Almenys cinc persones mortes en el bombardeig a la torre de televisió de Kíev

Rússia continua esgrimint els seus arguments per justificar la invasió d’Ucraïna i, malgrat les peticions de la comunitat internacional i de les fortes sancions econòmiques que la fereixen de gravetat, continua aquest dimarts amb la seva guerra sobre el país veí, mentre el nombre de refugiats arriba ara als 677.000.

La seva postura la va defensar a Ginebra el ministre d’Afers Exteriors rus, Serguéi Lavrov, que va acusar el Govern de Kíev de ser «neonazi» i de maltractar i violar els drets de la població russoparlant a Ucraïna des del 2014, quan un moviment ciutadà va aconseguir la caiguda del llavors president, Víktor Ianukóvitx, aliat pròxim de Moscou.

Des de la Unió Europea (UE) es considera que el bombardeig de dilluns per part de Rússia contra infraestructures civils a la ciutat ucraïnesa de Khàrkiv viola les lleis de la guerra, però les bombes sobre aquest municipi van continuar i, de fet, un nou bombardeig sobre aquesta urbs situada a escassos quilòmetres de Rússia ha deixat dimarts a la tarda almenys 10 morts i 35 ferits.

A més, una columna de més de 60 quilòmetres formada de tancs russos es manté als voltants de Kíev amb l’aparent objectiu d’envoltar la capital i intensificar els atacs.

L’alt representant de la UE per a Afers Exteriors, Josep Borrell, va afirmar que el bombardeig de dilluns contra infraestructures civils a Khàrkiv «viola les lleis de la guerra». El polític espanyol es va expressar en aquest sentit després de parlar amb el ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Dmitró Kuleba.

Desenes de persones van morir dilluns i centenars en van resultar ferides en un atac rus amb míssils contra barris residencials de la ciutat ucraïnesa a uns 35 quilòmetres de la frontera amb Rússia, segons va denunciar l’assessor del Ministeri de l’Interior d’Ucraïna, Anton Gueraixtxenko.

Rússia continua amenaçant l’OTAN

Rússia va insistir que l’existència d’armes nuclears dels Estats Units a Europa és inadmissible i va tornar a exigir garanties de seguretat a l’OTAN, en un videomissatge del ministre d’Exteriors, Serguéi Lavrov, sobre l’ofensiva russa a Ucraïna, en la Conferència de Desarmament de l’ONU, que es reuneix a Ginebra i a la qual no ha pogut acudir en persona perquè el seu avió no pot sobrevolar diversos països europeus a causa de les sancions.

També va criticar la decisió de diversos països occidentals de subministrar armes a Ucraïna i va acusar el govern de Volodímir Zelenski d’haver entrat en «jocs perillosos i en plans d’adquirir les seves pròpies armes nuclears» amb tecnologies que suposadament queden del període en què aquest país formava part de la Unió Soviètica. L’objectiu de Rússia amb l’«operació especial» és «desmilitaritzar i desnazificar Ucraïna», va assegurar.

Rússia va acudir al fòrum internacional més gran sobre els drets humans a Ginebra per justificar amb tot un arsenal d’arguments la seva guerra contra Ucraïna i es va fer el desentès a les peticions de la comunitat internacional d’aturar la seva operació militar, mentre que la Unió Europea i els Estats Units van dir que els responsables hauran de retre comptes dels seus actes.

Morts a Kíev

Cinc persones han mort i cinc més n’han resultat ferides en el bombardeig rus d’aquesta tarda contra la torre de televisió de Kíev, va informar el Servei Estatal d’Emergències ucraïnès a la seva pàgina de Facebook.

Abans de llançar l’atac, el Ministeri de Defensa rus va advertir que atacaria els centres d’informació i propaganda a Kíev i va demanar als residents de les cases pròximes que les abandonessin.

ÚLTIMA HORA: Otro ángulo de la explosión cerca de la torre de televisión de #Kiev. pic.twitter.com/jWnJCpFxKT

— Camarada Fibrik (@Fibrik_Oficial) 1 de marzo de 2022

Un nou bombardeig rus a Khàrkiv ha deixat dimarts a la tarda almenys 10 morts i 35 ferits, mentre una columna de més de 60 quilòmetres formada de tancs russos es manté als voltants de Kíev amb l’aparent objectiu d’envoltar la capital.

