Guàrdies civils i ‘ertzaines’ munten caravanes d’ajuda per a Ucraïna

La idea és senzilla: les armilles velles en possessió dels agents de la policia basca, per a Ucraïna.

Els agents del sindicat policial basc SiPE han començat amb el boca-orella de recollida. El seu pla és ajuntar la càrrega en un autobús, portar-lo fins al punt de Polònia més pròxim a la guerra, i aprofitar que s’hi ha anat amb un vehicle apte per a passatgers per tornar amb una càrrega humana, un passatge de refugiats cap a Euskadi .

I pot ser que sigui més d’un autobús si triomfa la idea que ahir a la nit tenia l’‘ertzaina’ Juan Carlos Sáenz, portaveu i dirigent del sindicat, d’estendre la invitació a donar armilles a policies nacionals i agents d’altres forces de seguretat per tot Espanya.

En el cas dels ‘ertzaines’ és més senzill, perquè la seva possessió de les armilles procedeix d’una vella pugna sindical. Al començament, quan exigien una dotació de proteccions antibales i no les obtenien, els mateixos agents se les compraven i obtenien una ajuda del departament d’Interior del Govern basc. Però aquests veterans equips són seus, molts comprats al seu dia a la firma Fedur i aptes per a la classificació OTAN STANAG 2920. «Són nostres», diu Sáenz, i ara els regalaran als combatents ucraïnesos.

Un munt de palets

Hi ha una altra operació solidària d’agents policials a gran escala. L’organitza l’ONG Guàrdies Civils Solidaris. Es tracta de l’enviament de material sanitari, menjar, roba i altres elements d’ajuda per a la població civil. 

L’organització està recollint donacions de particulars a Granada, Armilla, Alacant, Santa Pola, Torrevella, Benejússer, Oriola i Guardamar. Van començar aquesta campanya donant un cop de mà a una comunitat parroquial d’ucraïnesos que s’afanyava a empaquetar en caixes de cartró llegums, pasta, conserves... Ara ja en tenen per a cinc megatràilers, camions capaços de portar fins a 66 palets de càrrega. 

I això estan fent, carregar palets, empaquetar i anotar acuradament què porta cada caixa. «Hi ha molts camions d’ajuda que han sortit de diversos punts i es queden aturats al camí per no portar bé la documentació. És normal: entre tants enviaments d’ajuda hi ha qui pot colar-hi droga o armes, per això convé portar-ho tot en ordre...», apunta amb minuciositat policial el guàrdia civil José Francisco Cabrera, delegat de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils i fundador i coordinador d’aquesta ONG. 

Guàrdies Civils Solidaris va néixer el 1999. La va fundar el José Francisco després que una malaltia li prengués per sempre el seu fill petit, i «per sortir del forat en què estava», explica. Es va trobar altres nens en la seva primera operació d’ajuda, a Kosovo; un grup de fills de la guerra descalços, trepitjant amb els peuets la neu. Ja no ho va poder deixar. 

En aquella estrena, l’ONG va aconseguir tant material d’ajuda que va haver de ficar-lo en un Túpolev rus contractat per Defensa per poder portar-lo fins a l’escenari de la tragèdia. «Em vaig posar a recollir ajuda, i em vaig veure amb un munt de tones...», explica Cabrera. Després l’organització solidària dels guàrdies ha estat a Haití, a les Filipines, al Nepal, en diversos escenaris d’adversitat. Són ja 480 associats, i no tots guàrdies civils: hi ha bombers, mestresses de casa... Van camí del mig milió de quilos d’ajuda repartida.

Ara es disposen a fer viatge fins a Cracòvia. Cinc guàrdies, dos de Logronyo, un de Motril, un d’Alacant i el granadí Cabrera, participaran en el comboi donant escorta particular als camions. Requeriran també ajuda a la gendarmeria francesa i a la policia alemanya per tenir un trajecte sense complicacions. 

Els camions són refrigerats, així que hi ficaran 4.000 quilos de fruita fresca i brics de llet. «És el bàsic per alimentar la gent en una guerra», explica Cabrera. Entre les coses que portaran hi ha material quirúrgic, fàrmacs per aturar hemorràgies, aparells d’ortopèdia i eines per reparar ossos trencats. L’hi ha aconsellat l’experiència: és la guerra. «D’aquí tres dies ens plantarem a Polònia, perquè anem a pas de camió», explica Cabrera. A aquesta campanya li han posat de nom «operació Trizub». Així es diu, ‘trizub’, el trident d’aire viking que és l’escut d’Ucraïna.

Camionets en ruta

Altres policies estan compromesos amb l’ajuda, aquests de forma més discreta, es diria que confidencial fins i tot, perquè encara no ho han posat en coneixement dels seus caps. Han vist carregar un camionet, per exemple, el diumenge 27, als carrers buits d’un polígon industrial de l’est de Madrid, davant la carretera de Barcelona. Un diumenge, ningú treballant i una gent de mitjana edat carregant un camionet de 10.000 quilos. Van parar el cotxe de la patrulla i van baixar a preguntar als homes que elevaven al vehicle caixes de cartró més o menys ben embalades.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«¿Quina càrrega és aquesta?», van inquirir. «Ajuda per a Ucraïna», els van contestar amb accent rus els estibadors. O sigui: llegums, xocolata sense llet, brics, fideus, compotes, forros polars, gorros, guants, paracetamol, benes, desinfectants, petits peluixos per a infants... «¿Us queda gaire?» I els polis es van posar a ajudar. Vint minuts es poden perdre en una patrulla donant un cop de mà. Algunes caixes pesen poc, malgrat el volum: les de bolquers, les de te... D’altres pesen més: les de termos de silicona o fogons de càmping.

En una estona queda despatxat un de la infinitat d’enviaments de camionets cap a la ratlla de Polònia amb l’infern. En aquest cas, amb camioner polonès que porta la càrrega gratis. En d’altres se n’hi va un xòfer pagat per separat per un barri, una petita Ucraïna d’immigrants afligits pel que han vist a la televisió aquesta setmana tràgica.