Maduro truca a Putin per expressar el suport de Veneçuela a la invasió russa

Al mig de l’avançada de la caravana militar russa amb direcció a Kíev, Nicolás Maduro va aixecar el telèfon i es va comunicar amb Vladímir Putin per transmetre-li «la condemna de Veneçuela a les accions desestabilitzadores de l’OTAN». Amb aquesta trucada, Maduro va reafirmar la seva condició de principal aliat de Moscou a Amèrica Llatina. I per corroborar-ho va destacar que tots dos països continuaran pel camí de l’«associació estratègica» i l’«execució de projectes conjunts». El Kremlin no va trigar a donar a conèixer el suport del Palau de Miraflores, una mena de nota discordant a la regió. «Maduro va expressar el seu fort suport a les accions decisives de Rússia», va assenyalar oficialment l’agència de notícies Interfax.

«Les parts van discutir temes d’actualitat», es va consignar al seu torn amb referència a la situació en territori ucraïnès, que ja acumula centenars de morts des que va començar el setge rus. D’acord amb Interfax, Maduro «va destacar la importància de contrarestar la campanya de mentides i desinformació llançada pels països occidentals».

A través del seu compte a Twitter, Maduro havia sigut encara més emfàtic dies enrere: «Repudiem els plans perversos que pretenen envoltar militarment i estratègicament a Rússia. Tot el suport al president Putin i al seu poble. Estem segurs que Rússia sortirà unida i victoriosa d’aquesta batalla, amb l’admiració dels pobles valents del món».

Sostuve una conversación telefónica con el presidente, Vladimir Putin, le ratifiqué la condena de Venezuela a las acciones desestabilizadoras de la #OTAN. Reiteré la firme disposición en favor del entendimiento y el diálogo, como vía para la preservación de la Paz. pic.twitter.com/nTJW5o3jL6

— Nicolás Maduro (@NicolasMaduro) 1 de marzo de 2022

El 28 de febrer, Veneçuela es va unir a Rússia, la Xina, Cuba i Eritrea per votar en una sessió del Consell de Drets Humans de l’ONU contra d’una reunió urgent per discutir les implicacions de la invasió russa a Ucraïna. En aquest context, Maduro va prometre al seu torn «incrementar tots els plans de preparació, entrenament, cooperació amb una potència militar del món com és Rússia».

Cuba i Nicaragua

Notícies relacionades

Isabel Celaá, ambaixadora davant la Santa Seu: «Al Papa no li agradava ser qualificat com a progressista ni com a conservador»

Kíiv denuncia desenes de violacions de la treva de 30 hores de Putin

La invasió russa ha provocat diferents tipus de reaccions a Amèrica Llatina. Mèxic i l’Argentina van condemnar les accions, tot i que amb certa equidistància de Washington. El Brasil de Jair Bolsonaro ha evitat repudiar Putin. A escassos dies d’assumir la presidència xilena, Gabriel Boric va censurar en durs termes Rússia. El mateix va fer Colòmbia.

Juntament amb Veneçuela, Cuba i Nicaragua van decidir alinear-se amb Rússia. L’Havana ha fet seus els arguments del Kremlin. Granma, el diari del Partit Comunista, no parla d’invasió sinó d’una «operació militar especial a Ucraïna». A principis de la setmana, va aterrar a l’illa Viatxeslav Volodin, titular de la Duma Estatal de l’Assemblea Federal de la Federació de Rússia. «Cuba aprecia, agraeix i reconeix els pronunciaments de la Duma Estatal de la Federació de Rússia en suport al nostre país, i en contra d’aquesta política intervencionista», li va dir la principal autoritat de la legislatura, el Poder Popular (ANPP), Esteban Lazo Hernández. L’amfitrió va expressar el seu desig que Rússia «continuï participant en l’impuls de la nostra economia, debilitada per l’impacte del bloqueig i la situació global de la pandèmia.» Amb la guerra de rerefons inevitable, Volodin va proposar realitzar reunions sistemàtiques bilaterals per debatre, entre altres coses, temes relacionats amb el turisme i la defensa.