La ciutat natal de Zelenski promet convertir-se en l’Stalingrad de les tropes russes

Un dels pocs exemples metropolitans amb què es pot comparar aquesta inusual aglomeració urbana es troba precisament a Rússia, el país veí: Es diu Volgograd i és una dilatada metròpolis de 60 quilòmetres de longitud, també amb forma de banya doblegada, al marge occidental del riu homònim. Coneguda durant el segle passat amb el nom de Stalingrad, va ser l’escenari, durant la Segona Guerra Mundial, de la batalla més mortífera de la història.

Segons els veïns, a aquesta semblança geogràfica aviat se’n podria afegir una altra, de caràcter potser més històric. Perquè els paisans i veïns del cap d’Estat ucraïnès prometen convertir aquesta localitat «en l’Stalingrad» dels russos si intenten acostar-se i ocupar les seves pròsperes explotacions mineres i fàbriques d’acer, que conformen el centre metal·lúrgic més gran d’Europa Oriental i constitueixen una importantíssima font de divises per a l’Estat ucraïnès. «És un objectiu molt important perquè parlem de molts diners», certifica Oleksí Nesterenko, jutge-orador del tribunal del districte d’Ingulets, a Kriví Rih.

Una activitat febril ocupa les àmplies sales de l’Institut d’Investigació i Estudis, en uns locals on s’ha instal·lat una acadèmia de policia traslladada aquí el 2014 des de Donetsk després de l’ocupació russa de la ciutat. Desenes de joves s’afanyen a tallar amb tisores pantalons, camises i roba de tons foscos. Un cop convertit el teixit en petits trossos d’entre quatre i cinc centímetres d’ample i llarg, s’adhereixen a unes xarxes, esteses sobre una corda que, un cop enllestides, es convertiran en malles de camuflatge per amagar i dissimular els vehicles militars de l’Exèrcit ucraïnès i posar-los a l’empara dels bombardejos russos.

Donat per la població

Victòria Sepotsova, de 60 anys, antiga professora del centre tot i que en l’actualitat dedicada a organitzar el treball d’investigació, explica que tot el material que fan servir en la fabricació de les malles és donat per la població civil i portat fins aquí per «voluntaris». «¿Veu vostè la xarxa d’allà? Vam fer servir tot el dia d’ahir per fabricar-la», afirma orgullosa, mentre assenyala un producte ja acabat. «L’estat d’ànim de la població local és militar; no entregarem ni la nostra terra ni tampoc la nostra ciutat, la defensarem fins a l’últim home», promet, amb to desafiador.

«Ningú es rendirà»

«Ningú es rendirà, conquistar (la ciutat) els seria molt difícil; és molt llarga, gairebé 130 quilòmetres de longitud, necessitaran milers de blindats i avions, (les forces russes) no podran travessar les mines a l’aire lliure i els turons que envolten aquestes explotacions; a més, la localitat és plena de ponts que seran molt fàcil de volar per evitar que avancin», enumera Filip Ieprintsev, comandant de l’acadèmia. Els seus coneixements d’estratègia militar li permeten identificar les similituds geogràfiques i físiques entre Kriví Rih i l’antiga Stalingrad, on es va gestar el principi del final de l’Alemanya nazi. «El clima és el mateix, perquè estem a la mateixa latitud, i també l’estructura urbana, no podran», constata.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

De fet, les primeres escaramusses militars per ocupar aquest preuat objectiu militar ja podrien haver començat. Fa un parell de dies, una columna russa composta per un nombre indeterminat de vehicles blindats va sortir de la localitat de Mikolaiv, pròxima a Crimea i la ja conquistada Kherson, avançant cap al nord en una missió descrita pel jutge Nesterenko com «d’exploració i reconeixement». Segons assenyala Serhí Zherebilo, president del consell del districte d’Ingulets, membres de l’anomenada Defensa Territorial (civils armats i entrenats per l’Exèrcit) els van sortir al pas i van aconseguir aturar-los a l’altura de la població de Baixtanka, a uns 60 quilòmetres en direcció sud-oest, i «destruir» la comitiva militar.

«Avui, Ucraïna s’ha unit com mai abans; no hi ha cap enfrontament polític entre nosaltres; mai he vist tant patriotisme en el poble, aquesta és una guerra contra els ocupants», remarca aquest responsable municipal, reblant el discurs amb la mateixa expressió en idioma rus que s’utilitzava a l’URSS i en milers de cançons patriòtiques soviètiques per referir-se a la Segona Guerra Mundial: naródnaia boina, traduït com la «guerra del poble».