Espanyols a Ucraïna: «No hi ha menjar en conserva i els caixers no funcionen»

Alícia Pantxenko ha dormit tres hores, ja que a les 4 de la matinada els seus amics l’han trucat per dir-li que els bombardejos a Ucraïna ja havien començat. Fa 13 anys que la jove, natural d’Alacant, viu a Kíev i diu que està «en un estat de supervivència. Espantada, però preparada». 

«Acabo de sortir al supermercat a comprar previsions i he mirat un refugi que tinc al costat de casa per si comencen a bombardejar», explica des de la capital ucraïnesa a Levante-EMV, diari del mateix grup editorial, Prensa Ibérica, que aquest mitjà. 

El dia ha començat amb una crida d’alerta. Ara, afegeix, els ucraïnesos estan «molt espantats però més agressius». Segons narra, la població està molt enfadada per l’ofensiva de Putin. «És una barbaritat», opina. 

Al carrer, tot està tancat. Fins i tot les farmàcies. Només els supermercats es mantenen oberts i plens de gent que compra «arròs, sucre, paper higiènic i ous». «No hi ha menjar en conserva i els caixers no funcionen. Crec que s’han acabat els diners en efectiu», afegeix.

Les carreteres estan col·lapsades. «Hi ha moltíssims cotxes. A les set del matí la gent estava carregant els cotxes i marxant d’aquí. Estan fugint, però crec que és perillós ficar-se en un embús perquè l’ocupant els pot bombardejar. El més segur és quedar-se a casa, allunyar-se de les finestres i obrir la boca. En cas de bombardeig, s’ha de baixar al refugi», reflexiona.

Notícies relacionades

Meloni es llança a salvar les relacions comercials entre Europa i els EUA

58 morts i un centenar de ferits en un bombardeig dels EUA al Iemen

Els ucraïnesos ja estaven preparats per a aquesta situació, diu Alícia. «Fa vuit anys que rebem senyals de Putin; els ucraïnesos estaven preparats i saben què s’ha de fer per sobreviure». Hi ha pànic, però també preparació.

L’Alícia es va espantar molt el 15 de gener, quan van dir que l’endemà, dia 16, bombardejarien Ucraïna i començaria la guerra. «Llavors em vaig preparar, però ara m’ha agafat de cop». «Estem en guerra, ho hem d’acceptar. Les coses són així», sentencia.