Escapar-se de Rússia via Istanbul

La Maria –no és el seu nom real– diu que de vegades té una micad’esperança que tot acabi ràpid però que de vegades no, i que canvia d’estat emocional diverses vegades al dia. Però que com a mínim, ara que ha arribat a Europa, està una mica més tranquil·la. 

Ciutadana russa, va sortir de Moscou fa uns dies davant el caos creat per la invasió d’Ucraïna. «Va ser una mica estressant perquè les aplicacions ‘online’ per comprar els bitllets no funcionaven bé i els vols s’encarien. L’avió era ple i molta gent semblava que també estigués marxant de Moscou per un temps», explica la Maria des d’Europa.

Com ella, en els últims dies, molts russos estan intentant marxar del seu país. No és fàcil: ara que la UE ha tancat amb pany i clau el seu espai aeri i les connexions amb Rússia, tenen poques opcions. La més viable és a través d’Istanbul, l’últim gran aeroport europeu amb connexió al país eslau. 

«A l’avió [a Istanbul] vaig conèixer un home que el dia anterior havia volat de Moscou a Alemanya, però just mentre volava, Europa va tancar el seu espai aeri. Em va explicar que l’avió va fer mitja volta i va tornar a aterrar a Moscou. Mentre volàvem estava bastant nerviós. Em va dir que no estaria tranquil fins que arribessin a Istanbul», explica la Maria, que estava una mica més relaxada en el trajecte perquè el seu marit és europeu i ella té la targeta de residència permanent en l’espai Schengen.

Rutes i preus

Rutes i preusEn els últims dies, els vols d’última hora des de Moscou a Istanbul gairebé han triplicat el seu preu, fins als 1.000 euros, si és que no s’han esgotat abans. Fa un mes, abans que comencés tot, es podia aconseguir un bitllet per uns 100 euros o fins i tot menys si es comprava amb setmanes d’antelació.

Però no només és la ruta cap a Istanbul, tot i que sigui la més freqüentada. Els que es es escapen van també a Erevan (Armènia), Bakú (Azerbaidjan) i Tbilisi (Geòrgia). El vol a Erevan des de la capital russa ara val 1.300 euros. A Tbilisi, 2.000 euros. Tot això, és clar, si encara queden seients. També s’estan omplint els vols a Belgrad i Sèrbia i els trens que van des de Sant Petersburg a Hèlsinki. 

«De moment no conec gaire gent que també estigui intentant marxar. A Moscou la situació encara no és desesperada. De vegades se’m feia estrany pensar que la ciutat és la capital d’un país en guerra. Però no sé... Tot canvia tan ràpid tantes vegades al dia que m’és impossible saber què passarà demà», es lamenta la Maria.

Cada dia que passa

Cada dia que passaL’avui, no obstant, és cada vegada més fosc. S’han tancat gairebé tots els mitjans russos independents que quedaven –dels molt pocs que de moment segueixen dempeus és Nóvaia Gazeta, el director del qual va guanyar el premi Nobel l’any passat–. Gairebé 10.000 persones han sigut detingudes per manifestar-se en contra de la guerra, i la Duma, el Parlament rus, va aprovar divendres una nova llei que castigarà amb un màxim de 15 anys de presó a tot aquell que escampi «notícies falses sobre l’Exèrcit rus».

I després hi ha la crisi econòmica, que ja es comença a notar a Rússia a causa de les sancions econòmiques imposades per Occident, a més de la sortida a marxes forçades d’empreses estrangeres del país.

Tot i que aquesta crisi encara no s’ha manifestat del tot. «De moment és més aviat l’efecte del pànic que la realitat. Més o menys com el que va passar al principi de la pandèmia, quan la gent es tornava boja per comprar paper higiènic. És la sensació que fan les xarxes socials», explica una jove moscovita que prefereix mantenir l’anonimat.

Llei marcial

«Hi ha molta gent gran que recolza el Govern i que només veu la tele oficial. Ells estan molt tranquils. Jo, per exemple, no parlo del tema amb la meva família. Ells són dels que tenen el canal públic en veu alta les 24 hores del dia», explica aquesta jove.

Notícies relacionades

¿Per què Rússia vol envair Ucraïna? El conflicte en 5 claus

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

Malgrat això, cada dia hi ha més gent que intenta marxar de Rússia i cada vegada se sent més el rumor –negats pel Kremlin– que el Govern podria declarar en qualsevol moment la llei marcial, que implicaria el tancament de les fronteres i l’adscripció obligatòria a l’Exèrcit de tot home en edat de lluitar.

Mentrestant, no obstant, s’esgoten els bitllets per sortir, augmenten les cues per comprar els vols a les oficines de les poques aerolínies que encara operen i s’omplen els hotels a Istanbul. «Quan vam arribar a l’aeroport d’Istanbul vaig sentir dues parelles que estaven parlant mentre treien diners d’un caixer –explica la Maria–. També venien de Moscou i comentaven que treballen tots en el sector tecnològic. Parlaven dels seus plans de futur. Una parella fins i tot deia que potser intentarien quedar-se a Europa».