La guerra de Rússia a Ucraïna altera el discurs sobre l’estat de la Unió de Biden

La política exterior sol ocupar un seient de segona fila en els discursos sobre l’estat de la Unió als Estats Units, les intervencions que els presidents fan anualment davant el ple de les dues cambres del Congrés. Aquest any, amb la guerra llançada per Rússia a Ucraïna, el guió ha canviat, tant per força com per voluntat, per a Joe Biden.

L’equip del mandatari ha estat fent en els últims dies revisions al text que Biden llegirà aquesta nit a les 21.00 hores (tres de la matinada a Espanya), segons van avançar dilluns fonts de la Casa Blanca. I Biden emmarcarà el conflicte en la lluita entre democràcia i autocràcia, un tema que ha abordat repetidament en la seva presidència i del qual ja va parlar l’abril de l’any passat en la seva primera intervenció davant les dues cambres, quan no portava ni 100 dies en el càrrec i encara estava molt present en la memòria col·lectiva l’assalt al Capitoli protagonitzat per la turba de seguidors de Donald Trump.

Ara la greu situació bèl·lica i el tema dels perills a què enfronten les democràcies són alguns dels aspectes que auguren un to més sobri i ombrívol al discurs de Biden que el que sol dominar aquestes intervencions, tradicionalment una oportunitat que aprofiten els ocupants del Despatx Oval per mostrar optimisme i presentar triomfs. Però també la guerra es veu com una oportunitat per a Biden, que pot recolzar-se en l’oposició bipartidista a la invasió russa d’Ucraïna per mirar de demostrar que la polarització i divisió extrema dels EUA no són irresolubles. 

‘Reset’ i frustració

El discurs es veu també com una oportunitat del demòcrata de ‘resetejar’ la seva presidència, enfonsada en termes d’aprovació. En la mitjana de sondejos que manté RealClearPolitics està en el 40,8%, però en una enquesta publicada aquest cap de setmana per ‘The Washington Post’ (que es va fer parcialment abans que comencés la invasió russa d’Ucraïna) queia al 37%, amb un 44% que mostrava una forta desaprovació i especials senyals de debilitat entre els independents, un 61% dels quals suspenen la seva gestió.

És un reinici que anhelen els demòcrates, especialment governadors, candidats i donants, que tenen la vista posada en les legislatives del novembre. Però no serà fàcil. I, en el discurs, Biden, tot i que remarcarà els avenços aconseguits en termes tant de l’economia com de la lluita contra la pandèmia, ha de mostrar que és conscient dels forts corrents de frustració que hi ha entre la població.

Aquesta frustració és palpable després de dos anys de vida i mort amb el coronavirus, per més que les restriccions comencin a aixecar-se. Aquest mateix dimarts, per exemple, els assistents al discurs sobre l’estat de la Unió, tot i que encara siguin un nombre més restringit que abans de la pandèmia, podran estar sense mascaretes a la Cambra. Mentrestant, al voltant del Capitoli s’han tornat a aixecar tanques de seguretat i s’han desplegat 700 efectius de la Guàrdia Nacional en previsió de possibles protestes de conservadors i contraris a les restriccions, incloent-hi la potencial arribada d’un comboi de camioners inspirat en les protestes que van sacsejar el Canadà.

Inflació

El mandatari no eludirà aquest descontentament, ni el de molts ciutadans amb realitats com l’augment del crim. I, sobretot, no obvia ja l’impacte negatiu de la forta inflació, que ha arribat als nivells més alts en quatre dècades i que durant mesos es va injuriar oficialment a Washington com lligada a «factors transitoris», però que ara s’assumeix com un problema real i polític.

Aquest dilluns, després que les fonts de la Casa Blanca remarquessin que Biden parlarà en el seu discurs de propostes per «rebaixar els costos», la secretària de premsa de la Casa Blanca, Jen Psaki, aclaria que Biden parlarà sense embuts i «absolutament» utilitzarà el terme ‘inflació’.

Tot i que el discurs ha de ser i serà, segons anticipen molts experts, un exercici d’equilibri, el que Biden no farà és abandonar el seu optimisme i pretén també destacar els triomfs aconseguits en el seu mandat, tant en la lluita contra la pandèmia com en el terreny econòmic. I juntament amb la sessió informativa per avançar les línies mestres del discurs, els fulls informatius que va anar enviant al llarg de dilluns la Casa Blanca indiquen els eixos sobre els quals construirà la intervenció.

Petroli i energies netes

Notícies relacionades

Rússia es llança a l’assalt de les grans ciutats

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Biden destacarà, per exemple, la recuperació del mercat laboral i de l’economia nord-americana en general, la que més ràpid s’ha recuperat entre les avançades del G-7. Proposarà també un pla econòmic de quatre punts, en què apostarà per elevar la producció als EUA, reduir els costos per al consumidor, promoure la competència justa i eliminar barreres per a l’accés a llocs de treball ben pagats. I possiblement aprofitarà el conflicte a Ucraïna, que l’obligarà a abordar la qüestió de l’augment de preus de la gasolina i incrementarà en el futur immediat l’aposta pels combustibles fòssils, per renovar l’aposta a llarg termini per les energies netes, que també exemplificarà com a eina per lluitar contra la inflació.

Biden, a més, destacarà el pla d’infraestructures que va aconseguir tirar endavant al Congrés amb recolzament dels dos partits, aquella injecció de 500 milions de dòlars de nova despesa en inversions que detallarà (i que dimecres viatjarà a promocionar a Wisconsin). I tot i que no podrà fer el mateix amb el pla de despesa social Build Back Better, el seu ambiciós i frustrat intent de fer la màxima expansió de l’Estat del benestar als EUA en dècades, que ha mort al Congrés, continua defensant idees centrals d’aquest pla. Concretament, i segons s’ha avançat, instarà les cambres a aprovar propostes que van de la pujada del sou mínim a un programa federal de baixes familiars pagades passant per la reducció del preu dels medicaments o del cost de l’educació superior i la millora de l’accés a la vivenda.