La justícia europea obre la porta a castigar Polònia i Hongria amb la retirada de fons

La pugna de Polònia i Hongria contra el mecanisme que condiciona el desemborsament dels fons europeus a respectar l’Estat de dret ja té resposta de la justícia europea. El Tribunal de Justícia de la UE ha desestimat aquest dimecres el recurs plantejat pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el seu col·lega polonès, Mateusz Morawieki, al considerar que el reglament, acordat in extremis pels Vint-i-set a finals del 2020 però denunciat posteriorment per Varsòvia i Budapest, té una «base jurídica adequada», concorda amb el procediment previst en l’article 7 del tractat i respecta els límits de les competències europees i el principi de seguretat jurídica.

El reglament va entrar en vigor l’1 de gener passat tot i que la Comissió Europea havia optat per mantenir congelada la seva aplicació –tot i que Brussel·les va enviar diverses cartes preliminars a finals de l’any passat– a l’espera del pronunciament final de la cort amb seu a Luxemburg. Prova de la importància del cas, no obstant, és que la denúncia s’ha tramitat per procediment accelerat, que ha sigut dirimit en gran sala (el ple de quinze jutges), a causa de la complexitat i importància de l’assumpte, i que el tribunal ha emès la seva lectura en directe, una cosa que rarament passa. 

La sentència segueix la línia marcada per l’advocat general de la UE a principis de desembre passat quan va concloure que el reglament, negociat en el marc del pla de recuperació Next Generation EU i el marc pressupostari de la UE per al període 2021-2027, té una base jurídica adequada, és compatible amb els límits que marquen els Tractats i respecta el principi de seguretat jurídica, tots tres elements que qüestionaven Orbán i Morawiecki i que ha desestimat el TJUE.

Base i seguretat jurídica

Pel que fa a la base jurídica del reglament, els jutges recorden que el procediment de bloqueig de fons té com a objectiu protegir el pressupost de la UE quan es veu afectat, «d’una manera prou directa», per la vulneració dels principis de l’Estat de dret, i no sancionar com a tal la vulneració. És més, afirma que només es pot activar quan hi ha «motius raonables» no només d’una violació de l’Estat de dret per part d’un Estat membre sinó, sobretot, que la vulneració afecta o amenaça d’afectar greument i de forma «prou directa» la bona gestió financera del pressupost de la UE o la protecció dels interessos financers. En aquest sentit, consideren que el mecanisme de condicionalitat «pot estar comprès en la competència que els tractats confereixen a la Unió per establir normes financeres relatives a l’execució del pressupost de la Unió».

Quant al procediment sancionador previst en l’article 7 del Tractat, que permet a la UE castigar amb la retirada del dret de vot en el Consell un Estat membre, els jutges conclouen que l’objectiu d’aquest procediment i el nou mecanisme són diferents i que les facultats conferides a la Comissió i al Consell «no sobrepassen els límits de les competències atribuïdes a la Unió». El TJUE també conclou que el mecanisme respecta el principi de seguretat jurídica perquè la Comissió «ha de respectar, sotmesa al control del jutge de la Unió, requisits procedimentals estrictes, que suposen, entre altres tràmits, diverses consultes amb l’Estat membre de què es tracti».

Estat de dret, innegociable

El pronunciament dels jutges, que posa punt final a un procés en què s’han personat en defensa del mecanisme, a més dels serveis jurídics de la Comissió Europea, els d’una desena de països de la UE –des de França, Alemanya, Irlanda, Dinamarca, Bèlgica o Finlàndia, fins i tot Espanya o Luxemburg–, obre la porta que Brussel·les activi una vegada per sempre el mecanisme contra Varsòvia i Budapest, com reclamen diversos grups del Parlament Europeu que han denunciat fins i tot Brussel·les davant el tribunal europeu per inacció en aquest terreny.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

«El Parlament Europeu espera ara que la Comissió apliqui el mecanisme de condicionalitat ràpidament. La condicionalitat dels fons de la UE vinculada al respecte de l’Estat de dret no és negociable per a l’Eurocambra», ha dit la seva presidenta, Roberta Metsola. «La Comissió defensarà el pressupost de la UE contra les violacions dels principis de l’estat de dret. Actuarem amb determinació», ha promès la presidenta Ursula von der Leyen, que ha anunciat l’adopció en les pròximes setmanes d’orientacions sobre l’aplicació pràctica del mecanisme.

Polònia aspira a rebre 36.000 milions d’euros del fons de recuperació i Hongria 7.200 milions, als quals se sumen milers de milions més en fons regionals i agrícoles. El veredicte, en aquest sentit, suposa un nou revés per a les seves intencions, donat el seu bagatge de denúncies i sentències per vulnerar valors i principis europeus. Tot i així, previsiblement recorreran la sentència i continuaran donant batalla. «El TJUE ha adoptat una decisió política a causa del nostre pròxim referèndum sobre la protecció dels nens. L’última sentència és un exemple de la forma en què Brussel·les abusa del seu poder», ha dit Zoltan Kovacs, portaveu d’Orbán. «Necessitem defensar-nos contra els atacs a la nostra sobirania. Polònia ha de defensar la seva democràcia contra el xantatge que busca retirar-nos el nostre dret a decidir per nosaltres mateixos. Sobretot, tenint en compte que es pretén que Polònia perdi fons per mesures que són un estàndard a Espanya o Alemanya», ha criticat el viceministre de justícia polonès, Sebastian Kaleta.