Putin posa en alerta màxima la força nuclear davant la falta d’avenços i la pressió internacional

El líder del Kremlin es referia no només a la pluja de sancions que està caient sobre el seu Estat, el seu Govern i el seu entorn més pròxim des del començament de les hostilitats, que a la pràctica obriran, en els anys que vindran, una profunda bretxa econòmica, política i de comunicació entre la Federació Russa i Occident, sinó també als enviaments d’armes per a l’Exèrcit de Kíev anunciats per nombrosos països europeus, en especial als projectils antitancs, que, si són certes les xifres de pèrdues anunciades per fonts ucraïneses, podrien estar causant greus danys a les incursions de vehicles blindats russos a les principals ciutats d’Ucraïna. De fet, no és la primera vegada des de l’inici de la crisi que el president rus evoca la idea de fer servir l’arma atòmica per dissuadir els aliats de Kíev. Dijous a la matinada, quan va anunciar l’ofensiva militar, ja va advertir que qualsevol país que s’oposés als seus objectius afrontaria «conseqüències inaudites» en la seva «història».

Des de Washington, la portaveu de la Casa Blanca, Jane Paski, ha respost assegurant que es tracta d’advertències buides que, a més, responen a un patró de comportament intimidatori observat des de fa temps en el líder del Kremlin. Segons la portaveu presidencial nord-americana, Putin «fabrica amenaces que no existeixen per justificar més agressions». D’altra banda, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha qualificat les paraules del president rus d’«irresponsables».

Nombrosos analistes consultats per les agències d’informació coincideixen que en realitat es tracta d’un gest sense excessiu contingut, ja que, en realitat, les forces nuclears russes ja estan en estat d’alerta i poden ser activades en tan sols 10 minuts. I tot i que expressen preocupació per l’escalada que l’anunci suposa, ho vinculen tot a la creixent frustració del president rus veient els escassos resultats obtinguts fins ara per les tropes enviades al país veí. «Hi ha frustració russa amb la resistència ucraïnesa», ha constatat a Efe David Khalfa, investigador de la fundació francesa Jean Jaurés. Això sí, un eventual ús de l’arma atòmica per part de Rússia en aquest context violaria radicalment la doctrina militar russa, que només contempla recórrer-hi en el cas d’amenaça per a l’existència de l’Estat, de ser agredida amb míssils balístics o d’atac a una instal·lació de míssils atòmics.

Kíev, envoltada

De fet, Putin ha fet aquest anunci quan les forces russes continuen topant, una vegada i una altra, amb la resistència de les tropes ucraïneses, que repel·leixen les incursions a les ciutats i retarden la ràpida victòria amb què comptava el Kremlin en l’assalt més gran a un país sobirà esdevingut al continent europeu des de la segona guerra mundial. Aquest diumenge, les forces russes han entrat a Khàrkiv, la segona ciutat del país, tot i que no han aconseguit el control d’una població amb una mida similar a la de Barcelona. Kíev es manté també en mans de les forces ucraïneses, tot i que l’alcalde de la ciutat, Vitali Klitxkó, ha informat al vespre que l’urbs està envoltada i que tots els accessos «havien sigut bloquejats».

Paral·lelament, un principi de diàleg podria estar obrint-se pas. Ucraïna ha confirmat que es reunirà amb una delegació russa a la frontera ucraïnesa-bielorussa, al costat del riu Prípiat. Perquè una reunió així pugui finalment tenir lloc, el president bielorús Aleksandr Lukaixenko ha hagut de garantir que «tots els avions, helicòpters i míssils estacionats en territori bielorús» es mantindran «a terra durant el viatge, les converses i la tornada de la delegació ucraïnesa» a Kíev.

Notícies relacionades

Aquest és l’arsenal nuclear de Putin

Guerra Rússia-Ucraïna: 300.000 refugiats ucraïnesos en territori de la Unió Europea última hora en directe

La hipòtesi de contactes entre Rússia i Ucraïna es tenia en compte des de divendres, tot i que les dues parts acusaven l’altra de no voler negociar. El motiu del fracàs era l’escenari triat per Rússia perquè tinguessin lloc les converses: Minsk, capital de Bielorússia. El Govern ucraïnès ja no considera el seu veí del nord com a un país neutral en el conflicte, ja que part de l’ofensiva russa ha sigut llançada precisament des de territori bielorús. Finalment, ha sigut el mateix president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que ha donat a conèixer la notícia a través de Telegram: «Vam acordar que la delegació ucraïnesa es reuniria amb la russa sense condicions prèvies a la frontera entre Ucraïna i Bielorússia, a prop del riu Prípiat».

Amb tot, el mandatari ucraïnès no semblava creure’s massa que la situació que es viu en aquests moments als diferents escenaris bèl·lics fos prou madura com perquè unes converses per a un alto el foc tinguessin èxit, i va voler deixar clar que únicament acceptava que els seus representants hi participessin perquè no pugui ser acusat per ningú de no esgotar totes les possibilitats de posar fi als combats.