Els líders europeus pacten les sancions més dures de la seva història contra Rússia

La segona bateria de sancions contra Rússia, en resposta a la invasió d’Ucraïna d’aquest dijous, castigarà amb extrema duresa el sector financer del país amb l’objectiu de «debilitar l’economia» russa, perjudicar els interessos financers del Kremlin i la seva capacitat per finançar la guerra a Ucraïna. Els Vint-i-set imposaran noves restriccions als bancs, el sector energètic, el transport, els béns tecnològics d’ús dual, les exportacions i fins i tot restringiran la concessió de visats a més d’incloure nous alts càrrecs en la llista de persones que tenen prohibida l’entrada en territori europeu i els seus béns congelats, segons consta en les conclusions adoptades pels caps d’Estat i de govern de la UE durant una cimera d’emergència aquest dijous a Brussel·les.

La idea, segons ha explicat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, és apuntar «a sectors estratègics de l’economia russa, bloquejant l’accés a tecnologies i mercats que són clau per a Rússia, la seva base econòmica i la seva capacitat de modernització» per la qual cosa «tindran un fort impacte econòmic, suprimiran el creixement, augmentaran el cost dels préstecs, fara pujar la inflació, intensificaran les sortides de capital i erosionaran gradualment la seva base industrial», ha explicat sobre el paquet de sancions més dur de la història de la UE, segons ha dit el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

L’acord polític, que arriba només 24 hores després d’aprovar la primera ronda de sancions contra Moscou, també inclou noves mesures contra Bielorússia per la seva «implicació» en l’agressió i una nova crida a Vladímir Putin perquè aturi els atacs, retiri incondicionalment totes les forces i l’equipament militar del territori d’Ucraïna, respecti la sobirania i integritat territorial del país i permeti l’accés de l’ajuda humanitària i l’assistència a les persones que ho necessiten. 

«No necessitem decisions que bordin sinó que mosseguin, que tinguin impacte sobre Rússia», deia el primer ministre belga, Alexander de Croo, a l’arribar a la cimera . La mateixa duresa ha reclamat el seu homòleg eslovè, Janez Jansa. «És molt important que se n’adonin (Rússia) que el preu a pagar per aquesta agressió és molt alt, que no és com el que va passar a Geòrgia el 2008 o quan van ocupar Crimea». També el president lituà Gitanas Nauseda ha demanat mà dura contra el Kremlin. «Hem d’utilitzar tot el potencial de dissuasió», ha reclamat. I el mateix el polonès Mateusz Morawiecki perquè «no podem permetre que Putin creui un altre Rubicó».

Divisió sobre Swift

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Sobre la taula dels líders europeus hi ha la possibilitat d’expulsar Rússia de la plataforma internacional de pagaments Swift, el servei que connecta més d’11.000 institucions financeres per facilitar les transferències a tot el món. No obstant, no tots els Estats membres estan d’acord d’utilitzar aquest «botó nuclear» i són partidaris de guardar una mica de munició a la recambra per si Putin opta per l’escalada. 

«És molt important que acordem les mesures que han sigut preparades i que mantinguem la resta per a una situació en què sigui necessari prendre més mesures», ha explicat el canceller alemany, Olaf Scholz, a l’arribar a la cimera. A banda de tallar Rússia de la plataforma Swift, tampoc genera consens encara la possibilitat d’incloure Vladímir Putin en la llista de sancionats perquè podria «complicar», segons ha explicat l’holandès Mark Rutte, futures negociacions diplomàtiques que el cap de la diplomàcia europea ha descartat, igual que la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin. «[Putin] en aquests moment no és la mena de líder amb qui pots negociar», ha reconegut.