Guerra a l’est d’Europa
Putin topa amb la forta resistència de les forces ucraïneses
L’ofensiva russa, en directe
L’impacte d’un míssil contra un bloc d’apartaments a Kíev, en vídeo
¡Pobres polonesos! ¡Pobres ucraïnesos!, l’article de Ramón Lobo
Els països occidentals multipliquen l’enviament de material bèl·lic a les autoritats de Kíev
Dia tres de l’ofensiva militar russa contra Ucraïna, i cap de les grans ciutats del país eslau ha caigut en mans dels atacants de Rússia. Visiblement satisfet per l’actuació de les tropes sota el seu comandament en aquesta arrencada del conflicte armat, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha proclamat en to triomfant que els atacs contra Kíev, la capital, havien sigut repel·lits. Des de Moscou, alts responsables polítics, com l’expresident i número dos del Consell de Seguretat rus, Dmitri Medvédev insistien que les «operacions militars» prosseguirien «sense parar» fins a la consecució dels objectius fixats pel president Vladímir Putin.
«Hem aguantat i estem rebutjant amb èxit els atacs de l’enemic; els combats continuen», ha assegurat el cap de l’Estat ucraïnès en un missatge de vídeo emès per una xarxa social, després d’una nit en què els responsables ucraïnesos havien anunciat un imminent assalt a Kíev. L’alcalde de la capital, Vitali Klitxkó, ha afirmat que no hi havia tropes russes a la capital ucraïnesa, tot i que sí que ha admès la presència de sabotejadors.
Gairebé 200 morts
Segons les seves dades, un total de 35 persones, inclosos dos nens, han resultat ferits en els combats a la capital, on hi ha un toc de queda fins dilluns al matí. Fins al moment, segons fonts ucraïneses, 198 civils han perdut la vida i un miler més han resultat ferits. «És l’escenari oposat que esperava Putin; cap de les operacions aerotransportades contra Kíev i els voltants ha aconseguit el seu objectiu; també comptaven que a hores d’ara Zelenski hagués fugit de la capital; les columnes de blindats fins i tot han entrat sense combustible o aprovisionament», resumeix a EL PERIODICO Mikhaïlo Samus, exmilitar ucraïnès al capdavant de New Geopolitics Research Network.
A Khàrkiv, la gran ciutat de la Ucraïna russòfona, semblava haver-hi un escenari similar. Un comunicat emès per les autoritats regionals a través de Facebook ha assegurat que «les forces ocupants» havien intentat diverses vegades superar les defenses de la ciutat «sense èxit», patint greus perdudes militars i destruint «un centenar» de vehicles blindats. «Els nostres heroics soldats han defensat les fronteres de Khàrkiv; hem bloquejat totes les direccions», ha informat el text. Després de ser repel·lit «l’enemic», segons aquesta institució, «l’artilleria» s’ha acarnissat amb la «infraestructura social», impactant els seus projectils en «un centre d’emmagatzematge de sang» i l’«hospital regional infantil».
Informar de baixes militars, un delicte a Rússia
Rússia, un país on constitueix un delicte informar de baixes militars que no hagin sigut confirmades oficialment, encara no ha fet públic cap informe de morts en les seves files. Segons fonts oficials ucraïneses que prefereixen no identificar-se, el Govern de Kíev ha iniciat gestions amb el Comitè Internacional de la Creu Roja per repatriar els 3.000 cadàvers de soldats russos que, segons diuen, estan en el seu poder, una xifra que no ha pogut ser confirmada de forma independent.
Notícies relacionadesMoscou ha informat que la localitat de Melitópol, amb 150.000 habitants, a quatre passes de la costa del mar d’Azov, estava en el seu poder. En cas de confirmar-se, seria la població més gran de què s’han apoderat les forces russes. Però les autoritats locals ho desmenteixen. L’ofensiva militar es reforçarà «en totes les direccions», ha ordenat el Ministeri de Defensa de Rússia.
A mesura que es fa més evident aquesta resiliència inicial de les forces ucraïneses davant l’invasor, augmenta les ganes dels aliats occidentals d’ajudar Kíev amb noves remeses de material bèl·lic. Fins i tot Alemanya, reticent a fer-ho fins ara, s’ha afegit al grup de països subministradors amb l’enviament de 500 míssils terra-aire Stinger i un miler de llançadores de míssils antitancs. Bèlgica ha enviat 2.000 metralladores i 3.800 tones de carburant, mentre que Holanda ha enviat armes de precisió i cascos, i havia promès l’entrega de 200 míssils terra-aire Stinger. La República Txeca, per la seva banda, ha enviat 30.000 pistoles, 7.000 fusells d’assalt i 3.000 metralladores.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Actuació a BCN "Jo vaig molt a totes amb el més enllà"
- Exposició París era una festa que cap pintor català es volia perdre
- La guerra, un espectacle multiusos
- MÚSICA Nathy Peluso, Maria Arnal Skrillex i Arca actuaran al Sónar 2025
- ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA Olivier Assayas: "La pandèmia va acabar sent el símbol d’un fracàs col·lectiu"