Espanya va negar a França més ajuda militar a Mali quan n’hi va demanar, el 2019

Va ser durant el primer semestre del 2019 i després d’una petició formulada per França, el desplegament més gran de forces a la zona de la qual, la missió Barkhane, passava per un moment delicat. La resposta final d’Espanya va contrariar l’aliat francès, segons fonts militars coneixedores del procés.

França va anunciar aquest dijous la retirada europea i canadenca que ha liderat a Mali amb un comunicat que retrata el fracàs d’una missió de defensa autònoma europea, sense el concurs dels Estats Units. El firmen Alemanya, Portugal, Itàlia, Dinamarca, Estònia... Espanya no figura al document, malgrat haver donat recolzament aeri a Barkhane amb el Destacament Marfil de l’Exèrcit de l’Aire i malgrat estar implicada amb més de 500 militars en l’operació paral·lela EUTM (European Union Training Mission), de capacitació de tropes locals de xoc.

Front estancat

Front estancatEl 2018, l’operació Barkhane s’havia estancat en la lluita contra Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI), la franquícia terrorista dominant a la zona. El Govern francès ja havia enviat missatges a l’Executiu de Mariano Rajoy a l’hivern, i els va reiterar a l’estiu després del triomf de la moció de censura i l’arribada de Pedro Sánchez al poder.

França va convidar Espanya a ser-ne contribuent principal perquè el terrorisme islamista del Sahel figura com a prioritat per a la Seguretat Nacional espanyola.

Defensa va enviar llavors el seu grup d’experts a Mali per localitzar emplaçaments per a bases des de les quals pogués propiciar cops que  desestabilitzessin la insurgència gihadista pel nord, cosa que havia de proporcionar respir als soldats francesos de Barkhane al centre i sud del país.

Takuba es va crear finalment el 2020. L’últim cop de les seves forces especials, el dia 9 de febrer, va segar la vida de 30 gihadistes en un xoc a la regió d’Inlaglaou, a la frontera amb el Níger.

Tres ‘a’ i una ‘e’

Tres ‘a’ i una ‘e’El juny del 2019, un informe tècnic militar recomanant participar-hi es va elevar a l’àrea de decisió del ministeri. El seu supòsit principal era una actuació d’unitats d’operacions especials espanyoles en les guerrilles de Takuba, sota l’esquema que en l’argot OTAN anomenen A3E (‘advise, accompany, assist and enable’, o ‘assessorament, acompanyament, assistència i habilitació’), el mateix amb què van treballar compartint per darrere missions de combat amb forces locals a l’Iraq.

El planejament, conegut en part pels francesos, va obtenir el vistiplau de l’Estat Major de la Defensa, però aspectes no negociables d’un lideratge més francès que europeu van portar la Secretaria General de Política de Defensa a recomanar finalment aquell estiu un «no» a la ministra Margarita Robles.

No van ser problemes pressupostaris tant com consideracions polítiques i estratègiques. Portaveus de Defensa preguntats per aquest diari no fan comentaris. Altres països molt més llunyans al pati del darrere que és el Sahel per a Espanya, com Suècia, van accedir a incrementar el seu recolzament a la missió liderada per França. En les reunions de la coalició en què han tingut ocasió, refereixen les fonts consultades, els francesos s’han queixat als seus aliats per no comptar amb més ajuda.

En l’actualitat, Espanya té desplegats al Sahel dos avions de transport C-295 de l’Exèrcit de l’Aire amb base a Dakar (Senegal), amb 70 militars a Bamako (Mali); helicòpters de les Forces Aeromòbils de l’Exèrcit de Terra (FAMET) i 530 soldats (de la Brigada Galícia i del Terç de l’Armada, en l’última rotació, de l’1 de desembre passat) formadors del desmanegat exèrcit local en aquesta ciutat i a Koulikoro, i vuit instructors més a la rereguarda de Banghi (República Centreafricana); tot aquest desplegament, sota iniciativa de la Unió Europea i lideratge francès. La retirada anunciada per França deixa en suspens la continuïtat de tota aquesta operació, que ja ha complert vuit anys.

