Risc de catàstrofe

Rússia ocupa la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d’Europa

L’agència d’inspecció atòmica d’Ucraïna certifica que no han variat els nivells de radiació al voltant de la instal·lació

4
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

«No es pot avançar més», ordenen, de forma taxativa i amb cara de pocs amics, els soldats que munten guàrdia en l’últim punt de control de l’Exèrcit ucraïnès, a uns 30 quilòmetres al sud deZaporíjia. Carretera avall, fora del seu camp de visió i sotjant després d’un turó pròxim, s’han posicionat un nombre indeterminat de tancs i blindats russos que disparen de forma recurrent contra aquesta última línia de defensa del territori sota control del Govern de Kíev. Més enllà, a unes desenes de quilòmetres seguint el curs serpentejant d’un embassament gegant al riu Dniéper, hi ha la petita població de Vasilivka i, el més important, la central nuclear més gran de tot Ucraïna, instal·lacions que durant la nit anterior havien sigut escenari d’un inquietant incendi a causa dels atacs de les tropes russes, fet que ha generat una onada d’indignació internacional.

Els únics vehicles que durant el matí estaven sent autoritzats a traspassar els filats espinosos portaven adherit un enorme cartell al parabrisa o al sostre en el qual es llegia la paraula ‘dieti’ i que en idioma rus o ucraïnès significa «nens». En teoria, gràcies als acords als quals s’ha arribat la vigília entre representants ucraïnesos i russos, aquests combois humanitaris tenen llibertat de moviments per traspassar les línies de cara i treure la població civil que ho desitgi dels llocs en els quals hagi pogut quedar atrapada a causa de l’avanç de les forces ocupants.

Al capdavant de l’evacuació hi ha Serguei Goxenko, pastor eclesiàstic de 60 anys, que ja fa cinc dies que en aquest punt geogràfic organitza el tràfec de vehicles i automòbils que circulen entre Vasilivka i Zaporíjia. «Avui ja n’hem tret 70; i ha d’arribar un autobús amb 50 més», informa amb precisió. A diferència del succeït durant la jornada anterior, avui no s’han produït trets des de les posicions russes i totes les operacions estan transcorrent amb més fluïdesa: «Ahir van obrir foc entre les tres i les cinc de la tarda; almenys van caure 50 projectils». L’únic que lamenta, això sí, és que una de les rodes posteriors del seu vehicle hagi punxat, circumstància que li impedeix participar personalment en el desallotjament.

Ruslan Kristilne, d’una trentena d’anys i militar de professió, és un dels soldats que vigilen el punt de control i no oculta la seva indignació davant les notícies de l’incendi a la pròxima central atòmica. «El que practica la Federació Russa és terrorisme nuclear», denuncia. Fent gala de gran confiança en les capacitats de les seves forces armades, aquest soldat de barbes rosses i amb el cap cobert amb un passamuntanyes insisteix que les tropes russes només dominen el territori que trepitgen, una cosa molt similar al que va passar durant la invasió de l’URSS per part de l’Alemanya nazi: «Més avall no només hi ha tancs, també hi ha blindats, però no controlen res de territori perquè no tenen prou efectius; de fet, avancen molt lentament perquè els falta recolzament a la rereguarda». 

Malgrat que els bombers han apagat l’incendi a les instal·lacions atòmiques a primera hora, el gravíssim incident ha tingut un efecte crida immediat a la regió veïna, i ha deixat pràcticament desertes les àmplies avingudes de Zaporíjia, flanquejades per edificis neoclàssics i soviètiques construccions de plafons. Durant el matí, la localitat oferia al visitant un aspecte fantasmagòric, malgrat que l’avanç militar rus encara es trobava relativament lluny i que amb prou feines s’havien registrat bombardejos contra el nucli urbà, una sort molt diferent de la que està corrent en aquests moments Khàrkiv, 300 quilòmetres al nord. Amb els comerços, els restaurants i les gasolineres de la capital regional tancades i barrades, els vehicles locals únicament es podien proveir de desenes de quilòmetres carretera a dalt, ja a prop de la població de Dnipró.

Galina Paravchuk ja no s’ho ha pensat més. Aquest divendres al matí, va agafar la seva filla de nou anys i va carregar el seu cotxe fins als límits per allunyar-se al màxim de Zaporíjia. «Quan em vaig assabentar de l’incendi (a la central) vaig saber que ens n’havíem d’anar; això mostra que els russos no s’aturaran davant res», assegura. El seu temor més gran és que torni a produir-se un altre foc i tot acabi en «un gran desastre».

Notícies relacionades

Les inquietuds i les acusacions de Galina contra els ocupants russos són compartides àmpliament per governants ucraïnesos, dirigents occidentals i fins i tot de l’ONU. «Hem sobreviscut a una nit que hauria pogut posar fi a la història d’Ucraïna i a la història d’Europa», va clamar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. El president nord-americà, Joe Biden, va condemnar la «irresponsabilitat» de l’Exèrcit rus, mentre que el responsable d’Assumptes Polítics de l’ONU, Rosemary Di Carlo, va criticar sense embuts l’incident: «Els atacs contra les instal·lacions nuclears són contraris al dret internacional humanitari».

L’agència d’inspecció atòmica d’Ucraïna ha certificat que no han variat els nivells de radiació al voltant de la central, segons informa Efe. Dels sis blocs dels quals consta la planta, només un es troba en funcionament, un altre ha sigut posat fora de servei i els altres quatre estan en procés de refredament.