Mapa d’Ucraïna i Rússia: les zones vermelles del conflicte

En el fons del conflicte hi ha les garanties de seguretat que exigeix Moscou als Estats Units i l’OTAN: una sèrie de compromisos per garantir que Ucraïna no entrarà a l’Aliança Atlàntica, que l’OTAN deixarà d’expandir-se cap a l’est i que es permetrà a Rússia restablir part de l’esfera d’influència que va mantenir fins a la caiguda del Teló d’Acer, una esfera que com a mínim hauria d’incloure Ucraïna, Geòrgia i Bielorússia. 

En les últimes setmanes, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha mirat de calmar els nervis de la seva població a l’afirmar que la situació està «sota control» i «no hi ha motius per al pànic». L’últim gir fet per Putin ha sigut qualificat per Zelenski com una «provocació» i, tot i que ha assegurat que es «reserva el dret per a l’autodefensa individual», ha reiterat la seva aposta per la pau i per una sortida politicodiplomàtica al conflicte. «Ara no hi ha motiu per a accions caòtiques», ha assenyalat en una nova crida a la calma als seus ciutadans.

Altres països, no obstant, ja van prendre precaucions fa uns dies. Els EUA van ordenar l’evacuació dels seus diplomàtics de la capital ucraïnesa, una mesura secundada parcialment pel Regne Unit i a la qual es resisteix de moment la Unió Europea. 

 

La Ucraïna ocupada per Rússia

A finals del 2013 milers d’ucraïnesos van prendre els carrers de diverses ciutats per protestar contra el rebuig del president prorús, Víktor Ianukóvitx, a firmar un tractat lliure comerç i associació amb la Unió Europea. Les protestes inicials van mutar en una revolta popular concentrada a Kíev i batejada com a Revolució del Maidan, que va acabar precipitant la caiguda de Ianukóvitx i el seu govern el febrer del 2014. 

Dies després, Moscou va moure fitxa. Tropes russes sense distintius que les identifiquessin van envair Crimea, cedida per Stalin a Ucraïna el 1954, i van instal·lar un govern titella que va portar a terme un referèndum per segellar la seva adhesió a Rússia, que es va annexionar unilateralment la península el març del 2014. De res van servir les sancions occidentals i les protestes dels seus líders, que van acusar Moscou de redibuixar les fronteres europees a punta de pistola, com solia fer-se al segle XIX.  

No seria l’única maniobra de Putin. Mentre s’annexionava Crimea, grups de separatistes prorussos van prendre les armes a la regió del Donbass ucraïnès. Rússia no va trigar a proporcionar-los suport logístic i armes, per donar pas a partir del maig del 2014 a una guerra híbrida amb desplegament de milers de paramilitars a la regió i tàctiques de guerra psicològica i desinformació. Si bé Rússia no ha arribat a ocupar formalment la zona, la guerra en curs ha deixat fins ara més de 14.000 morts. 

 

L’expansió de l’OTAN cap a l’est

Des del col·lapse de la Unió Soviètica i la desintegració del Pacte de Varsòvia, molts dels països que van formar part de l’esfera d’influència russa han anat basculant cap a Occident i integrant-se a la Unió Europea i l’OTAN, que pràcticament ha doblat la seva mida des dels anys noranta. Polònia, Hongria i la República Txeca van ser les primeres repúbliques exsoviètiques a sumar-se a l’Aliança Atlàntica el 1998, només un any després que Bill Clinton i Borís Ieltsin acordessin que els antics països del Pacte de Varsòvia podrien triar lliurement la seva adhesió a l’OTAN. 

Aquesta ampliació sempre ha preocupat Putin, que ha vist com les forces de l’Aliança, capitanejades pels EUA, han anat acostant-se a les fronteres russes, frustrant pel camí els seus plans per restablir l’esfera d’influència russa. L’antic oficial de la KGB també afirma que l’OTAN hauria traït una promesa prèvia de no expandir-se cap a l’est, un compromís que neguen molts historiadors. Decidit ara a frenar aquesta dinàmica, Putin reclama garanties que Ucraïna mai formarà part de l’Aliança ni arribarà a desplegar armes en territori ucraïnès que posin en perill la seguretat russa. 

En la cimera de l’OTAN celebrada a Bucarest el 2008, l’Aliança Atlàntica es va mostrar oberta a incorporar Ucraïna a l’organització militar, i també Geòrgia. Putin va descriure l’anunci com una «amenaça directa». Des d’aleshores, amb prou feines s’ha avançat en aquest sentit. El president nord-americà, Joe Biden, va dir fa uns dies que «la probabilitat que Ucraïna s’integri a l’OTAN a curt termini és molt poc probable».  

 

Tropes russes envolten Ucraïna

Les alarmes van començar a saltar al desembre, quan diverses imatges preses per satèl·lit van revelar que Rússia havia situat més de 350 vehicles militars en un dipòsit de munició abandonat a la localitat russa de Klintsí, enganxada a la frontera septentrional ucraïnesa. Des d’aleshores, la preocupació no ha fet més que augmentar. D’acord amb el Ministeri de Defensa ucraïnès, Rússia té 190.000 soldats apostats al costat de les fronteres del seu veí, el país més gran d’Europa en termes de superfície, i cal sumar-hi tancs i armament pesant.  

Aquestes tropes envolten Ucraïna pel nord, el sud i l’est, un desplegament que, segons la intel·ligència nord-americana, ha anat acompanyat per l’elaboració de plans militars per a una potencial invasió en què participarien 175.000 soldats. Rússia nega que estigui buscant un pretext per llançar una ofensiva militar, tot i que fa setmanes que les seves tropes porten a terme exercicis militars als límits ucraïnesos. 

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk