Alta tensió a la frontera de l’OTAN amb Rússia

Centre militar soviètic fins al col·lapse de l’URSS, Adazi és des del 2017 una de les bases utilitzades per l’Aliança Atlàntica als països bàltics. El miler i mig de militars desplegats sota comandament canadenc fan torns i fan maniobres totes les setmanes; són part dels prop de 4.000 soldats de la missió desplegats a Estònia, Lituània, Letònia i Polònia. Passen dies als boscos a la intempèrie, entrenen al camp de tir amb fusells d’assalt o fan pràctiques de combat en entorns urbans. Estan a pocs centenars de quilòmetres de la frontera amb Rússia i Bielorússia, on l’altre bàndol no deixa aquests dies de fer maniobres militars i de moure tropes i armament en aquesta cantonada nord-oriental d’Europa.

Entre la dissuasió i la defensa

És febrer del 2022 i l’escena reflexa l’augment de la presència militar a la zona des que Moscou s’annexionés Crimea el 2014. Abans no era així. Des de la cimera de Varsòvia de 2016, la presència de l’Aliança Atlàntica s’ha anat reforçant gradualment a la regió amb l’objectiu declarat de «dissuadir Rússia» i assajar la capacitat de reacció dels exèrcits que participen en l’operatiu. També han augmentat els fons destinats a l’OTAN. I avui són nou països –10 amb Letònia– els que integren aquesta missió, entre els quals Espanya, que a Adazi té a 350 efectius procedents de diferents zones del país.

El coronel Sandris Gaugers, cap de la brigada mecanitzada letona a càrrec de la base d’Adazi, fuig dels eufemismes. Des del seu despatx, explica que la missió «es va crear fa cinc anys per dissuadir» Moscou, tot i que «si les coses van malament, també seria una missió de defensa». «El conflicte d’Ucraïna ens va portar al punt d’haver de començar a pensar a com defensar-nos i va ser llavors quan vam començar a pensar en maneres convencionals de fer la guerra», raona Gaugers al remarcar que la iniciativa de l’OTAN «va ajudar molt». 

«Hem viscut en pau durant molt temps i ens hem oblidat que la guerra pot esclatar en qualsevol moment. Vam passar gairebé 20 anys a l’’Afganistan i l’Iraq, però allò va distar molt de ser una guerra convencional», raona el coronel. «Ara fa algun temps que treballem en una potencial tornada de la guerra convencional», afegeix el referir-se a aquest tipus de conflicte que contempla l’enfrontament de dos o més bàndols en el camp de batalla.

Més presència de l’OTAN

No es descarta que aquesta missió –o les altres que hi ha a la regió– pugui anar a més. Les autoritats letones han demanat reiteradament que es reforci la presència de l’OTAN al país, i la vicepresidenta dels EUA, Kamala Harris, va afirmar recentment que les autoritats nord-americanes estan considerant reforçar l’operació, segons va transmetre divendres passat el president lituà, Gitanas Nauseda. Dinamarca ja ha promès una fragata i quatre avions F-16 a Lituània. «Aquestes unitats, liderades pel Canadà, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units, són multinacionals i estan llestes per al combat. La seva presència deixa clar que un atac a un aliat serà considerat un atac a tota l’aliança», ha explicat l’OTAN en un comunicat oficial.

Notícies relacionades

Biden es reunirà amb Putin sempre que aquest no envaeixi Ucraïna, segons la Casa Blanca

Javier Solana: «Vivim les conseqüències de suggerir que Ucraïna entraria a l’OTAN»

La sergent Mireya Marín té 23 anys, és de Còrdova i està a la seva primera missió a l’estranger. Forma part del contingent espanyol, que comparteix hangars –on són els carros de combat Leopard i els blindats Pizarro– amb els seus col·legues italians, potser per afinitat cultural. Marín explica que va arribar al gener i li tocarà estar desplegada fins a l’estiu, segons diu mentre dona ordres al seu pilot i carrega sense queixar-se uns 15 quilos entre l’armilla antibales, el fusell i el seu equip de combat individual. «Per a mi és un orgull ser aquí representant Espanya a més de l’OTAN», afirma aquesta sergent pertanyent al subgrup tàctic Lobo.

La missió està envoltada d’incògnites. Dependrà molt del que faci Rússia. Al desembre, el seu president va demanar a l’OTAN que es retiri de tots els països que es van adherir a l’Aliança Atlàntica a finals dels anys 90. Essencialment els països d’Europa oriental, Polònia i els bàltics Lituània, Estònia i Letònia. Un arc geogràfic que inclou també Adazi. No és la primera vegada que ho demana. Ja el 2014 Vladímir Putin ho va fer amb un to més amenaçador. «Si volgués, les tropes russes no només estarien a Kíev, sinó també a Riga, Vílnius, Tallinn, Varsòvia i Bucarest en pocs dies», va afirmar segons una informació recollida en aquell moment per la premsa alemanya.