Setge a l’extremisme
França anuncia la retirada coordinada de Mali
París i els seus socis argumenten que la junta militar que governa el país no coopera en la lluita contra el gihadisme
Un helicóptero francés despega en Mali durante una operación antiyihadista /
França i els seus socis europeus que operen a Mali, a més del Canadà, han anunciat una retirada militar coordinada d’aquest país africà, on estan presents amb l’operació Barkhane i les forces especials europees Takuba.
Una declaració conjunta va remarcar que ja no es compleixen les condicions polítiques, operatives i jurídiques per continuar el seu compromís militar actual en la lluita contra el terrorisme gihadista a Mali, atesa la falta de cooperació de la junta militar que governa Bamako.
El grup va apuntar que, «en estreta cooperació amb els països veïns, desitgen seguir presents a la regió», on en total hi ha uns 25.000 soldats i, en concret, França en té desplegats uns 4.300, uns 2.400 només a Mali.
Entre els signataris hi ha Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Itàlia, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, el Consell Europeu, la Comissió Europea, la Coalició per al Sahel i la Comissió de la Unió Africana.
«No podem continuar compromesos militarment amb unes autoritats de facto amb què no compartim l’estratègia. La lluita contra el terrorisme no pot justificar-ho tot», ha afirmat avui en roda de premsa el president francès, Emmanuel Macron.
Dos cops d’Estat en un any
La decisió va ser presa en una reunió aquest dimecres a la nit a l’Elisi que va reunir una vintena de dirigents europeus i africans. La retirada es farà de forma ordenada en coordinació amb les forces malianes i de l’ONU, i està motivada, segons la nota, «per les múltiples obstruccions de les autoritats de transició malianes». Aquesta junta militar està en el poder arran del cop d’Estat del maig del 2021, el segon en menys d’un any.
Per contenir la potencial extensió geogràfica de les accions dels grups armats terroristes cap al sud i l’oest, els socis internacionals van expressar la seva voluntat de contemplar l’expansió del seu recolzament als països veïns del golf de Guinea i de l’Àfrica Occidental, segons les seves peticions.
El comunicat va precisar també la intenció de continuar recolzant la població maliana i d’afrontar «les causes profundes de la inseguretat al país», mobilitzant ajuda per respondre a les necessitats immediates i a més llarg termini.
La força Barkhane es va crear l’agost del 2014 com a successora de l’operació Serval, que París va llançar a principis del 2013 per impedir que les organitzacions gihadistes que s’havien fet fortes al nord i el centre de Mali aconseguissin el control de tot el país.
El juny passat, el president francès, Emmanuel Macron, ja va anunciar una «profunda transformació» d’aquesta missió per convertir-la en una operació de cooperació, cosa que suposaria una reducció de tropes.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia