La Xina no és la bala de plata russa contra les sancions

Les sancions econòmiques presents i futures suggereixen la Xina com el flotador de Rússia en la tempesta. És un patró conegut: Occident colla i Moscou mira cap a Orient. La Xina li pot alleujar el drama, però no estalviar-l’hi. És segur que no té la capacitat de rellevar el mercat europeu i és improbable que arrisqui la seva sintonia amb Brussel·les.

L’assumpte exigeix algunes xifres. El comerç entre Rússia i la Xina ha crescut en dues dècades dels 16.000 milions de dòlars als 146.000 i el 2024 vorejaran els 200.000. El ritme es va desbocar després de l’annexió de Crimea del 2014. Tres mesos després, van firmar el megacontracte de gas per 30 anys que va donar aire a Moscou. I de nou estem en aquest escenari. Vladímir Putin i Xi Jinping van acordar el mes passat ampliar-ne el subministrament, i aquesta setmana la Xina donava llum verda al blat rus que abans rebutjava per por dels fongs. «És simplement inacceptable que Pequín llanci un salvavides a Rússia quan està envaint un altre país», va clamar el primer ministre australià, Scott Morrison.

El blat és una tireta contra l’hemorràgia oceànica que patirà Rússia si Occident amplia les sancions. La UE i el Regne Unit concentren un terç de les exportacions russes mentre que la Xina amb prou feines en rep el 15%. La bretxa és encara més gran en la inversió directa estrangera. De la UE, el Regne Unit i els Estats Units, a Moscou li arriba el 40%, mentre la xinesa ronda l’1,5%. Aquest és el quadro: ni tan sols el meteòric enfortiment dels vincles econòmics entre la Xina i Rússia permet a la primera acostar-se a la rellevància d’Occident com a soci de la segona.

Petroli i gas

Les exportacions d’energia sublimen la problemàtica. Rússia és el proveïdor més important de la UE, amb el 26% del petroli i el 40% del gas, i la solució és una mica més complexa que desviar la manguera d’Occident cap a Orient. Els 38.000 milions de metres cúbics de gas rus que rep la Xina després d’aquell acord post-Crimea són tot just la cinquena part del volum que arriba a la UE. La firma del mes passat afegirà 10.000 milions més durant aquesta dècada, però exigiran nous oleoductes des de la llunyana Sibèria. Costaran desenes de milers de milions d’euros i tres o quatre anys d’obres. El preu és un altre desavantatge d’allunyar-se d’Europa. La Xina el rep més barat perquè Rússia va liquidar una dècada de regatejos doblegant-se a les exigències de Pequín quan van mossegar les sancions d’Occident. Tampoc aquesta vegada negociarà amb la Xina des d’una posició de força. Li Xin, expert en relacions internacionals, anticipava a l’agència AP el que l’espera a Moscou: «No ens aprofitarem d’un país en dificultats, però les companyies xineses, com a ens econòmics, s’esforçaran a aconseguir els màxims beneficis». S’espera, a més, que caigui el preu del gas a partir del 2024, a causa dels nous jaciments globals i el procés de descarbonització a la UE. El millor escenari per a Rússia, en resum, és vendre més barat a la Xina a mitjà termini una porció del gas que ara col·loca Europa. No sembla un pla perfecte.

Tampoc l’arquitectura financera xinesa per a intercanvis internacionals rivalitza amb l’occidental. El CIPS, nascut el 2015, s’ha desenvolupat amb agilitat, però el seu volum diari d’operacions és vuit vegades menor que el del Swift. Els càstigs imposats per Occident, no obstant, deixen un ampli marge d’acció. «No crec que puguin saltar-se el Swift, però hi ha bancs que no estan subjectes a les sancions. La Xina ajudarà Rússia en tot el que sigui legal, i encara té molt marge. No tot està bloquejat. Fins i tot els bancs europeus poden finançar importacions d’energia. ¿Per què no ho haurien de fer els xinesos?», afirma Alicia García-Herrero, economista en cap per a l’Àsia Pacífic de Natixis. 

Aliances

Notícies relacionades

MAPA | Aquestes són les zones que està bombardejant Rússia a Ucraïna

Guerra Rússia-Ucraïna: última hora en directe

La qüestió prèvia a la capacitat de la Xina per salvar Rússia és la de la seva voluntat. Del conflicte ucraïnès li pertorba la salut de les seves relacions amb la UE, i posicionar-se al costat de Rússia les arruïnarà sense remei. Les laxes sancions aprovades fins ara han permès l’auxili a Moscou sense afrontar el dilema de prioritzar els seus interessos. Si els camins legals es tanquen, els bancs xinesos podrien patir també els càstigs, i per a Pequín és tan prioritari impedir que Brussel·les caigui en l’òrbita geopolítica nord-americana com protegir el comerç europeu. El socors a Rússia té Europa com a límit geopolític. Ho aclaria el Ministeri d’Exteriors xinès aquesta setmana: la Xina i Rússia no són aliades, són socis estratègics. No és un matís irrellevant.

«La Xina pren precaucions per no ser vista com la salvadora de Rússia i està constreta a les seves accions. No vol que se l’associï amb la mala imatge de Rússia. A mesura que avanci el conflicte, i com més imatges de destrucció vegem, més pressions patirà perquè aclareixi fins on arriba la seva relació amb Rússia», opina Stanley Rosen, professor de Ciència Política a l’Institut Estats Units-Xina de la Universitat de South Carolina.