Ingerència estrangera

Un informe de l’Eurocambra acusa partits d’extrema dreta europeus d’estar al servei de Putin

  • Es fa ressò dels acords de cooperació firmats per l’austríac FPO, el francès Reagrupament Nacional i la Lliga italiana, així com els contactes de l’AFD alemany o els hongaresos Fidesz i Jobbik

  • El document, que es votarà en el ple de març, reclama més inversió per recolzar el pluralisme als mitjans i prohibir el finançament estranger de partits polítics

Un informe de l’Eurocambra acusa partits d’extrema dreta europeus d’estar al servei de Putin

EVGENIA NOVOZHENINA

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

L’informe sobre interferències estrangeres i desinformació adoptat aquest dimarts pel comitè especial de l’Eurocambra, després de 18 mesos de feina i 50 audiències, en què han entrevistat més de 130 experts, alerta de l’amenaça que representen els règims autocràtics estrangers, en particular Rússia i la Xina, i la falta de mesures a escala europea per impedir que actors maliciosos prenguin el control d’infraestructures crítiques, llancin atacs cibernètics, reclutin antics polítics d’alt nivell i polaritzin el debat públic. Una estratègia en què també participen partits polítics d’extrema dreta europeus,als quals acusen d’estar al servei del president rus, Vladímir Putin.

El document, que ha rebut 25 vots a favor, vuit en contra i una abstenció i que es votarà en la sessió plenària de maig, posa com a exemple els acords de cooperació firmats per partits com l’austríac FPÖ, el francès Reagrupament Nacional o la Lliga italiana amb la formació Rússia Unida de Putin, així com els «estrets contactes» que l’alemany AFD, el Fidesz i el Jobbik d’Hongria o el Partit del Brexit mantenen amb el Kremlin. Algunes d’aquestes últimes formacions, per exemple, han enviat voluntaris com a «observadors electorals» a les eleccions controlades per Moscou a Donetsk i Lugansk, a l’est d’Ucraïna, i legitimen d’aquesta forma un procés electoral condemnat per la Unió Europea (UE).

«Durant les audiències vam identificar diferents episodis de recents esforços d’interferència de tercers països actors no estatals. Resulta especialment xocant com l’extrema dreta de tot Europa està molt al servei de la Rússia de Vladímir Putin», ha alertat amb preocupació l’eurodiputat socialista Andreas Schieder, que reconeix que «la situació és pitjor del que pensàvem inicialment i que «Rússia, la Xina i altres estats autoritaris estan mirant de debilitar les democràcies europees des de dins» utilitzant per a això partits polítics europeus, xarxes socials i fins i tot expolítics europeus contractats per a diverses causes. 

L’informe, que va rebre 1.210 esmenes que s’han resumit en 195 compromisos, cita com a exemple l’excanceller alemany Gerhard Schröder i l’ex primer ministre de Finlàndia Paavo Lipponen, que van ser contractats per Gazprom, el monopoli de gas rus, per accelerar el procés d’autorització dels gasoductes Nord Stream 1 i 2; l’exministre d’Exteriors austríac Karin Kneissl, contractat per la petrolera russa Rosneft, així com l’ex primer ministre francès Jean Pierre Raffarin, defensor dels interessos de la Xina a França, entre d’altres. Els eurodiputats també veuen preocupant el paper d’Hongria i Sèrbia ajudant la Xina i Rússia a aconseguir els seus objectius geopolítics.

Llaços amb el secessionisme català

Notícies relacionades

A instàncies del PP, i amb el recolzament de Ciutadans, l’informe també reclama una «investigació en profunditat» dels contactes estrets i regulars entre «funcionaris russos i representants d’un grup de secessionistes catalans a Espanya» així com de la relació entre el donant privat més gran per a la campanya del ‘Brexit leave’. Segons els eurodiputats els dos exemples «formen part de l’estratègia més àmplia de Rússia per aprofitar totes i cada una de les oportunitats per manipular els discursos a fi de promoure la desestabilització» a la UE.

Entre les recomanacions dels eurodiputats per lluitar contra aquest tipus d’amenaces i sensibilitzar l’opinió pública suggereixen campanyes d’informació, crear un règim de sancions contra la desinformació, regles més estrictes per a les plataformes socials, més recolzament als mitjans per garantir un pluralisme més gran i verificadors de dades, considerar les infraestructures electorals com a entitats crítiques, millorar la ciberseguretat per evitar aplicacions espia com ara Pegasus i aclarir les relacions inapropiades entre alguns partits polítics europeus i Rússia.