Ucraïna demana una zona d’exclusió aèria a l’OTAN i l’adhesió a la UE

En el cinquè dia d’ofensiva russa sobre Ucraïna, i enmig d’una pressió internacional sense precedents sobre Moscou, les delegacions russa i ucraïnesa estan negociant a la frontera bielorussa per intentar posar fi a una ofensiva que no avança tan ràpid com el Kremlin voldria a causa de la forta resistència ucraïnesa i que ja ha expulsat fora de les fronteres mig milió de persones. La delegació ucraïnesa demana un «alto el foc immediat» i la retirada de les tropes russes del país. Una cosa lluny de complir-se, ja que Rússia manté els seus atacs i Ucraïna segueix sota les bombes i míssils.

Després d’un primer contacte de cinc hores, les dues delegacions han tornat a les seves respectives capitals per a consultes i es tornaran a reunir. Un inici de converses que ha anat acompanyat d’una crida del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, als russos a deposar les armes i de la petició d’una entrada immediata del seu país a la Unió Europea. «Ens dirigim a la UE en relació amb la integració d’Ucraïna sense demora a través d’un nou procediment especial», ha dit Zelenski en un discurs per vídeo. «Estic segur que és correcte. Estic segur que és possible», ha afegit el president després de cinc dies d’invasió russa. Segons l’agència Ukrinform, Zelenski ja ha firmat el document sol·licitant formalment l’adhesió.

Zona d’exclusió aèria

Zelenski també ha demanat als Estats Units i a l’OTAN que imposin una «zona d’exclusió aèria» a Ucraïna per frenar els bombardejos russos, una cosa que Occident ha descartat per ara, segons va publicar aquest dilluns el mitjà nord-americà ‘Axios’. En un comunicat, Zelenski va assegurar que si Occident decreta una zona d’exclusió aèria sobre «parts significatives» del territori ucraïnès, el país podria derrotar Rússia «amb molta menys sang».

«Ucraïna pot vèncer l’agressor. Ho estem demostrant al món. Però els nostres aliats també han de fer la seva part», va remarcar el mandatari ucraïnès. Però tant Washington com l’OTAN han descartat l’enviament de tropes i avions de combat a Ucraïna, país que no forma part de l’Aliança Atlàntica.

A petició de Kíev, el president francès, Emmanuel Macron, ha contactat amb el president rus, Vladímir Putin, que segons l’Elisi, s’ha compromès, a suspendre els atacs contra la població ucraïnesa, les vivendes i les infraestructures civils. La conversa s’ha estès durant una hora i mitja i Macron ha insistit en «la necessitat d’imposar un alto el foc immediat», coincidint amb el diàleg a Bielorússia.

Onze morts a Khàrkiv

No obstant, sobre el terreny, els fets no responen a les paraules. Almenys 11 civils haurien mort durant els bombardejos russos sobre barris residencials de Khàrkiv, la segona ciutat d’Ucraïna, pròxima a la frontera russa, va anunciar el governador regional dilluns, que tem que hi hagi més morts. «L’enemic rus bombardeja barris residencials», va escriure el governador regional Oleg Sinegubov a les xarxes socials, denunciant un «crim de guerra».

Diumenge, Sinegubov va anunciar que la ciutat d’1,4 milions d’habitants del nord-est d’Ucraïna estava sota «control total» de les forces ucraïneses, hores després d’haver evocat una «incursió» russa i combats al carrer. També a Kíev, l’Exèrcit ucraïnès va afirmar haver repel·lit diversos intents d’assalt. La ciutat va ser colpejada durant la nit pels trets de míssils russos. Després de tot el cap de setmana sota toc de queda, a la ciutat es van formar llargues cues fora dels supermercats, on la població mostrava esgotament. Als carrers brigades de voluntaris amb llaços grocs i blaus amb els colors nacionals han aixecat barricades.

