Els bombardejos a civils apunten a crims de guerra de Rússia

A la localitat d’Irpín, a prop de Kíev, no hi ha hagut corredor humanitari que valgui i l’evacuació de civils es va haver de fer entre explosions i trets constants des de les línies russes, segons han documentat gràficament diversos mitjans de comunicació. En algunes de les imatges més dramàtiques i impactants de la jornada, era possible distingir els cossos sense vida de dues persones pertanyents a una mateixa família, estirats sobre el paviment i tapats amb mantes, al costat de l’equipatge que portaven. Els EUA tenen la intenció de compartir tota la informació que tenen amb les organitzacions que investiguen crims durant un conflicte armat.

De fet, fa tres dies, Karim Khan, fiscal del Tribunal Penal Internacional (TPI) ja va llançar una crida mundial als possibles testimonis del conflicte per obtenir imatges i proves de «crims de guerra» comesos durant el conflicte ucraïnès, un terme vetat en l’argot oficial del Kremlin, que parla únicament d’una «operació especial».

Bombardejos d’hospitals

Segons l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans, la majoria de les víctimes civils van ser causades per l’«ús d’armes explosives amb un ampli radi d’impacte, incloent bombardejos amb artilleria pesada, sistemes múltiples de llançament de projectils i atacs aeris». A més, l’Organització Mundial de la Salut ha denunciat el bombardeig de diverses instal·lacions hospitalàries amb el resultat de morts i ferits, tot i que no ha donat detalls dels incidents.

També estan sortint a la llum informacions de possibles crims de guerra comesos durant l’ocupació de les zones d’Ucraïna que ja estan sota control militar rus. Un dia després que centenars de persones de la ciutat de Kherson, ja ocupada, sortissin al carrer amb banderes ucraïneses per protestar contra la presència de les tropes russes, no gaire lluny, a Nova Kakhovka, a unes desenes de quilòmetres cap al nord, una manifestació similar va ser contestada pels ocupats amb trets de foc real, segons han explicat a l’agència ucraïnesa testimonis directes, i cinc persones van resultar ferides.

Aquests actes de protesta permeten entreveure que Moscou no tindrà gens fàcil en el futur controlar aquests territoris de recent adquisició, en contrast amb què va passar el 2014, quan van ser creades les autoanomenades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk i al capdavant es van col·locar líders lleials al Kremlin.

Setge militar a ciutats

El setge militar amb què es priva la població de les condicions de vida més elementals també podria ser considerat un crim de guerra. I això podria passar aviat a Mariúpol si no s’implementa d’una vegada l’acord entre una delegació russa i una d’ucraïnesa per a l’establiment de corredors humanitaris que permetin l’evacuació de prop de 200.000 persones cap a Zaporíjia, a unes tres hores de cotxe.

Notícies relacionades

Famílies ucraïneses són bombardejades mentre fugen

Manifestacions massives i detencions a diverses ciutats russes per la guerra contra Ucraïna

«Mariúpol ja no existeix», ha denunciat l’alcalde, Vadim Boitxenko. No hi ha aigua, ni menjar, ni calefacció ni electricitat. «Ni tan sols ens donaran l’oportunitat de comptar els ferits i els morts perquè els bombardejos no paren», ha continuat dient. Si aquesta situació s’allarga les tropes russes estarien seguint un patró d’actuació similar al de les tropes lleialistes del règim de Bashar al-Assad, el seu principal aliat al Pròxim Orient, durant la guerra civil al país àrab, un enfrontament en què hi va haver setges militars que es van prolongar durant mesos i que, en alguns casos, amb prou feines permetien l’enviament d’ajuda humanitària.

Totes aquestes informacions i denúncies no semblen fer cap efecte en el president rus Vladímir Putin, que continua decidit a prosseguir amb l’ofensiva militar fins aconseguir els seus objectius. El mandatari ha mantingut durant la jornada una nova conversa telefònica amb el president francès Emmanuel Macron, en què ha desgranat quatre exigències perquè callessin les armes: «la desnazificació d’Ucraïna», és a dir, el reemplaçament del Govern actual encapçalat per Volodímir Zelenski, que per més ironia és de confessió jueva; «la desmilitarització» del país, és a dir, la seva renúncia a tenir exèrcit i integrar-se a l’OTAN, i els reconeixement de l’annexió de Crimea i la independència del Donbass, unes demandes inassumibles tant per a l’Executiu de Kíev com per als aliats. I promet aconseguir aquests objectius per la via militar si la diplomàcia no dona resultats.