En mans russes

En mans russesÉs a Mali on les bandes gihadistes armades es disputen més corredors del tràfic de persones i mercaderies, també droga, cap a Algèria, el Marroc, Líbia i Europa per finançar la seva lluita contra l’infidel.

L’últim Informe de Seguretat Nacional, redactat el març del 2021, esmenta el perill d’AQMI i DGS (Daesh del Gran Sàhara), en «guerra oberta per l’hegemonia». Aquest escenari pot canviar, adverteix: «El pitjor escenari es produiria en cas que les dues organitzacions aconseguissin una treva que permetés concentrar les seves capacitats».

Fins i tot després de la retirada d’Occident a l’Afganistan i la seva presa pels talibans, el Sahel continua sent considerat pels experts la màxima incubadora de terrorisme del planeta.

Aquesta zona clau per dificultar l’adoctrinament i l’aprovisionament d’assassins com els de la sala Bataclan, els trens de Madrid o la Rambla de Barcelona, és la que des d’ara i en els pròxims sis mesos abandonaran les forces europees enmig d’un entorn cada vegada més hostil.

Amb la retirada de Mali, l’escenari de lluita local antigihadista queda en mans de Rússia. «Veurem si ho fan en a o en b», comenta un dels militars consultats, en al·lusió a la notable penetració a la zona de soldats sense distintiu, cada vegada més confirmadament mercenaris de Wagner. La Intel·ligència francesa va ser la primera a relacionar l’empresari Ievgeni Prigozin,

un membre destacat de la cort empresarial de Vladímir Putin, com a amo d’aquest exèrcit privat, que abans de trepitjar el Sahel va desplegar a Líbia i Síria.

Les seves ràtzies a la zona, sense miraments que responguin a les convencions de Ginebra i la Haia, han anat tenint més èxit que les ROE (regles operatives d’enfrontament) de les forces europees, ajustades a la legalitat internacional. Les fonts consultades apunten la possibilitat que els oficials de Barkhane tornin a les seves bases a França i el Canadà amb proves de crims de guerra comesos pels mercenaris.

Altres fonts, aquestes de la Intel·ligència espanyola, van assenyalar a aquest diari a finals del gener passat la sospita estesa que, darrere de l’agitació dels militars a Mali i al Níger hi hagi forces russes i un torrent de ‘fakes’, com un fals comunicat ferotgement antifrancès i antieuropeu d’un presumpte Govern republicà de Mali que va ser desmentit el 24 de gener.

La lleva del terror

La lleva del terrorLes ràtzies de Wagner es produeixen en un escenari d’atacs encara més brutals. AQMI i el Daesh saharià no només competeixen per dominar territoris i per fer-se lloc al caòtic mercat libi d’armament, també pel reclutament de desesperats a la zona.

En aquest modern cor de les tenebres, escenari a més d’una altra guerra superposada, el primer gran conflicte internacional provocat pel canvi climàtic, la majoria dels

terroristes de les bandes locals són conversos al gihadisme radical per pura supervivència.

Segons avancen els terroristes pel terreny, els joves dels poblets disseminats en l’oceà de sorra afronten a una elecció: allistar-se amb ells o ser degollats. «A qualsevol poble arriba el grup terrorista i et diu: “O t’uneixes a mi, o demà matarem tota la teva família, i no tenen ningú a qui recórrer”», ha explicat a EL PERIÓDICO Rodrigo Gaona, capità del GAR, Grup d’Acció Ràpida de la Guàrdia Civil, que ha sigut destinat ja 19 vegades en aquell front contra el gihadisme.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La Guàrdia Civil instrueix al Níger, al costat de Mali, el GAR-SI, un cos bessó que han creat amb la fins llavors desinformada i desmoralitzada policia local, que a poc a poc ha anat abandonant el seu paper de carn de canó.

França i els aliats de l’agònica missió Barkhane han comunicat la seva intenció de continuar amb presència militar a la zona, tot i que no sigui a Mali. D’aquí a uns mesos es veurà si aquests altres parapets europeus els tomben també els desacords i l’absència de voluntat política.