Alemanya sacrifica els seus principis amb el rearmament

«El 24 de febrer del 2022 marca un canvi d’era en la història del nostre continent». Així va començar el canceller Olaf Scholz el seu discurs davant el Bundestag, diumenge. El canceller va presentar un pla de rearmament de la Bundeswehr en una intervenció que va marcar el punt culminant d’una setmana amb anuncis nous a ritme diari.

La sensació és que el reacondicionament de les plaques tectòniques amb prou feines comença, la forma final que adquireixin els consensos que s’han perdut és tan incerta com el desenllaç de la guerra a Ucraïna.

El to del canceller diumenge va cridar l’atenció per la seva duresa, inusitada. Scholz va descriure l’atac rus com «una infame violació del dret internacional» i va cridar a «posar límits als bel·licistes com Putin».

 

«El final de la il·lusió»

La setmana va començar amb la suspensió del procés de certificació del gasoducte Nord Stream 2. Després van venir les sancions de la Unió Europea, sense els grans titubejos que alguns temien per part de Berlín. Divendres es va autoritzar l’enviament d’armament letal a Ucraïna i, finalment, dissabte, va ser anunciada l’exclusió de diversos bancs russos del sistema Swift.

A Berlín, les imatges de Putin anunciant l’atac van tenir un efecte disruptiu immediat i van produir una reacció en cadena de retrets al passat i al present de la política exterior. L’esperit, o els vestigis que en quedaven, de l’anomenada Wandel durch Annäherung, ‘canvi a través de l’acostament’, que va marcar la política cap a l’Est dels anys 70, va acabar d’esvair-se.

Per als mitjans és el «final de la il·lusió», l’adeu a l’«idealisme alemany». El diari Frankfurter Allgemeine Zeitung parla d’una «generació fracassada de polítics». Hi ha crítiques per a Angela Merkel, que després de 16 anys va deixar el país amb una perillosa dependència del gas rus i la relació amb Putin de la qual amb prou feines va servir per mantenir l’statu quo.

Sorna contra Scholz i Annalena Baerbock, la seva ministra d’Exteriors, que han quedat en ridícul després de reunions amb els seus homòlegs al Kremlin, només perquè els mentissin a la cara. Enviament d’armes a Ucraïna

El pla de l’Executiu preveu la creació d’un fons especial de 100.000 milions d’euros per a inversions en el sector militar, que serà inclòs a la Constitució. A més, Alemanya destinarà en defensa més d’un 2% del seu PIB, una meta de l’OTAN a la qual el país s’acostava molt lentament i que des de fa anys venia sent font de controvèrsia principalment amb els Estats Units.

Probablement, la decisió que més impacte immediat va tenir va ser la d’autoritzar l’enviament d’armes a Ucraïna. Fa poc més d’una setmana, durant la Conferència de Seguretat de Munic, el canceller i la seva ministra d’Exteriors van haver de respondre en diverses ocasions a les reclamacions per la negativa alemanya, inclosa la del president d’Ucraïna, Volodímir Zelinski. Però l’escalada de l’operació russa, les exigències des dels mitjans i l’interior de la coalició, sumades a les imatges dels ucraïnesos preparant-se per resistir la invasió, van acabar d’inclinar la balança.

 Els Verds i el rearmament alemany

Ara els Verds són part d’un Govern que envia armes a un país en guerra i augmenta substancialment la despesa militar mentre resol de quina manera s’ampliarà i es modernitzarà la flota d’avions amb capacitat de transportar bombes atòmiques.

Però per als ecoliberals, que van entrar per primera vegada al Parlament el 1983, impulsats per l’auge del moviment antiarmamentista i pacifista, això no significarà la pèrdua de la «innocència».

També eren els socis menors d’una coalició amb l’SPD quan es va decidir la primera participació de soldats alemanys en un conflicte bèl·lic des de la Segona Guerra Mundial. Va ser la intervenció a Kosovo el 1999, sota el canceller Gerhard Schröder. Per als Verds es trencava un tabú i l’experiència va deixar cicatrius. En el congrés del partit convocat per aprovar aquesta missió al llavors ministre d’Exteriors, Joschka Fischer, li van llançar una bossa plena de pintura que li va produir una lesió al timpà.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Poc menys de tres de mesos després d’arribar al poder, la coalició veu tots els seus plans trastocats i ha de recalibrar els seus instruments. I Alemanya podria sacrificar una altra de les seves «vaques sagrades». Per enfrontar-se a una eventual interrupció del subministrament de gas des de Rússia s’avaluarà la possibilitat d’estendre l’operació de les últimes centrals nuclears que s’havien d’apagar aquest any. «No hi ha tabús», va dir el ministre d’Economia i vicecanceller, Robert Habeck.