Les línies vermelles que la invasió ha esborrat

La invasió russa d’Ucraïna ha deixat sense efecte algunes de les línies centrals de la política exterior i de defensa d’Alemanya. El canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz, va presentar un pla de rearmament de les Forces Armades després de qualificar l’atac rus com una «infame violació del dret internacional» i de posicionar-se a favor de «posar límits als bel·licistes com Putin».

El pla del Govern de Berlín, una coalició de socialdemòcrates, liberals i els verds, contempla crear un fons de 100.000 milions d’euros per a inversions en el sector militar que serà inclòs en la Constitució. Alemanya destinarà en defensa més d’un 2% del seu PIB, una meta de l’OTAN a la qual el país s’acostava molt lentament i que des de fa anys era font de controvèrsia principalment amb els Estats Units, informa des de Berlín Andrés Goldszmidt. Alemanya no va dubtar a l’hora d’afegir-se a les sancions de la Unió Europea ni tampoc ho va fer quan va decidir suspendre el procés de certificació del gasoducte Nord Stream 2, que ha de connectar Rússia amb Alemanya sota les aigües del Bàltic. 

País neutral per excel·lència, seu d’organismes internacionals i refugi financer de grans fortunes, el país helvètic s’ha afegit a la condemna de la invasió russa i al paquet de sancions que Occident imposa a Rússia. Suïssa ha sigut neutral en tota mena de guerres des de 1815. El president de Suïssa, Ignazio Cassis, després de qualificar d’«inacceptable des del punt de vista del dret internacional, de la política i de la moral» l’operació militar del Kremlin a Ucraïna, va dir que el seu Govern havia decidit adoptar les sancions que havia pres Brussel·les contra els russos que participin en la guerra i congelar els seus comptes bancaris.

Entre aquestes persones es troben el president, Vladímir Putin, el primer ministre, Mikhaïl Mixustin, el ministre d’Afers Exteriors, Serguei Lavrov, i altres membres del Govern de Moscou. La mesura afecta eventuals béns i comptes bancaris que puguin tenir els sancionats a Suïssa.

En una decisió que ha generat polèmica, la UE va decidir prohibir les emissions dels mitjans russos Russia Today i Sputnik en territori comunitari, una mesura destinada a frenar «la maquinària mediàtica del Kremlin» que «difon mentides per justificar la guerra de Putin i per sembrar la divisió en la nostra Unió», segons va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Russia Today, coneguda com a RT, és propietat del Kemlin i va ser fundada l’abril de 2005. Ha sigut molt criticada per la manera com està cobrint la invasió. «RT és un element crític en l’ecosistema de desinformació i propaganda de Rússia», denuncia els Estats Units. Sputnik, per la seva banda, oberta el 2014, és l’agència de notícies que també pertany al Kremlin. Els dos mitjans qualifiquen la invasió com a «acció militar especial», el terme que utilitza Putin.

La prohibició ha generat un gran debat al si de la UE perquè els crítics consideren que aquesta decisió pot soscavar un dels seus principis sagrats: la llibertat de premsa. També preocupa les represàlies que pot tenir la prohibició per a la premsa europea a Rússia».

Ha sigut el president rus el que s’ha referit per primera vegada a les armes nuclears després d’envair Ucraïna. Davant el fre de l’ofensiva per la forta resistència dels ucraïnesos, el paquet de sancions occidentals i la decisió de la UE d’enviar armes a Ucraïna, Putin va ordenar als seus màxims caps militars que posessin en alerta les «forces de dissuasió», eufemisme militar que equival a les forces nuclears. Mai abans s’havia esmentat aquesta possibilitat des de la crisi dels míssils a Cuba el 1962.

Moscou manté activa l’advertència. El ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, va declarar al canal de televisió qatariana, Al-Jazeera, que el president dels EUA, Joe Biden, «té experiència i sap que no hi ha cap alternativa a les sancions sinó la guerra mundial», i que si esclatés una tercera guerra mundial, implicaria armes nuclears i seria destructiva. En una altra intervenció posterior, Lavrov va afirmar: «Si alguns elaboren un pla de guerra real contra nosaltres, i em penso que l’elaboren, ho han de reflexionar bé. No deixarem que ningú ens desestabilitzi», va dir

La condemna del món de l’esport ha sigut pràcticament unànime. Una de les primeres decisions de la UEFA va ser canviar la seu de la final de la Champions, prevista al principi per al 28 de maig a Sant Petersburg, la ciutat natal de Putin. El partit es jugarà finalment a l’Stade de France, a París. La FIFA, per la seva banda, ja ha desqualificat la selecció russa per jugar el mundial de Qatar. Entre altres mesures simbòliques, en el món del futbol destaca la del club alemany de segona divisió Schalke, que ha retirat de les seves samarretes el nom del seu patrocinador principal, l’empresa russa Gazprom.

