Les dates clau de l’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna

A primera hora del matí d’aquest dijous, Vladímir Putin ha anunciat l’inici d’una «operació militar especial» a l’est d’Ucraïna, i ha donat inici a la guerra entre Rússia i Ucraïna. A penes uns minuts després, s’han registrat explosions a diverses ciutats de l’est del país, pròximes a la frontera amb Rússia. [Seguiu aquí les últimes notícies sobre la crisi a Ucraïna]

Amb el conflicte iniciat el 2013 enquistat i la zona convertida ja en tauler de la geopolítica mundial davant la negativa russa a acceptar els acostaments de l’OTAN i de la Unió Europea (UE) a Ucraïna, la situació ha acabat d’esclatar aquest 24 de febrer.

Aquestes són les dates clau d’una situació que, aquest dijous, ha arribat a un punt de no retorn:

NOVEMBRE DEL 2013: ‘NO’ A L’ASSOCIACIÓ AMB LA UE

NOVEMBRE DEL 2013: ‘NO’ A L’ASSOCIACIÓ AMB LA UEEl llavors president d’Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, guanyador de les eleccions presidencials el 2010, es nega a firmar l’acord d’associació amb la Unió Europea, previst per al 29 de novembre d’aquest any. Les pressions de Rússia, que li oferia a més importants contrapartides econòmiques per fer-ho, com reduir el preu del gas, van ser claus per a la decisió.

Com a conseqüència, sorgeix l’Euromaidan, un moviment de manifestacions i protestes, principalment a Kíev, de sentit europeista i nacionalista. El 24 de novembre, desenes de milers d’ucraïnesos es manifesten contra el Govern del seu país a Kíev. Amb el pas dels mesos, les protestes es fan cada vegada més multitudinàries, i la repressió governamental augmenta. Ja el gener del 2014, les protestes s’estenen per altres ciutats del país mentre el Govern ucraïnès aprova la llei antimanifestacions i la violència s’intensifica.

FEBRER DEL 2014: FUGIDA DE IANUKÓVITX

FEBRER DEL 2014: FUGIDA DE IANUKÓVITXLa brutal repressió del Govern, que deixa un centenar de morts en les protestes, genera una onada d’indignació popular que força Ianukóvitx a fugir del país de matinada, i agafa els comandaments el Partit de les Regions i fixa les eleccions el 25 de maig. Els manifestants accedeixen a les seus de la presidència i del Govern i prenen la residència del president, on descobreixen múltiples articles de luxe, que utilitzen com a proves de la seva corrupció.

Alhora, militants prorussos lluiten contra partidaris de la unitat d’Ucraïna a Simferòpol, la capital de Crimea, i militars russos camuflats i agents de l’espionatge del Kremlin s’endinsen a Crimea per intentar forçar-ne l’annexió a Rússia.

MARÇ DEL 2014: REFERÈNDUM A CRIMEA

MARÇ DEL 2014: REFERÈNDUM A CRIMEACrimea, península ucraïnesa amb majoria de residents prorussos, celebra el 16 de març del 2014 un referèndum que, entre acusacions de frau, se salda amb una participació del 82,7% de la població i la victòria de l’annexió a Rússia amb un 97% dels vots. La comunitat internacional i la Unió Europea rebutgen el resultat. Els Estats Units afirmen que mai serà acceptat, i l’OTAN paralitza la seva col·laboració amb Moscou. El 18 de març, Moscou firma la incorporació de Crimea al seu territori.

El 24 de març, el president dels Estats Units, Barack Obama, convoca els líders del G-7 (Estats Units, Alemanya, França, Itàlia, Canadà, Regne Unit i Japó), que suspèn la presència de Rússia en el Grup dels Vuit (G-8) per l’annexió de la regió.

ABRIL DEL 2014: EL DONBASS SEGUEIX ELS PASSOS DE CRIMEA

ABRIL DEL 2014: EL DONBASS SEGUEIX ELS PASSOS DE CRIMEASorgeix un moviment separatista armat prorús a la regió del Donbass, a l’est d’Ucraïna, que reprodueix els esdeveniments de Crimea. El 12 de maig, grups separatistes autoproclamen les «repúbliques populars» de Donetsk i Lugansk i reclamen la seva integració a Rússia. El 25 de maig, l’empresari prooccidental Petró Poroixenko guanya les eleccions presidencials amb una majoria absoluta.

JULIOL DEL 2014: DEMOLICIÓ D’UN AVIÓ MALAISI

JULIOL DEL 2014: DEMOLICIÓ D’UN AVIÓ MALAISIL’avió MH17, de la companyia Malaysia Airlines, és enderrocat per un míssil quan sobrevolava Donetsk, al territori de l’est d’Ucraïna controlat per forces prorusses. Hi moren 298 passatgers.

SETEMBRE DEL 2014: ACORDS DE MINSK

SETEMBRE DEL 2014: ACORDS DE MINSKRússia, Ucraïna i representants separatistes de Donetsk firmen un acord de pau el 5 de setembre a Minsk. No obstant, tot just una setmana després, milicians prorussos trenquen la treva, i es torna a l’escenari anterior.

FEBRER DEL 2015: REUNIÓ PUTIN-POROIXENKO

FEBRER DEL 2015: REUNIÓ PUTIN-POROIXENKOEl president de Rússia, Vladímir Putin, i el d’Ucraïna, Petró Poroixenko, es reuneixen a Minsk per mirar d’acordar un nou alto el foc. La reunió, que compta amb la intervenció i mediació del llavors primer ministre francès, Francois Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, se salda sense grans avanços.

