Els Vint-i-set debaten donar permís immediat de residència i treball als refugiats d’Ucraïna

Des que Rússia va començar la guerra contra Ucraïna, més d’1 milió de persones han abandonat el país, a la recerca de refugi als països veïns, tantes com les que van arribar a Europa fugint de la guerra de Síria. La diferència és que els ucraïnesos no hauran d’enfrontar-se al farragós i llarg procediment d’asil per obtenir l’estatus de refugiat si els Vint-i-set activen la directiva sobre protecció de persones desplaçades proposada aquest dimecres passat per la Comissió i que permetrà automàticament als ucraïnesos desplaçats residir, treballar o estudiar a la Unió Europea un any prorrogable fins a tres anys sense haver de sol·licitar asil a la UE.

«Estem en una situació molt, molt perillosa i hem de preparar-nos (per acollir) milions de refugiats a la Unió Europea. Ja tenim gairebé 1 milió. És el moment de prendre decisions fermes. Necessitem una legislació adequada per a la protecció. Per això proposem una directiva de protecció temporal», ha explicat aquest dijous, quan ha arribat a la reunió de ministres d’Interior de la UE, la comissària d’Interior, Ylva Johanson. Si la proposta és avalada pels Vint-i-set, la protecció temporal començaria a aplicar-se immediatament i tindrà una durada d’un any, tot i que prorrogable fins a tres.

«Esperem arribar a un acord perquè en els pròxims dies puguem adoptar definitivament aquesta protecció temporal que serà d’aplicació directa i que permetrà oferir als ucraïnesos una protecció legítima», ha confirmat el ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin. A la trobada també participarà per videoconferència el ministre d’Interior ucraïnès. L’objectiu de la reunió és tancar un acord polític de manera que els ambaixadors permanents puguin afinar els detalls tècnics, amb vista a adoptar formalment la proposta en els pròxims dies. 

Segons Brussel·les, durant un debat previ diumenge passat la idea va rebre un ampli recolzament de les delegacions europees. Aquest és el cas de França, Itàlia o Espanya, on viuen entre 100.000 i 120.000 ucraïnesos i que podrien servir «de base» per ajudar els seus compatriotes, segons ha explicat el secretari d’Estat de Seguretat espanyola, Rafael Pérez, disposat a activar la protecció. «Espanya, per descomptat, donarà suport a l’activació», ha confirmat.

Malgrat això, no tots els Estats membres estan d’acord amb activar la directiva. Hongria, per exemple, ja ha anunciat que no dona suport a la proposta perquè considera que existeix un procediment d’asil en vigor pel qual concedir l’estatus de refugiat i que Budapest concedirà l’estatus de refugiat a tothom que fugi. Segons el cap de Gabinet del primer ministre Viktor Orbán, Gergely Gulyás, la resta de països del grup de Visegrád –Polònia, Eslovàquia i la República Txeca– tenen la mateixa postura.

Proposta de Brussel·les

Ha sigut aquest dimecres quan la Comissió Europea ha proposat activar, per primera vegada en la història de la UE, la directiva temporal que una vegada en vigor permetrà als ciutadans ucraïnesos, els residents a Ucraïna, així com els seus familiars desplaçats pel conflicte, dret a protecció a tota la Unió Europea, amb accés a residència, educació o treball a la UE. Els ciutadans no ucraïnesos i els apàtrides que resideixin legalment a Ucraïna i que no puguin tornar al seu país o regió d’origen, com els sol·licitants d’asil o els beneficiaris de protecció internacional i els seus familiars, també rebran protecció a la UE. Altres persones que es trobin de manera legal a Ucraïna per un període de temps de curta durada i puguin tornar amb seguretat al seu país d’origen quedarien fora de l’àmbit d’aquesta protecció. Tot i que se’ls ha de permetre l’accés a la UE per transitar abans de tornar als seus països d’origen.

La mesura permetrà aconseguir diversos objectius. En primer lloc, donar protecció i drets immediats als afectats, cosa que inclou drets de residència, accés al mercat laboral, accés a la vivenda, assistència social, assistència mèdica o d’un altre tipus i mitjans de subsistència. Per als nens i adolescents no acompanyats, la protecció temporal dona el dret a la tutela legal i l’accés a l’educació. D’aquesta manera, segons Brussel·les, es reduirà la pressió sobre els sistemes nacionals d’asil mitjançant la creació d’un estatut de protecció amb tràmits reduïts. 

Controls fronterers

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La proposta no inclou quotes de repartiment entre Estats membres, tot i que Brussel·les establirà una plataforma de solidaritat amb l’objectiu que els Estats membres informin sobre la seva capacitat d’acollida. La Comissió, a més, pot proposar en qualsevol moment posar fi a la protecció temporal si la situació a Ucraïna permet el retorn segur i durador de les persones que han rebut la protecció temporal, o prorrogar-la, per un any més. Si es considera que el període inicial no és suficient perquè els Estats membres afectats puguin gestionar eficaçment la situació, o perquè les persones que disfrutin de la protecció temporal puguin tornar amb seguretat a Ucraïna.

A més d’activar la directiva, Brussel·les proposa directrius per a la gestió de les fronteres amb Ucraïna de manera que es redueixin possibles demores sense que els controls de seguretat es vegin afectats. Segons les normes de Schengen, els guàrdies fronterers poden suavitzar temporalment els controls fronterers en circumstàncies excepcionals per a determinades categories de persones. Les directrius estableixen criteris per ajudar els Estats membres a decidir a qui pot aplicar-se aquesta mesura, i tenint en compte les necessitats dels viatgers vulnerables, com ara els nens. No obstant, quan no es pugui determinar la identitat de la persona que arriba, s’aplicarà el control fronterer habitual.