Les argúcies de Putin per buscar una justificació legal a la invasió d’Ucraïna

Però tampoc Rússia ha escapat a aquesta temptació, com es va veure el 2008 amb la seva incursió militar a Geòrgia per recolzar les regions separatistes prorusses d’Ossètia del Sud i Abkhàzia, esgrimint que els seus ciutadans estaven sent víctimes d’una campanya de neteja ètnica per part de l’Exèrcit georgià. O anys després, el 2014, al justificar la invasió i posterior annexió de Crimea per la necessitat de protegir la població russòfona o ètnicament russa de la península dels atacs «feixistes» de les milícies ultranacionalistes ucraïneses.

El guió es torna a repetir ara a Ucraïna, de manera tan poc convincent com llavors. I és que les lleis de la guerra, codificades en el dret internacional humanitari, només avalen l’ús de la força per part dels estats en dos supòsits: la legítima defensa en resposta a un atac armat, i la preservació de la pau i la seguretat mundial sancionada pel Consell de Seguretat de l’ONU. Cap d’aquests pressupostos es dona a Ucraïna, on Putin ha acusat el Govern de Kíev de perpetrar un «genocidi» contra la població russa de les autoproclamades repúbliques de Lugansk i Donetsk, a la regió del Donbass.  

Intervenció unilateral humanitària

«El més irònic és que, encara que els arguments de Putin fossin certs, que no ho són, continuarien sense aportar una justificació legal per a l’ús de la força a Ucraïna», afirma a aquest diari Kevin Jon Heller, assessor especial del Tribunal Penal Internacional i professor de Dret Humanitari de la Universitat de Copenhaguen. «Bàsicament, el que planteja és el dret a la intervenció unilateral humanitària per protegir civils innocents, un concepte molt disputat pel dret humanitari i sense gairebé suport llevat que estigui autoritzat pel Consell de Seguretat».

Tradicionalment Rússia ha condemnat la doctrina que ara encapçala, com va fer durant la intervenció de l’OTAN a Kosovo als anys 90. Per llavors desenes de països van acabar avalant l’anomenada «secessió correctiva» de la província sèrbia com a únic remei per frenar la persecució sistemàtica dels seus ciutadans albanokosovars. «Putin està utilitzant ara al Donbass la mateixa retòrica que Occident va fer servir a Kosovo. Pot ser que no sigui legalment correcte, però tampoc és del tot forassenyat», diu Heller. 

Reconeixement de les regions separatistes

Això explicaria per què Putin va reconèixer dilluns la «independència» de les dues regions secessionistes, enfrontades des de fa vuit anys en una guerra civil contra l’Exèrcit ucraïnès. Legalment la maniobra russa no té validesa internacional, però podria proporcionar-li pretextos addicionals per justificar una invasió a gran escala del Donbass. Una invasió que, a ulls dels EUA, ja ha començat, una tesi reforçada per l’anunci del Kremlin per desplegar a la regió tropes «en missió de pau». I és que la llei humanitària reconeix el dret dels estats sobirans a convidar tercers països a afegir-se a la seva defensa col·lectiva per una agressió estrangera. El problema d’aquesta línia argumental és que ni Ucraïna és una potència forana al Donbass ni Lugansk i Donetsk són repúbliques sobiranes.

Però l’estratègia li serveix per apuntalar el seu objectiu últim: recuperar l’esfera d’influència que va tenir la Unió Soviètica a l’Europa de l’Est durant la guerra freda. D’aquí venen les seves demandes perquè l’OTAN es retiri de la regió o garanteixi que mai integrarà Kíev a la seva aliança. Com van fer els EUA a l’Amèrica Llatina durant bona part del segle passat, Putin aspira que ningú més que Rússia pugui interferir al seu pati del darrere, per més que aquests països siguin estats sobirans amb dret a escollir les seves aliances.

Notícies relacionades

Biden denuncia «el principi d’una invasió russa d’Ucraïna» i anuncia sancions a Moscou

El Senat de Rússia autoritza a Putin l’enviament de tropes al Donbass

Això explicaria també per què dilluns Putin va tornar a presentar l’Estat ucraïnès com una ficció, producte d’un error històric de Lenin, que hauria deixat Rússia sense una part indissociable del seu territori. I és que, negant la independència d’Ucraïna, li està negant el dret de tenir el seu propi camí.

El que està clar és que amb la invasió del seu veí eslau Rússia està incorrent en un crim d’agressió, tècnicament punible pel Tribunal Penal Internacional (TPI) i la vintena de països que l’han incorporat en la seva legislació i han abraçat la jurisdicció universal. És molt qüestionable, tanmateix, que aquesta potencial amenaça legal hagi de dissuadir Putin. «L’agressió és potser el crim més difícil de jutjar perquè el TPI té una jurisdicció limitada al respecte i perquè la majoria dels estats estan poc interessats en perseguir-ho, ja que, al ser un crim d’Estat, no es jutgen individus sinó tot un país», reconeix Keller, l’assessor del TPI.