Èxode d’un milió d’ucraïnesos en la primera setmana d’invasió russa

La por de la guerra és tal que un milió d’ucraïnesos han deixat les seves cases en una setmana d’invasió russa, han sortit del país i s’han convertit, de la nit al dia i pràcticament amb el posat, en refugiats. La xifra facilitada per l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) posa de manifest que ha sortit molta gent del país en molt poc temps, i s’ha convertit aquest moviment de població en el més important des de la Segona Guerra Mundial. «En només set dies hem sigut testimonis de l’èxode d’un milió de refugiats d’Ucraïna als països veïns», ha assegurat en el seu compte de Twitter l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, Filippo Grandi. L’expert en migracions assegura no haver vist, en el transcurs de la seva experiència de 40 anys, un èxode tan ràpid en un període de temps tan breu.

In just seven days we have witnessed the exodus of one million refugees from Ukraine to neighbouring countries.

For many millions more, inside Ukraine, it’s time for guns to fall silent, so that life-saving humanitarian assistance can be provided.

— Filippo Grandi (@FilippoGrandi) 2 de marzo de 2022

En aquesta conjuntura, la Unió Europea (UE) treballa per posar en marxa un mecanisme d’acollida temporal de refugiats ucraïnesos que implica la lliure circulació per tots els països de la UE, així com la garantia de permís de treball i residència, accés a la vivenda, assistència social, mèdica i un altre tipus de mitjans de subsistència. És la primera vegada que el bloc comunitari posa en marxa un mecanisme d’ajuda d’aquestes característiques per acollir els que fugen de la guerra. En el cas d’Espanya, el Govern treballa «des de fa dies» en el pla de contingència per atendre les necessitats dels refugiats que puguin arribar a Espanya, un pla que es prepara en estreta coordinació amb les comunitats autònomes, entitats locals i la diàspora de prop de 120.000 ucraïnesos que ja resideixen a Espanya.

Els països veïns d’Ucraïna –Polònia, Eslovàquia, Hongria, Romania i Moldàvia– estan sent els principals receptors de refugiats; especialment Polònia, que s’ha convertit en la primera línia de recepció amb l’arribada de gairebé mig milió de persones. N’hi ha que han traspassat també aquestes fronteres veïnes i han arribat, per exemple, a la República Txeca, on hi ha una important comunitat ucraïnesa. L’alt comissionat de l’ONU té clar que, fins que no cessi la invasió russa, els ciutadans d’Ucraïna continuen sortint i calcula que l’èxode podria arribar als quatre milions de persones. No s’ha d’oblidar que els ciutadans s’han deixat la seva ubicació habitual per desplaçar-se dins del país en el que es coneix com a desplaçats interns.

Mobilització a Polònia

A Polònia, on ja vivien 1,5 milions d’ucraïnesos abans de l’ofensiva russa, la mobilització ciutadana per donar empara als nouvinguts s’amplifica a través de les xarxes socials per recaptar diners, medicaments i canalitzar oferiment de vivendes, menjar, feina i transports gratuïts.

Hongria ha acollit fins al moment més de 133.000 refugiats. El país compta amb cinc llocs fronterers amb Ucraïna i diverses ciutats limítrofes, com Zahony, han posat a disposició edificis públics per allotjar ucraïnesos. Sempre segons dades de l’ACNUR, 97.000 refugiats han arribat a territori moldau, 51.000 a Romania –s’han instal·lat dos camps, un a Sighetul i un altre a Siret– i 72.000 a Eslovàquia. Rússia també ha sigut receptora prop de 50.000 persones.

Romania crearà un gran centre de coordinació humanitària per canalitzar l’ajuda europea i distribuir-la a Ucraïna, país amb el qual comparteix més de 600 quilòmetres de frontera. Així ho ha anunciat el president romanès, Klaus Iohannis, durant la visita de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a Bucarest, en la qual la líder de l’Executiu europeu ha destacat que el centre jugarà «un gran paper» també a llarg termini davant la situació a Ucraïna. «Estem preparats per començar immediatament amb el treball», ha dit la conservadora alemanya, després de destacar la «flexibilitat i pragmatisme» de Romania davant la crisi.

Nouvingut a Moldàvia

I a les fronteres, tantes històries com persones. Com el cas de l’Arsen, de 15 anys, que acaba de trepitjar sòl moldau, però ja espera tornar al seu país natal, Ucraïna, del qual ha fugit després de «tres o quatre dies de terror, amagat al subsol d’un edifici,» segons ha explicat a l’agència AFP. «Cal acabar amb aquest malson», diu la seva mare Irina, amb llàgrimes als ulls, que tremola pel vent gèlid que bufa al lloc fronterer de Palanca (est de Moldàvia). Però més que el fred, la turmenta la por. «La situació a Ucraïna es degrada. És per això que vaig haver de prendre aquesta decisió difícil i marxar», diu aquesta professora de 40 anys, amb els seus dos petits gossos en braços i coberts en mantes.

La dona, que prefereix no donar el seu cognom, va posar en una maleta «documents i una mica de roba» per als seus dos fills adolescents, deixant enrere la seva mare. Ella «no va voler deixar Odessa, perquè massa coses la lliguen» a aquesta ciutat portuària al mar Negre, a uns 40 quilòmetres de Palanca. «Escoltàvem els bombardejos, els míssils», recorda l’Arsen, que no ha disparat un tret a Ucraïna i que vol ser un dia «mariner», com el seu pare actualment embarcat a l’Argentina.

En la nit de dimarts a dimecres, el so d’avions volant a prop de la frontera es podia sentir a Palanca, on el flux de refugiats no decau.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

A l’estreta carretera que porta al lloc fronterer, escortada per voluntaris que distribueixen te, cafè i menjar, s’ha format un embús poc abans de mitjanit, entre vehicles que buscaran refugiats i aquells que deixen el lloc.

El president rus, Vladímir «Putin, és un monstre, diu que vol ajudar els ucraïnesos, però jo no necessito la seva ajuda», es queixa la Irina. «Tot i que parlo rus des de la meva infància, jo soc ucraïnesa», afirma amb orgull.