Tambors de guerra
¿Quines són les opcions de Rússia a Ucraïna?
Moscou té desplegats gairebé 300.000 soldats a les fronteres dels països veïns però els plans del Kremlin són una incògnita
Les opcions inclouen des d’una ocupació limitada a l’est a una difícil invasió total del país amb tropes terrestres
undefined36668762 a soldier of the separatist self proclaimed lugansk people s161219182342 /
Rússia nega els plans d’invasió d’Ucraïna però els moviments militars al voltant del país s’intensifiquen. Des del novembre, Moscou ha desplegat més de 100.000 soldats a la zona fronterera, especialment davant Donetsk i Lugansk, els dos enclavaments separatistes prorussos situats a la regió ucraïnesa del Donbass. A la península de Crimea (envaïda per Rússia el 2014), el Kremlin ha anunciat unes noves maniobres que impliquen el desplegament de 6.000 militars més, incloent en aquest operatiu un centenar de moderns caces i bombarders. Paral·lelament, ha desplegat milers de soldats més, amb un nombre que ha concretat a Bielorússia per participar en unes maniobres conjuntes entre el 10 i el 20 de febrer.
Els experts calculen que el desplegament pot totalitzar 300.000 soldats, xifra que ja supera el total de 200.000 militars que componen l’Exèrcit ucraïnès. Els tambors de guerra ressonen amb força des de fa setmanes però un atac rus a Ucraïna pot tenir diverses formes. Fins i tot el president nord-americà, Joe Biden, en una declaració polèmica, va establir la diferència entre el que seria una invasió i una «incursió menor». En la seva rectificació posterior a aquestes declaracions el dirigent va anar més enllà i va assegurar que altres accions com atacs cibernètics i tàctiques paramilitars seran considerats també «actes d’agressió» que no quedaran sense resposta.
Invasió a l’est
Una possibilitat que estudien els experts i analistes és que Rússia limiti la seva actuació a la regió del Donbass amb l’enviament de tropes regulars a les prorrusses Donetsk i Lugansk –porten set anys infiltrades, segons Kíev– i que fins i tot reconegui la independència del territori. Aquest escenari és conegut. El 2008, l’Exèrcit rus va entrar a Geòrgia, a Ossètia del Sud, i després d’una guerra de cinc dies, va reconèixer la independència de la regió i d’Abkhàzia. Manté gairebé 15.000 militars en aquests territoris, que Geòrgia considera ocupats.
En una acció limitada a l’est d’Ucraïna, Moscou també podria mirar d’ocupar 300 quilòmetres quadrats de les regions costaneres que voregen el mar d’Azov, creant així un cordó terrestre que uniria la ciutat russa de Rostov amb Crimea. Això inclouria la captura de l’estratègic port ucraïnès de Mariúpol.
Campanya aèria
Però aquesta acció limitada a l’est d’Ucraïna no garanteix a Rússia que el país veí renunciï a ser membre de l’OTAN. Això requeriria, segons experts consultats per la revista ‘The Economist’, una acció a més escala i que suposi un perjudici sever per al Govern de Kíev, fins i tot amb l’objectiu final de provocar-ne la caiguda. Es tractaria de perjudicar el país sense ocupar-lo. L’opció podria ser una campanya de bombardejos aeris, sense desplegar forces de terra, que redueixin les seves forces armades i destrueixin infraestructures estratègiques.
Invasió terrestre
El gran desplegament de soldats –300.000 segons els càlculs dels experts– al voltant de les fronteres ucraïneses podria parlar no obstant de la disposició russa d’envair el país. Des del Donbass, les tropes russes podrien optar per estendre els enfrontaments i desencadenar una guerra convencional. Els militars del Kremlin també podrien avançar des de Crimea, en un atac des de múltiples fronts, que podria arribar també des del nord, des de la frontera bielorussa. Però està sent l’opció més costosa en termes econòmics, polítics i socials, i la majoria dels analistes la descarten. Ocupar la totalitat d’Ucraïna no resultaria fàcil per a Rússia.
Guerra híbrida o de «zona gris»
Fora de l’àmbit militar o acompanyant-lo, Rússia té altres opcions en què es maneja molt bé: la desinformació i els atacs cibernètics. De fet, el Govern ucraïnès ja va denunciar recentment un atac cibernètic massiu contra diverses pàgines oficials. Un atac d’aquesta naturalesa podria afectar infraestructures crítiques i la capacitat ucraïnesa de coordinar una resposta militar. És l’anomenada «guerra híbrida» o de «zona grisa», que inclou operacions de contraterrorisme, espionatge i insurgència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tomé tensa la selecció
- Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk
- ‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid
- Exposició París era una festa que cap pintor català es volia perdre
- La xacra de la corrupció Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- BAGES Construir amb llistons de fusta solidaris
- ANOIA Jorba celebra un mercat de productes de proximitat
- Ruta per la DO EMPORDÀ Perelada, temple del vi
- AGENDA DE BARCELONA Barcelona contra la violència masclista