La presidència ucraïnesa va afirmar que la ciutat de Berdiansk, al mar d’Azov, està «ocupada» i l’Exèrcit rus va afirmar que té envoltada la localitat de Kherson, més a l’oest del país. Les dues ciutats són a prop de la península de Crimea, que Rússia es va annexionar el 2014 i des de la qual va llançar una de les seves diverses forces d’invasió. El balanç del conflicte continua sent incert i Ucraïna va informar de 200 civils i desenes de militars morts des de dijous, incloent-hi 16 nens. Per la seva banda, l’ONU va registrar 102 civils morts, incloent 7 nens i 304 ferits, però va advertir que les xifres reals poden ser «considerablement» més altes.

"We appeal to the European Union to immediately admit Ukraine as a member under a new special procedure," Zelensky says. "I'm convinced Ukraine has earned the right & that this is possible."
Putin would hate that almost as much as if it joined NATO pic.twitter.com/dEzB7bc5So

— Alec Luhn (@ASLuhn) 28 de febrero de 2022

«La qüestió clau és un alto el foc i la retirada de les tropes del territori ucraïnès», va expressar l’Oficina de la Presidència abans que comencés la reunió negociadora a la frontera bielorussa, que va arrencar a les deu del matí hora espanyola.

Els negociadors ucraïnesos van aterrar en un helicòpter polonès no gaire lluny del lloc de les negociacions, segons l’agència oficial bielorussa BELTA. La delegació inclou el ministre de Defensa, Oleksí Réznikov; el líder de la fracció del partit oficial El Serf del Poble, David Arakhamia: l’assessor del cap de l’Oficina Presidencial Mikhaïlo Podoliak; el cap adjunt de la delegació ucraïnesa en el Grup de Contacte Trilateral per a la pau al Donbass, Andrí Kostin; el diputat Rustem Umerov i el diplomàtic Mikola Totxitski.

«Les parts van establir una sèrie de prioritats i qüestions que requereixen algunes decisions», va dir Podoliak, mentre que el seu homòleg rus, Vladímir Medinski, va indicar que la nova reunió tindrà lloc «aviat» a la frontera entre Polònia i Bielorússia.

Poc abans, Bielorússia havia confirmat que tot estava preparat per començar les negociacions entre Rússia i Ucraïna a la regió de Hòmel. «A Bielorússia està tot a punt per acollir les negociacions russo-ucraïneses. Esperant les delegacions», havia escrit la diplomàcia bielorussa en un tuit amb una fotografia de la seu de la reunió, proveïda d’una llarga taula i de les banderes dels tres països.

⚡️🇷🇺🇧🇾🇺🇦In Belarus, everything is ready to host Russia-Ukraine negotiations. Waiting for delegations to arrive pic.twitter.com/WSnPMyChwg

— Belarus MFA 🇧🇾 (@BelarusMFA) 28 de febrero de 2022

Els responsables ucraïnesos van accedir finalment a viatjar a Bielorússia, tot i que no a Minsk com havia proposat inicialment Rússia, ja que considera que el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, no és neutral, a l’haver acollit més de 30.000 soldats russos i equipament militar per a uns exercicis conjunts que han servit a Moscou per creuar la frontera sud d’aquest país per atacar Ucraïna.

Notícies relacionades

Putin posa en alerta màxima la força nuclear davant la falta d’avenços i la pressió internacional

El fiasco diplomàtic de Macron amb Putin

A més, Lukaixenko es va declarar disposat a viatjar a Crimea, annexionada per Rússia el 2014. Va ser a Minsk on es van firmar els Acords de Pau per al Donbass el 2015, pactes que per la guerra han quedat en paper mullat i que, segons l’opinió de Moscou, en vuit anys no s’han implementat per part de Kíev.

Ucraïna va acceptar començar negociacions sense expectatives d’un resultat, tot i que segons va dir el Govern, va aconseguir que es portessin a terme «sense condicions», després que el Kremlin li exigís deposar abans les armes, segons la versió de Kíev.