Guerra a Ucraïna
Les sirenes se senten a diverses ciutats d’Ucraïna
Les tropes russes bombardegen Jitómir, Odessa, Bila Tserkva i Volín mentre que HRW confirma que es van utilitzar bombes de raïm a Khàrkiv
Les alarmes han tornat a sonar la nit d’aquest dijous a Jitómir, Odessa, Bila Tserkva o Volín, mentre que a la capital d’Ucraïna, Kíev, s’ha sentit una forta explosió, tot i que no han retronat les sirenes perquè la defensa antiaèria ha funcionat. El cel de la capital va tornar a tronar aquest divendres a les 00.30 hores (hora local), una explosió que es va sentir a diferents zones, com, per exemple, prop de l’estació de metro Druzhbi Narodiv i al districte de Goloseevski, segons recull l’agència de notícies Unian.
A més, segons ha informat ‘The Kiev Independent’, l’Exèrcit rus s’ha apoderat d’una torre de transmissió de televisió a la ciutat de Kherson, que ha caigut aquest dijous a mans russes, tal com va informar el mateix alcalde, que ha pactat una sèrie de mesures per garantir la «seguretat de la població».
El president del Consell Regional de Kherson, Aleksandr Samoilenko, ha informat al seu compte oficial de Facebook que «les reunions, mítings o reunions de qualsevol tipus poden tenir per objectiu enderrocar el sistema estatal a Ucraïna», per tant, «es consideren fora de les lleis». Aquestes declaracions es produeixen en el marc de suposades desinformacions, segons han denunciat les autoritats ucraïneses, sobre una manifestació aquest divendres a la plaça central de la ciutat per demanar que Kherson es proclami una República. «El 4 de març, a la plaça de la Llibertat de Kherson, els invasors russos faran onejar les banderes de la Federació Russa i cridaran que Kherson és la República Popular de Kherson», ha destacat el Consell de Seguretat i Defensa Nacional d’Ucraïna, que ha fet una crida a la població perquè «no es deixi enganyar» sobre aquestes informacions, segons recull l’agència de notícies Unian. Segons ha apuntat l’alcalde de Khàrkiv a la cadena nord-americana CNN, Igor Kolijaiev, la situació a la ciutat és «extremadament difícil». «Fins ara, Khàrkiv s’ha vist molt afectada pels continus bombardejos. Els avions volen constantment, es llancen [coets], es llancen granades i s’ataquen cases residencials», ha dit.
D’altra banda, les autoritats ucraïneses han informat de forts bombardejos a la ciutat de Sumi amb un atac a la central tèrmica que ha deixat sense calefacció i electricitat la ciutat. El governador de la ciutat, Dmitro Zhivitski, ha assegurat que «la situació està més o menys tranquil·la», tot i que hi ha talls de llum i aigua. «Durant els atacs aeris, els combatents russos van destruir la central tèrmica d’Okhtirka. No hi ha calefacció ni electricitat a la ciutat. Estem mirant de resoldre el problema de com evacuar urgentment les persones de la ciutat», ha dit Zhivitski. En un missatge anterior, el governador ha assegurat que «els ocupants no permeten que es treguin els cossos del carrer» i que s’han retirat almenys deu cossos de civils. També ha assenyalat que, a causa de l’ocupació del ferrocarril, no és possible entregar articles humanitaris, segons recull l’agència de notícies Ukrinform.
Fa diversos dies, tres columnes de forces russes van ocupar la ciutat de Trostianets, a la província de Sumi, i van demolir la porta de l’edifici històric Pati Rodó (Round Yard, en anglès).
Bombes de raïm a Khàrkiv
L’ONG Human Rights Watch (HRW) ha confirmat que les tropes russes van utilitzar bombes de raïm sobre la població de Khàrkiv el 28 de febrer i ha assenyalat que aquests atacs poden constituir crims de guerra. «Khàrkiv està sota l’atac implacable de les forces russes i els civils s’amaguen als soterranis per evadir les explosions i la runa», ha dit el director d’Armes de HRW, Steve Goose, que ha denunciat que «l’ús de bombes de raïm en àrees poblades mostra un menyspreu descarat i insensible per la vida de les persones».
L’ONG ha verificat i analitzat almenys 25 vídeos i fotografies publicats a les xarxes socials que mostren tres atacs o les seqüeles immediates a les zones nord, nord-est i sud-est de la ciutat i unes altres 15 imatges fetes per dos testimonis després d’un dels atacs al districte de Xevtxenkivski. En concret, un dels vídeos analitzats per l’organització, publicat a Telegram a les 11.29 hores (hora local) del 28 de febrer, mostra múltiples explosions consistents amb l’ús de bombes de raïm al districte nord-oriental de Moskovski, a la ciutat de Khàrkiv. Dos vídeos més, un de publicat a Telegram a les 12.55 hores (hora local) d’aquell dia i un altre de publicat a Twitter a les 2.23 hores de la tarda, gravats des del centre de la ciutat cap al districte de Xevtxenkivski, mostren explosions similars.
L’ONG ha comprovat que les explosions i les restes de coets trobats als voltants dels atacs confirmen que van ser submuncions provocades per bombes de raïm. De fet, un altre vídeo publicat a Telegram, gravat per una càmera de seguretat al districte d’Industrialni, al sud-est del país, mostra almenys 15 explosions consecutives a un carrer residencial que són consistents amb submunicions.
Un home entrevistat per telèfon per l’ONG, que es trobava a un quilòmetre del carrer Balakirieva, on va haver una de les explosions, ha enviat a l’organització prop de 13 fotografies que va dir haver fet, que mostraven submunicions sense explotar. HRW va parlar per telèfon amb un altre home que viu al districte de Xevtxenkivski, a prop d’on va passar l’atac, una àrea amb almenys tres escoles bressol, tres escoles i un hospital gran. Així, l’home va relatar que anava amb la seva dona cap a una botiga a prop de casa seva al carrer Balakirieva al voltant de les 10.00 hores del 28 de febrer. «La meva dona i jo vam entrar al soterrani d’un bloc d’apartaments i unes 50 persones més s’hi estaven refugiant. Tot l’edifici estava tremolant», va assenyalar. Una fotografia que l’home va fer i va enviar a Human Rights Watch mostra la secció de càrrega buida d’un coet de bombes de raïm.
L’organització ha detallat en un comunicat que ha verificat més vídeos, testimonis i fotografies similars que mostren diversos carrers i districtes afectats per les bombes, com els carrers del districte de Xevtxenkivski, Balakirieva, Serpnia i Klotxkivska, així com als districtes de Monkovski i Obri. «L’ús d’armes intrínsecament indiscriminades en àrees poblades està prohibit pel dret internacional humanitari, les lleis que regeixen la conducció de la guerra. Un tractat internacional prohibeix les bombes de raïm a causa del seu efecte indiscriminat generalitzat i del perill durador per als civils», ha explicat l’organització en un comunicat.