També hi ha hagut reacció en el món del bàsquet amb la suspensió de partits de l’Eurolliga en els quals participaven equips russos, però també en la fórmula 1, ja que els seus organitzadors han decidit suspendre el GP de Rússia, previst per al setembre. L’equip de tennis rus de també ha sigut expulsat de la Copa Davis.

El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha decidit excloure Rússia dels Jocs Paralímpics d’Hivern de Pequín, previstos del 4 al 13 de març. El COI, després d’acusar Moscou d’haver violat la treva olímpica a l’envair Ucraïna, va anunciar la seva voluntat d’oferir una assistència humanitària als esportistes ucraïnesos.

La crisi ha provocat la desconnexió de grans empreses europees que tenien vincles amb Rússia, com les petrolieres BP, Shell i Total. També se n’ha deslligat Iberdrola i la gegant francesa TotalEnergies. En la indústria de l’automòbil, la crisi afecta també Volswagen, Volvo, General Motors, Land Rover, Porsche i Jaguar, que han deixat d’enviar vehicles a Rússia. Unes de les principals navilieres del món, Maersk, ha anunciat la suspensió temporal de tot el transport de contenidors cap a i des de Rússia. Apple, com Google i Microsoft, també ha paralitzat les vendes a Rússia.

En el sector de les grans marques de roba destaquen Nike i la multinacional catalana Mango, que va anunciar dijous el tancament de les seves botigues a Rússia a causa de les dificultats de mantenir l’activitat en plena guerra. També ha deixat d’operar-hi Ikea, la companyia sueca de mobles i decoració, que ha decidit interrompre temporalment les seves operacions a Rússia i suspendre les importacions i exportacions provinents i amb destinació a Rússia i Bielorússia.

El Tractat de la Unió Europea no permet utilitzar el pressupost multianual de la UE per finançar operacions amb implicacions militars o de defensa. En menys d’una setmana, no obstant, la guerra de Rússia contra Ucraïna ha aconseguit tombar aquesta línia vermella. Tot i que, per esquivar la prohibició recollida al tractat, els Vint-i-set utilitzaran el Fons europeu de suport a la pau (EPF en les seves sigles en anglès), un instrument intergovernamental creat l’any passat, dotat d’un pressupost global de 5.000 milions d’euros per al període 2021-2027 i que ja ha sigut utilitzat per recolzar la Unió Africana i països com Ucraïna, Geòrgia, Moldàvia i Bòsnia.

A partir d’ara també s’utilitzarà per finançar la compra de «material letal» per a Ucraïna. Els Vint-i-set destinaran aquest any 500 milions d’euros per recolzar militarment el país: 450 milions per comprar tota mena d’armament i munició i 50 milions per a subministraments no letals, inclòs carburant, equips de protecció i dispositius de comunicació.

Malgrat la resistència inicial d’alguns socis europeus i l’impacte econòmic que tindrà a Europa, la Unió Europea també ha acabat desconnectant set bancs russos de Swift, el sistema de comunicacions que facilita rebre o enviar pagaments internacionals al qual estan adscrits 11.000 institucions financeres de 200 països. La mesura perjudicarà la capacitat d’aquestes institucions financeres –Bank Otkrítie, Novikombank, Promsvyazbank, Bank Rossiya, Sovcombank, Vnesheconombank (VEB) i VTB Bank– d’operar en tot el món obligant-los a optar per procediments tradicionals i alternatives més lentes –des de correus electrònics fins a fax– per notificar les seves operacions.

Fora de la llista, de moment, han quedat les entitats Sberbank i Gazprombank, el primer i el tercer bancs russos. El motiu, segons fonts comunitàries, és que canalitzen la majoria dels pagaments europeus del gas i petroli procedent de Rússia, que, malgrat la guerra contra Ucraïna, continua sent un dels principals subministradors energètics de la UE.

Aquesta guerra ha aconseguit el que no ha aconseguit cap crisi migratòria anterior, ni tan sols el conflicte de Síria el 2015, quan milions de persones van fugir del país i van arribar continent europeu: que els Vint-i-set acordin a la velocitat de la llum –en cinc dies– activar la directiva europea sobre protecció temporal. Es tracta d’una normativa adoptada l’any 2001, arran de la guerra dels Balcans i el desplaçament de més de 3,2 milions de persones en la crisi migratòria més greu fins aleshores viscuda a Europa des de la Segona Guerra Mundial.

La norma concedeix protecció immediata en cas d’afluència massiva de persones desplaçades i evitar desbordar els sistemes d’asil. Concretament, els ucraïnesos que es beneficiïn d’aquesta protecció tindran dret a obtenir durant almenys un any –tot i que és prorrogable fins a tres– un permís de residència, ja sigui per compte d’altri o pròpia, a educació o formació professional, allotjament adequat, ajuda social, ajuda financera i atenció mèdica.