El tap a la xarxa d’asil col·lapsa l’acollida dels ucraïnesos a Barcelona

«¿Què és la guerra? ¿Perquè ens en hem d’anar a una altra ciutat?» pregunten sense parar la Daria, l’Emma i el Mark, els fills de Ruslan Nadiuk. Tenen vuit, quatre i tres anys i vivien en Vínnitsia (Ucraïna). Aquest dimecres corrien pel passeig Sant Joan de Barcelona i es van llançar sense pensar-s’ho al primer parc infantil que veuen des de l’esclat de la guerra. «Les bombes van caure a uns 30 quilòmetres de casa, on hi ha una base militar», explica el pare, que parla espanyol perquè alterna mesos de feina a Barcelona i Madrid des del 2003 per mantenir la seva família. «Alguns amics que viuen a prop dels bombardejos van acabar als soterranis per fugir-ne. Dissabte vam fer les maletes i vam marxar. Ho vam fer per ells, pels nens. No vull que visquin en un país en ruïnes, que els mati una bomba... aquí podran tenir un futur millor», diu el pare.

Travessar la frontera

El Ruslan té gravades en la memòria les imatges de la frontera amb Polònia. «Fa molt fred i només es veuen mares plorant desconsolades i marits que s’han de quedar al país perquè no els deixen sortir», assumeix. «Ni pagant un dineral et deixen marxar», afegeix. És per això que va decidir fugir per la frontera amb Moldàvia. «Si ets pare solter o tens més de tres fills menors d’edat sí que et deixen sortir», diu el Ruslan. Ells van haver d’esperar més de 15 hores per poder creuar. «Estava ple de gent, tothom sortia desesperat».

Per la travessia han tardat tres dies. Ara s’estan a Montcada i Reixac i s’allotgen en una habitació, al pis d’una amiga. «És un pis petit, necessitem un altre lloc», afirma el pare. Està pendent de si s’emporta la família a Portugal, on viu la seva germana, o Madrid, on té alguns coneguts. «Si ens concedissin l’asil a Barcelona seria millor. Necessitem descansar uns dies, el que hem viscut és massa fort», afegeix.

La família Nadiuk és només una dels centenars que estan arribant, i a Catalunya n’arribaran moltes. Ho adverteixen Mikhaïl Hontxarenko i Stanislav Atanesov, socis d’un bufet especialitzat en inversions patrimonials de russoparlants, que estan donant assessorament gratuït als ucraïnesos que fugen del país. «Diàriament tenim centenars de trucades que ens demanen assistència», diu Atanesov. «El problema és que a l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona només hi ha sis persones atenent i fa mesos que estan col·lapsats, no donen l’abast», assegura Hontxarenko.

Els altres refugiats

Sense aquestes sol·licituds, els refugiats no poden entrar en el sistema estatal que els ha de donar allotjament, atenció psicològica i recolzament lingüístic. Ho demostra la cara d’Ali Omar, un jove maurità que vivia com a esclau al seu país. «Vaig estar dormint al carrer de Barcelona dos mesos, ara visc en un alberg i he tardat quatre mesos per tenir una primera entrevista», explica a les portes de l’oficina mentre espera la seva advocada. Jesús Madrid surt de la seva cita desconcertat. Li han denegat l’asil a Espanya tot i que va sortir d’Hondures amenaçat de mort per les xarxes del narcotràfic. Es va negar a obrir un restaurant tapadora dels ‘capos’ de la droga. «Vaig aconseguir una feina i el meu ocupador em donava allotjament. Acabo de perdre el permís de treball. ¿On viuré?», es pregunta.

«A Barcelona la situació és especialment crítica, els refugiats esperen fins a sis mesos per formalitzar la seva sol·licitud i això els impedeix accedir al pla estatal d’acollida», explica Dilara Flota, responsable d’incidència de la Comisió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR). Les oenagés especialitzades en aquest tema ja estan assessorant la comunitat ucraïnesa, i a l’espera de les ordres que dicti la Comissió Europea en relació amb l’acollida dels refugiats ucraïnesos, que molt probablement segueixin un procediment especial. «Passi el que passi, serà necessari que els ajuntaments i les comunitats autònomes activin recursos urgents i extraordinaris per aquests refugiats que ja estan arribant i aniran augmentant», afegeix Flota.

Recursos extraordinaris

Notícies relacionades

VÍDEO | Civils ucraïnesos encaren els tancs russos al crit d’«¡Assassins!»

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Segons les dades del consolat d’Ucraïna a Barcelona, ja són 210 persones les que necessiten asil a Catalunya. Alguns estan dormint en cases d’espanyols i ucraïnesos amb qui tenen parentiu. Paral·lelament, el Govern ha habilitat quatre albergs per acollir-los. Dimarts a la nit hi havia 114 persones, però es tracta d’una mesura temporal. Igual que l’acollida d’urgència que ha proporcionat l’Ajuntament de Barcelona, que dimarts a la nit va acollir 15 persones procedents d’Ucraïna.

Algunes oenagés pressionen perquè el Ministeri de Migracions ampliï les places del programa estatal d’acollida. Fonts de l’Ajuntament de Barcelona també demanen «gestos» a la Generalitat. El consistori de Colau inverteix més de tres milions d’euros per acollir els refugiats que esperen tramitar la seva sol·licitud o se’ls ha denegat, malgrat no ser la seva competència. «Tenim la voluntat d’obrir un fons de contingència per cobrir totes les necessitats on no arribin els fons del Pla Estatal i amb un model propi», es limiten a dir des de la Conselleria de Feminismes i Igualtat del Govern.