¿Quants morts hi ha en la guerra d’Ucraïna?

Tot i que és impossible de precisar amb exactitud, les xifres de morts i refugiats després de més de dues setmanes de guerra a Ucraïna continuen imparables. Segons les últimes dades publicades per l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides (OHCHR), des de l’inici del conflicte fins al dimarts 8 de març han perdut la vida 516 civils, dels quals 37 són nens, i 908 més han resultat ferits, entre ells 50 nens.

No obstant, segons ha reconegut el mateix organisme, les xifres reals «seran considerablement més altes» perquè la informació, en molts casos, pateix retards per l’augment de les hostilitats.

Més de 2.500 morts a Mariúpol

Les autoritats ucraïneses, per exemple, estimen que fins aquest dilluns, 14 de març, més de 2.500 persones han mort només a la ciutat de Mariúpol des de l’inici de la invasió russa, fruit d’un setge que ha deixat la zona sense gairebé subministraments bàsics i que han denunciat les organitzacions internacionals en defensa dels Drets Humans. El dia 10 passat, per exemple, l’atac a un hospital pediàtric d’aquesta ciutat va deixar tres morts, un adult i dos nens.

Aquest dilluns, dia 14, s’ha sabut que hi ha dues víctimes mortals més d’aquest atac: una mare i el seu nadó nounat.

Cal sumar-hi les víctimes diàries, com les registrades la nit d’aquest diumenge a Kíiv, capital d’Ucraïna monitoritzada en directe amb webcams, on han mort almenys dues persones.

A les 5 del matí d’aquest dilluns, 14 de març, un projectil d’artilleria ha arribat a un bloc d’apartaments de nou pisos al barri residencial d’Obolón, en Kíiv, segons ha anunciat a Telegram l’assessor del ministre de l’Interior, Anton Gueraixtxenko. «A les 05.09 del 14 de març, un projectil d’artilleria va impactar en un bloc d’apartaments de nou pisos al carrer Bogatirska 20 al districte d’Obolón, que va causar la destrucció parcial del primer al tercer pis i l’incendi dels apartaments en el tercer i quart pis», diu l’informe.

La gran majoria de les víctimes confirmades per l’ONU ho han sigut per armes explosives d’ampli abast, inclosos trets d’artilleria pesant i de sistemes de llançament múltiple de coets, així com míssils i bombardejos aeris.

 Guerra de xifres

D’altra banda, el Govern d’Ucraïna va quantificar fins aquest diumenge, 13 de març, 12.000 els soldats russos morts des que Moscou va començar la invasió d’Ucraïna, el 24 de febrer passat. Segons un informe publicat per l’Estat Major de les Forces Armades d’Ucraïna a la seva pàgina de Facebook, els ucraïnesos també haurien destruït 374 tancs enemics, 74 avions i 86 helicòpters russos.

«Les pèrdues totals en combat de l’enemic del 24 de febrer al 13 de març són aproximadament les següents: més de 12.000 soldats, 374 tancs, 1.226 vehicles blindats de combat,» ha publicat a Facebook l’Estat Major General de les Forces Armades d’Ucraïna.

Destrucció de material

A més, es van destruir 140 sistemes d’artilleria enemics, 62 llançacoets múltiples, 34 sistemes de defensa aèria, 74 avions, 86 helicòpters, 600 vehicles, 3 vaixells/llanxes, 60 cisternes de combustible i 7 UAV operatius i tàctics, informa Ukrinform, l’agència de notícies nacional d’Ucraïna.

Aquest balanç, que no és possible contrastar amb una font independent i no esmenta baixes ni pèrdua d’equip militar propis, assegura que també s’han neutralitzat 999 sistemes d’artilleria russa o 454 embarcacions de diferent tipus.

La xifra de soldats russos morts és considerablement superior a la reconeguda pel Kremlin, que ha confirmat la mort de 498 membres dels seus exèrcits el dia 2 de febrer passat.

Recompte de refugiats

Recompte de refugiatsEls ucraïnesos que han hagut de deixar el seu país a conseqüència de la guerra ascendeixen ja a més de 2,8 milions, dels quals més d’1,7 milions es troben en la veïna Polònia, a les portes de la qual se succeeixen els atacs, segons les últimes dades de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) publicats aquest dilluns, 14 de març.

Després de Polònia, la resta de països veïns d’Ucraïna també continuen rebent aquest flux de refugiats i, entre ells, 255.000 han arribat a Hongria i 204.000 a Eslovàquia, per un conflicte que també ha causat més de dos milions de desplaçats interns, segons els càlculs d’Acnur.

Notícies relacionades

MAPA | Aquestes són les zones que està bombardejant Rússia a Ucraïna

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’agència de les Nacions Unides preveu que si continua el conflicte armat, el nombre de refugiats podria superar els quatre milions –l’equivalent a gairebé la desena part de la població d’aquest país–, tot i que l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, ha augmentat aquesta xifra fins als cinc milions. La xifra de desplaçats interns –que ara se situa en gairebé dos milions– podria arribar als 6,7 milions. Hi caldria sumar a més desenes de milers que han fugit a Rússia, segons les estadístiques de l’organisme l’ONU.

Corredors humanitaris

Mentrestant, tant Rússia com Ucraïna avancen en l’obertura de corredors humanitaris per evacuar la població civil. Aquest dilluns, 14 de març, Kíiv ha anunciat l’obertura de deu corredors humanitaris per a l’evacuació de civils a diverses zones del país. Kirilo Timoixenko, número dos de l’oficina presidencial ucraïnesa, ha detallat en el seu compte a Telegram que entre els corredors n’hi ha un que connectarà Berdiansk amb Mariúpol, que es troba assetjada des de fa dies per les forces russes, un extrem que ha confirmat aquest dilluns el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski en un vídeo. Zelenski es queixa que Rússia continua bloquejant l’assistència humanitària que el seu Govern mira de fer arribar a Mariúpol, la ciutat portuària assetjada per les tropes del Kremlin des de fa dies.