L’objectiu de l’atac a Khàrkiv va ser la seu de l’administració regional, va denunciar aquest dimarts l’assessor del Ministeri de l’Interior, Anton Gueraixtxenko.

Més de 150.000 ucraïnesos han fugit del país en guerra en menys de 24 hores, cosa que implica que el nombre de refugiats que han entrat a algun dels països veïns arriba ara als 677.000, va dir l’alt comissionat de l’ONU per als refugiats, Filippo Grandi.

Més de la meitat de tots els refugiats es troben a Polònia, mentre que 90.000 han arribat a Hongria, 60.000 a Moldàvia, 50.000 a Eslovàquia i 40.000 a Romania, va precisar Grandi en una conferència de premsa en la qual es va presentar una petició urgent de fons de l’ONU per afrontar aquesta nova crisi.

El pitjor està per arribar

Els serveis d’intel·ligència dels Estats Units mantenen un «fràgil» optimisme sobre la situació actual d’Ucraïna i creuen que la invasió del país ordenada pel president rus, Vladímir Putir, es podria agreujar a curt termini. Fonts de la intel·ligència dels EUA van indicar a la cadena CNN que l’Exèrcit ucraïnès ha aconseguit fins ara que les forces terrestres russes s’estanquin a uns 30 quilòmetres al nord de la capital assetjada, sense arribar al centre de Kíev.

El primer ministre britànic, Boris Johnson, i el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, han insistit avui que la comesa de l’Aliança Atlàntica és «defensiva», que el seu objectiu és reforçar el seu flanc est i que no enviarà tropes a Ucraïna.

«En els seus 70 anys d’història, l’OTAN ha sigut sempre una aliança defensiva», va afirmar Johnson, des d’Estònia, acompanyat del secretari general de l’Aliança i la cap del govern del país bàltic, Kaja Kallas.

L’OTAN oferirà a Ucraïna «tot el suport necessari», a més de protegir les fronteres del seu flanc est, va garantir per la seva banda Stoltenberg, després de destacar la «valenta resistència» que estan oferint els ucraïnesos davant la «brutal agressió russa».

La ministra d’Afers Exteriors canadenca, Mélanie Joly, va anunciar aquest dimarts que Canadà sol·licitarà formalment al Tribunal Penal Internacional (CPI) que investigui la invasió russa d’Ucraïna per possibles crims de guerra i crims contra la humanitat.

La petició del Canadà es produeix poques hores després que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, acusés Rússia de crims de guerra i «terrorisme d’Estat» després d’una sèrie d’atacs a la ciutat de Khàrkiv, la segona més gran d’Ucraïna.

El president de Bielorússia, Alexandr Lukaixenko, va rebutjar aquest dimarts de nou la possibilitat que l’Exèrcit bielorús participi en el conflicte russo-ucraïnès, però va informar que ha reforçat la frontera occidental del país amb cinc batallons addicionals i posat en alerta els seus sistemes de defensa antiaèria.

Detencions a Rússia i Bielorússia

L’OSCE ha criticat la detenció de més de 7.000 persones a Rússia i Bielorússia, que es van manifestar contra la invasió de l’Exèrcit rus d’Ucraïna, com un acte d’intimidació i d’ús excessiu de la força.

L’Oficina d’Institucions Democràtiques i Drets Humans de l’OSCE (OIDDH) demana l’alliberament de tots els que segueixin a la presó i critica l’arbitrarietat de les detencions i la violació de principis essencials com els drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica.

Els ministres de Finances del G-7, que agrupa els set països més industrialitzats del món, van constatar aquest dimarts en una trobada virtual –amb l’ucraïnès Serguei Maixenko com a convidat– que les sancions a Rússia per l’agressió a Ucraïna ja estan tenint efecte.

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna: última hora en directe

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

«El sol anunci de les sancions, en especial les que afecten el Banc Central i els bancs russos, està tenint efecte», va dir el ministre alemany de Finances, Chistian Lindner, que va presidir la reunió.

«El ruble està caient en picat, el pressupost de guerra de Vladímir Putin està rebent cops durs. Estem aconseguint que les sancions tinguin una repercussió màxima sobre Rússia i mínima sobre nosaltres», va afegir.