Guerra Rússia-Ucraïna | Rússia llança la guerra total a Ucraïna

De matinada, aprofitant el despertar de les ciutats i el trenc d'alba. Ha sigut el moment triat pel president rus, Vladímir Putin, per donar l’ordre d’envair per terra, mar i aire Ucraïna, una «operació militar especial», com l’ha definit en un discurs per televisió. Eren les sis del matí a Moscou, una hora menys a Kíev. Després d’una jornada d’intensos enfrontaments, hi havia combats a l’aeròdrom militar d’Hostómel, situat a tot just 40 quilòmetres de Kíev, la capital. Un assessor presidencial ucraïnès ha dit que l’aeròdrom ja ha caigut en mans de les forces russes.

«Qualsevol que intenti interferir o fins i tot amenaçar el nostre país, el nostre poble, ha de saber que la resposta de Rússia serà immediata i els portarà conseqüències que no han experimentat mai abans en la història», ha dit el líder del Kremlin a l’anunciar l’assalt massiu com a advertència a les esperades condemnes de la comunitat internacional, que no han tardat a arribar mentre preparen noves sancions contra Moscou «Estem llestos per a qualsevol cosa que succeeixi», ha afegit Putin.

L’ofensiva bèl·lica ha arrencat simultàniament a diversos fronts, inclosa la capital, Kíev, de 3 milions d’habitants. Les sirenes d’alerta d’atac aeri imminent han precedit les primeres explosions, que han obligat molta gent a buscar refugi a les estacions de metro. Milers de cotxes han col·lapsat les principals vies de sortida de la ciutat. Els països veïns, com Polònia i Moldàvia, es preparen per acollir un gran nombre de refugiats. 

«És un atac a gran escala des de múltiples direccions», ha advertit el Govern de Kíev mentre es registraven les primeres explosions. «És l’acte d’agressió més flagrant a Europa des de la Segona Guerra Mundial», ha afegit. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha decretat la llei marcial. «Donarem armes a tots aquells que vulguin defensar el seu país. Defensarem Ucraïna des de les places de les nostres ciutats», ha anunciat el mandatari.

Combats a Txernòbil

El bombardeig rus ha arribat també a Khàrkiv, la segona ciutat del país, a més de Mariupol, Dnipró i Odessa, entre altres localitats. D’est a oest i de nord a sud del país s’han registrat explosions fins i tot a 10 regions del país. Les primeres informacions van xifrar en 40 soldats morts i desenes de civils, segons Kíev, que va assegurar, a més, que les seves forces havien abatut mig centenar de soldats russos, enderrocat dos helicòpters i set avions de combat, informacions que no es van poder verificar

A mesura que avançava la jornada, les autoritats ucraïneses han denunciat l’entrada de tropes terrestres i blindats russos des de Bielorússia pel punt fronterer amb Viltxa en un intent per aconseguir el control de l’antiga central nuclear Txernòbil, situada a tan sols 130 quilòmetres de la capital ucraïnesa, segons va denunciar Zelenski. Els soldats russos van aconseguir apoderar-se de les instal·lacions. Els combats han posat en risc el reactor nuclear que descansa revestit amb ciment des de 1986. Més preocupant ha sigut el desembarcament a bord de 20 helicòpters de soldats russos a l’aeroport de la ciutat d’Hostómel, a tan sols 35 quilòmetres de Kíev, que també va caure a les mans de l’Exèrcit de Rússia.

En els últims mesos el Kremlin ha anat desplegant equipament militar i tropes, fins a 190.000 efectius segons els càlculs dels Estats Units, a les fronteres d’Ucraïna, incloent-n’hi prop de 30.000 a Bielorússia.

Live on @CNN air- Matthew Chance hears loud explosions in the Capital City of Kyiv. Unclear where they came from- but they happened just minutes after Putin effectively declared war on Ukraine. Moments later Chance put a flack jacket on live on the air. pic.twitter.com/EQgsKPzlJQ

— Ryan Nobles (@ryanobles) 24 de febrero de 2022

Acusacions de Putin

El Ministeri de Defensa rus ha assegurat que l’objectiu de l’atac no són les ciutats, sinó infraestructures militars, com ara casernes o arsenals, a més d’aeròdroms, per desactivar les forces aèries ucraïneses, amb l’ús d’«armes d’alta precisió». «No hi ha res que amenaci la població civil», ha dit Moscou. El primer comunicat de guerra de Rússia va xifrar en 70 les instal·lacions militars d’Ucraïna destruïdes, entre elles una desena d’aeròdroms i una base naval. 

En el discurs previ a l’assalt massiu, Putin va reiterar les acusacions habituals contra el Govern de Kíev, a qui acusa de «persecució i genocidi» de la població russoparlant de les regions separatistes de Donetsk i Lugansk, que dilluns va reconèixer com a independents. El líder del Kremlin va dir que l’«objectiu» de l’acció militar és la «desmilitarització i desnazificació» d’Ucraïna. Putin, que afirma que el Govern ucraïnès està a les mans de l’extrema dreta, va prometre «portar davant la justícia els que han comès múltiples crims sagnants contra civils, inclosos ciutadans de la Federació Russa».

El Govern dels Estats Units, pel seu costat, va dir ahir que l’atac rus és l’inici d’«una invasió a gran escala» que «té tot el potencial per ser molt sagnant i costosa i tenir un gran impacte en la seguretat d’Europa, possiblement durant molt temps», informa des de Nova York Idoya Noain.

Notícies relacionades

Espanyols a Ucraïna: «No hi ha menjar en conserva i els caixers no funcionen»

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En una sessió informativa amb els mitjans, un alt càrrec del Departament de Defensa va remarcar que Rússia encara no està utilitzant «de moment» la majoria dels seus efectius militars que ha anat desplegant a prop d’Ucraïna». També va assegurar que els atacs registrats en les primeres hores són «les fases inicials» de la invasió. 

La mateixa font va assenyalar que l’operació militar està «clarament dissenyada per prendre centres de la població». Amb referència a Kíev la font del Pentàgon va afirmar que Rússia té «tota la intenció de bàsicament decapitar el Govern (d’Ucraïna) i instal·lar el seu propi mètode de govern».