L’OTAN activa el pla de defensa col·lectiva

En resposta a la invasió russa d’Ucraïna, el Consell de l’Atlàntic Nord ha decidit activar aquest dijous el pla de defensa col·lectiva amb l’objectiu de dissuadir Rússia dels seus plans militars i blindar els països aliats. Segons ha anunciat el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, els aliats mantindran en alerta 100 avions per protegir l’espai aeri europeu, desplegaran més de 120 vaixells i enviaran més tropes al flanc oriental. «Tot això demostra que el nostre compromís de defensa col·lectiva de l’article 5 és ferri. Continuarem fent el que sigui necessari per protegir l’Aliança de les agressions», ha avisat, i ha condemnat l’«acte brutal de guerra» comès per Rússia.

Stoltenberg també ha anunciat la convocatòria extraordinària d’una cimera virtual dels 30 líders de l’Aliança Atlàntica per aquest divendres amb l’objectiu d’avaluar els pròxims passos a fer en la crisi provocada pel president rus, Vladímir Putin, tot i que ha explicat que els països aliats ni tenen tropes a Ucraïna –que no és país membre de l’OTAN– ni tenen intenció d’enviar-les. «No tenim plans d’enviar tropes a Ucraïna però estem preparats per protegir tots els aliats europeus», ha dit, remarcant que Rússia s’enfronta a una resposta contundent de tota la comunitat internacional si prossegueix amb els plans de reinstal·lar la seva esfera d’influència i trenca les regles internacionals.

Notícies relacionades

Per què Ucraïna és un focus de conflicte (i com ens afecta)

Guerra Rússia-Ucraïna | Rússia llança la guerra total a Ucraïna

El dirigent europeu també ha insistit que l’atac no ha sorprès a la seu de l’Aliança. Fa mesos que els serveis d’intel·ligència occidentals anticipaven una agressió i per això «en els últims mesos i setmanes hem augmentat significativament la nostra presència de tropes de l’OTAN a la part oriental, amb més forces terrestres però també forces navals, i aèries i en els pròxims dies i setmanes n’hi haurà més», ha anunciat insistint que es tracta d’un ajust «defensiu», perquè els països aliats no busquen la «confrontació», i que l’objectiu és evitar un conflicte i un atac contra un país de l’OTAN.

«Aquesta és la nova normalitat per a la nostra seguretat. La pau no pot donar-se per guanyada. La llibertat i la democràcia és contestada per règims autoritaris i la competència estratègica va en augment. Hem de respondre amb una resolució renovada i una unitat encara més forta, l’Amèrica del Nord i Europa juntes en l’OTAN», ha reclamat després de la reunió del consell atlàntic que ha mantingut consultes sota l’article 4 del Tractat de l’OTAN, a petició dels països bàltics, Bulgària, República Txeca, Polònia, Romania i Eslovàquia, i que permet consultar sobre assumptes militars quan la integritat territorial, la independència política o la seguretat de qualsevol de les parts estigui amenaçada.