ABRIL DEL 2019: ZELENSKI ARRIBA AL PODER

ABRIL DEL 2019: ZELENSKI ARRIBA AL PODEREl còmic Volodímir Zelenski s’imposa a Poroixenko en la segona volta de les eleccions presidencials, aconseguint més del 70% dels vots. Dos mesos després, el partit de Zelenski, El Servidor del Poble, s’imposa també en les eleccions legislatives.

Zelenski guanya les eleccions i es compromet a posar fi a la guerra a l’est del país.

DESEMBRE DEL 2019: NOVES REUNIONS

DESEMBRE DEL 2019: NOVES REUNIONSEn una nova trobada a París denominada Format de Normandia, organitzat pel president francès, Emmanuel Macron, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, Zelenski i Putin acorden reprendre de nou el procés de pau. Aquell mateix mes, es porta a terme un històric intercanvi de 200 presoners entre Ucraïna i les repúbliques autoproclamades de Donetsk i Lugansk, cosa que s’interpreta com un avanç en la intenció de posar fi al conflicte.

GENER-ABRIL DEL 2021: DESPLEGAMENT DE TROPES RUSSES

GENER-ABRIL DEL 2021: DESPLEGAMENT DE TROPES RUSSESRússia trasllada 20.000 soldats a les fronteres amb Ucraïna i a la península de Crimea, en un pas de Rússia que torna a disparar la tensió. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, qualifica aquest moviment de «l’acumulació de tropes russes més gran des de l’annexió de Crimea i que va esclatar el conflicte».

AGOST DEL 2021: ES FIRMA LA PLATAFORMA DE CRIMEA

AGOST DEL 2021: ES FIRMA LA PLATAFORMA DE CRIMEAMés de 40 països i organitzacions, entre les quals es troba l’OTAN, firmen a Kíev la Plataforma de Crimea, en la qual exigeixen a Rússia la devolució de la península a Ucraïna.

DESEMBRE DEL 2021: ELS EUA ALERTEN DE LES INTENCIONS DE MOSCOU

DESEMBRE DEL 2021: ELS EUA ALERTEN DE LES INTENCIONS DE MOSCOUEls serveis d’intel·ligència dels Estats Units alerten que Rússia està planejant elevar la seva presència militar a la frontera amb Ucraïna amb l’objectiu d’envair el país a principis del 2022. Aquestes informacions avisen que el nombre de soldats desplegats pot arribar als 175.000. Dies després, els Estats Units, el Regne Unit i la UE amenacen amb «sancions enormes» a Rússia si envaeix Ucraïna.

GENER DEL 2022: REUNIONS INFRUCTUOSES

GENER DEL 2022: REUNIONS INFRUCTUOSESL’11 i 12 de gener del 2022, les reunions entre Washington i Moscou, primer, i entre Rússia i l’OTAN, després, acaben de nou sense avanços. Dos dies després, el Govern ucraïnès assegura haver sigut víctima d’un atac cibernètic que afecta les web governamentals, amb el missatge: «¡Ucraïnesos! Totes les vostres dades seran penjades a la xarxa [...] Tota informació sobre vosaltres s’ha fet pública». El 21 de gener, el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, i el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, concerten una altra trobada a Ginebra per mirar de reduir la tensió, en la qual tots dos acorden seguir amb la via diplomàtica. Quatre dies després, Josep Borrell, representant de la Unió Europea per a Política Exterior, assegura que Europa i la seva seguretat «estan en perill» i que el continent viu «el moment més perillós des de la guerra freda».

Mentrestant, els Estats Units ordenen als familiars dels diplomàtics de la seva ambaixada a Kíev que surtin del país per l’amenaça d’una invasió imminent de Rússia. A més, donen llum verda a la resta de treballadors no essencials perquè en surtin, i aconsella a la resta dels seus ciutadans a la regió que abandonin el país, ja que l’ambaixada no podrà prestar-los ajuda.

FEBRER DEL 2022: ESCLATA LA GUERRA

FEBRER DEL 2022: ESCLATA LA GUERRAEl Ministeri d’Afers Estrangers segueix els passos dels EUA i demana als espanyols residents a Ucraïna que abandonin el país. «Es recomana als espanyols actualment en aquell país que considerin seriosament la possibilitat d’abandonar-lo temporalment pels mitjans comercials disponibles, mentre persisteixin les circumstàncies actuals». Tres dies després, el Parlament rus insta Putin que reconegui la independència de les regions ucraïneses de Donetsk i Lugansk, autoproclamades repúbliques vuit anys enrere.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs i Fatah acorden gestionar Gaza amb un comitè independent

Putin firma el reconeixement el 21 de febrer i ordena l’enviament de tropes russes a la zona, cosa que agreuja encara més les tensions. La UE i els EUA reaccionen anunciant sancions a Rússia, i Alemanya suspèn la certificació del gasoducte Nord Stream 2 com a resposta.

El 24 de febrer, poc abans de les sis del matí a Moscou, una hora menys a Kíev, Putin anuncia a la televisió l’inici d’una «operació militar especial» a l’est d’Ucraïna. Amb aquest discurs, que arribava alhora que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides feia una altra reunió d’emergència sobre la crisi, el conflicte entra en una nova etapa, una que diversos líders mundials han advertit que enfronta Europa al risc del seu pitjor conflicte des de la Segona Guerra Mundial.