Guerra a Ucraïna
El ministre d’Exteriors rus afirma que una tercera guerra mundial seria nuclear i destructiva
«Biden sap que l’única alternativa a les sancions és la tercera guerra», afirma Serguei Lavrov
El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha assegurat aquest dimecres que el president nord-americà, Joe Biden, sap que l’única alternativa a les sancions contra Rússia és una tercera guerra mundial i que seria «una guerra nuclear devastadora», ha dit en declaracions a la televisió qatariana Al-Jazeera. Biden, ha assegurat, té experiència i sap que no hi ha alternativa a les sancions, sinó la guerra mundial, ha afirmat al canal àrab Lavrov, i ha reiterat que si es produís una tercera guerra mundial, aquesta implicaria armes nuclears i seria destructiva. Lavrov ha dit que Rússia, que va llançar una ofensiva militar especial contra Ucraïna el 24 de març, s’enfrontaria a un «perill real» si Kíev adquirís armes nuclears. El titular d’Exteriors ha reiterat que Moscou no permetrà que el Govern de Kíev adquireixi armes nuclears.
Dimarts, Rússia va acudir al màxim fòrum internacional sobre els drets humans a Ginebra per justificar amb tot un arsenal d’arguments la seva guerra contra Ucraïna i es va fer el desentès a les peticions de la comunitat internacional d’aturar la seva operació militar, mentre que la Unió Europea i els Estats Units van dir que els responsables hauran de retre comptes dels seus actes.
El ministre d’Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va acusar el Govern de Kíev de ser «neonazi» i de maltractar i violar els drets de la població russoparlant a Ucraïna des del 2014, quan un moviment ciutadà va aconseguir la caiguda del llavors president, Viktor Ianukóvitx, aliat pròxim de Moscou.
Estret col·laborador de Putin
Lavrov va parlar per videoconferència davant el Consell de Drets Humans de suposades «fosses comunes trobades a la regió del Donbass», amb morts causats per bombardejos d’Ucraïna contra les regions de Lugansk i Donetsk, amb importants comunitats russoparlants, que fa vuit anys van caure sota control de grups separatistes que comptaven amb el recolzament de Rússia.
El ministre, que fa 18 anys que és el cap de la diplomàcia russa i és considerat un dels col·laboradors més pròxims al president Vladímir Putin, tenia previst plantar cara al Consell de Drets Humans i exposar la seva argumentació en persona, però les sancions actuals impedien que el seu avió sobrevolés diversos països europeus de camí a Suïssa.
Notícies relacionadesLavrov va evitar sense voler el gest de menyspreu que li tenien preparades totes les delegacions occidentals del Consell de Drets Humans, a les quals es van unir algunes de Llatinoamèrica, que havien planejat abandonar la sala quan aparegués a la tribuna. L’acció es va produir, però quan va aparèixer la imatge del missatge que havia gravat prèviament.
Més aviat, Lavrov va comparèixer de la mateixa manera en la Conferència de Desarmament, que es reuneix paral·lelament a Ginebra, per denunciar com a «inadmissible» l’existència d’armes nuclears nord-americanes a Europa i reiterar l’exigència de Moscou perquè l’OTAN li presenti garanties de seguretat.
