Rússia es llança a l’assalt de les grans ciutats

«S’han alentit i s’han sentit frustrats per la seva falta de progrés a la capital ucraïnesa; una de les coses que podria passar és que (els russos) reavaluïn les seves tàctiques i potencial per ser més agressius i oberts tant en mida com en escala a l’hora d’atacar Kíev», ha augurat una font del Ministeri de Defensa nord-americana a la cadena CNN, donant a entendre alhora, ombrívolament, que el pitjor encara havia d’arribar. En la ment de nombrosos estrategs militars es troben en aquests moments exemples com els de Grozni, alguns dels barris del qual van quedar reduïts a runa quan les tropes russes van prendre el control de la ciutat a principis d’aquest segle, o els setges portats a terme per l’Exèrcit sirià, estret aliat del Kremlin, en poblacions sota control rebel com Alep, que van comptar des de l’aire amb el recolzament de l’aviació russa.  

⚡️Russia strikes at TV tower in Kyiv.

Ukrainian TV channels stopped broadcasting several minutes ago.

Photo: Ukraine NOW/Telegram pic.twitter.com/bdNW2EcyJ7

— The Kyiv Independent (@KyivIndependent) 1 de marzo de 2022

Els últims esdeveniments constatats en els diferents fronts de guerra semblen anar confirmant aquesta hipòtesi. Una columna gegant blindada s’aproximava a Kíev des del sud, amb l’aparent intenció d’envoltar la ciutat, d’una mida similar a Madrid i on vivien, fins a l’inici de les hostilitats la setmana passada, uns tres milions de persones. A més, un projectil disparat per les forces russes va impactar a la torre de comunicacions de la capital, segons fonts ucraïneses, i va causar diversos morts. D’acord amb Moscou, aquesta infraestructura estava sent utilitzada per portar a terme «atacs informatius» i calia silenciar-la.

Mantenir elevada la moral

El Kremlin sembla atorgar gran importància al control de les telecomunicacions. La televisió ucraïnesa està sent un mitjà molt rellevant per informar els ciutadans les 24 hores del dia i mantenir elevada la moral. Els diferents canals mantenen l’emissió amb permanència mitjançant connexions amb corresponsals o enviats especials a les ciutats que estan sent objecte d’atac, a més de retransmetre freqüentment debats amb experts i sobretot, les intervencions diàries del president ucraïnès.

Khàrkiv, la segona ciutat d’Ucraïna, que també ha rebutjat en diverses ocasions les incursions dels blindats russos, està patint una sort similar a la de la gran megalòpolis ucraïnesa. Projectils d’artilleria han impactat al centre de la ciutat, concretament a l’anomenada plaça de la Llibertat, i ha destruït edificis administratius. «Putin no pot trencar Ucraïna; comet més crims de guerra a causa de la seva ràbia i assassina civils innocents; el món pot i ha de fer més; incrementeu la pressió, aïlleu Rússia per complet», clamava en un tuit el ministre d’Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba.

Aquest canvi d’estratègia militar podria venir aparellat de l’ús d’armes prohibides o vetades en grans aglomeracions urbanes per les convencions internacionals. En concret, l’ambaixadora d’Ucraïna als EUA, Oksana Makárova, ha acusat l’Exèrcit rus de fer servir bombes de buit, mentre que grups de drets humans com Amnistia Internacional o Human Rights Watch han implicat els atacants russos de recórrer a les bombes de raïm.

Càrregues explosives

Notícies relacionades

Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"

Netanyahu s’uneix a Putin en la llista de líders buscats per crims de guerra

Les bombes de buit o termobàriques, estan compostes per dues càrregues explosives, una primera que escampa un núvol de combustible que després és detonada per una segona deflagració. A causa d’aquesta circumstància, l’àrea de destrucció és significativament més gran que la d’un projectil d’artilleria convencional, i s’aconsegueix a més extreure l’oxigen del seu radi d’acció, i provoca la mort per asfíxia o incineració dels éssers humans que es troben en les seves proximitats. Van ser utilitzades amb profusió per l’Exèrcit rus durant el setge a Grozni a finals del 1999 i principis del 2000, tot just arribar Vladímir Putin al poder, en el qual va deixar un paisatge de destrucció inaudit fins ara en una gran ciutat europea.

Les bombes de raïm, per la seva banda, alliberen centenars de petites bombes a l’obrir-se, i el seu efecte sobre els espais que han sigut atacats amb elles és similar al de les mines antipersona. Moltes d’aquests petits artefactes arriben a terra sense esclatar, i provoquen danys entre els transeünts. Israel els va fer servir amb freqüència durant l’ofensiva militar al Líban contra Hezbol·là el 2006. Jen Psaki, portaveu de la Casa Blanca, ha afirmat que si es confirmen aquestes acusacions, constituirien un greu «crim de guerra».