclavitud transatlàntica», per la qual cosa el banc mirarà d’actuar en el tema amb la divulgació i reconeixement de la seva història.

Es va investigar directors i proveïdors, directament vinculats amb les plantacions, i es va concloure que un d’ells va proporcionar el 40% del capital inicial de DNB, cosa que va provenir en part de la feina de 565 persones esclavitzades a les plantacions a les seves colònies.

Segons la premsa local, el seu retrat va penjar a l’oficina del banc fins a la renovació i no està clar si tornarà després de finalitzar-se les obres de l’edifici.

«Ho lamento profundament»

Un dels exdirectors de DNB també es va enriquir amb l’esclavitud de diverses maneres i va rebre una compensació quan aquesta va ser abolida el 1863, igual que altres de fundats de l’entitat.

«El sofriment dels esclavitzats durant aquell període és indescriptible. Ho lamento profundament», es va disculpar Knot, que no va descartar que el DNB ofereixi una disculpa oficial mes endavant aquest any, com ja va fer el Banc d’Anglaterra, qui va assumir també la seva responsabilitat en aquest assumpte.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

L’establiment de DNB el 1814 va ser part de la política del rei Guillem I destinada a «restaurar» l’Estat neerlandès, i tot i que el tràfic d’esclaus estava oficialment prohibit des d’aquell mateix any, no va ser fins al 1863 que es va abolir l’esclavitud a les colònies, on es produïen les matèries primeres que després es processaven i comercialitzaven als Països Baixos.

El banc ABN Amro està realitzant una investigació similar sobre la seva pròpia història d’esclavitud, ja que el 1824 el rei Guillem I va fundar Nederlandsche Handelmaatschappij, un predecessor d’ABN Amro que va exercir un paper important en la promoció del comerç entre els Països Baixos i les llavors Índies Orientals Holandeses.