Cinc coses que cal saber sobre Ucraïna

Ucraïna, objectiu d’una intervenció militar de Rússia per defensar els separatistes prorussos de l’est, ha sigut escenari de revolucions, annexions de territori i guerres des del desmembrament de la Unió Soviètica el 1991. A continuació, cinc coses que ha de saber sobre aquesta nació d’uns 40 milions d’habitants, situada a les portes de la Unió Europea.

Arrels comunes

Els pobles rus i ucraïnès estan units per un mil·lenni d’història, amb arrels que es remunten a la Rus de Kíev –un estat eslau medieval amb Kíev com a capital, que ocupava parts de les actuals Ucraïna i Rússia– i es prolonguen fins a la Unió Soviètica, passant per l’imperi tsarista rus. Després de la revolució bolxevic del 1917, Ucraïna es va convertir en una república soviètica, però a partir de la seva independència, el 1991, van augmentar les tensions amb Rússia, que van culminar el 2014 amb una revolució prooccidental. Aquell mateix any, Rússia es va annexionar la península de Crimea (sud) i des d’aleshores ha recolzat els rebels separatistes a l’est d’Ucraïna, un conflicte que ha segat més de 14.000 vides.

Aquest any, Rússia ha concentrat desenes de milers de soldats a les fronteres amb Ucraïna i el president rus, Vladímir Putin, va reconèixer el 21 de febrer la independència de les autoanomenades repúbliques separatistes de Donetsk i Lugansk, i va ordenar el desplegament de tropes en aquestes zones. La majoria dels ucraïnesos parlen ucraïnès i rus, tot i que actualment una política d’«ucranització» exigeix que els mitjans publiquin en ucraïnès i que l’idioma i la literatura russa desapareguin dels plans d’estudis escolars. Per Kíev, es tracta de revertir la «russificació» forçada d’Ucraïna durant l’era soviètica.

Crisi econòmica

Amb la crisi del 2014, l’economia ucraïnesa va col·lapsar i el PIB va caure gairebé un 7%. El 2015, es va desplomar al voltant d’un 10% i la inflació va superar el 40%. Ucraïna va donar senyals de recuperació els anys següents, però continua sent un dels països més pobres d’Europa, amb un salari mensual mitjà de 550 euros.

El país depèn dels impostos generats pel tràfict de gas rus a Europa, i per això ha expressat la seva preocupació amb projectes de gasoductes que eludeixen el seu territori. A això se suma una fuga de capitals i una acceleració de la inflació.

Corrupció endèmica

La corrupció a Ucraïna és endèmica: al seu informe del 2021, l’organització Transparència International la va ubicar a la posició 122a de 180. Això va representar una millora amb relació al 2014 (142a), però està molt per darrere dels seus veïns europeus. El president, Volodímir Zelenski, un excomediant de 44 anys sense experiència política, va arribar al poder el 2019 amb la promesa de tolerància zero amb la corrupció. Però la seva lluita en aquesta àrea s’ha estancat, cosa que ha generat crítiques de països occidentals i de donants internacionals.

Txernòbil

El pitjor accident nuclear de la història va tenir lloc el 26 d’abril del 1986 a Ucraïna –que era llavors una de les 15 repúbliques soviètiques– quan va explotar un reactor de la central nuclear de Txernòbil, que va contaminar fins a tres quartes parts d’Europa, especialment a la Unió Soviètica.

Prop de 350.000 persones van haver de ser evacuades d’un perímetre de 30 quilòmetres al voltant de la planta, que continua sent zona prohibida. El cost humà encara és discutit actualment.

En anys recents, Txernòbil s’ha convertit en una destinació important per a turistes.

Borsch

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna | Rússia llança la guerra total a Ucraïna

¿Per què Rússia vol envair Ucraïna? El conflicte en 5 claus

Per a molts, el borsch, una sopa de remolatxa i col de cabdell que sovint se serveix amb crema agra, és un símbol de la cuina russa. No obstant, comunament s’accepta que aquest plat és d’origen ucraïnès.

Un cas similar és el del pollastre Kíev, l’origen del qual és freqüentment objecte de disputes.