El feminisme resisteix a la violència al món

Les dones tornen als carrers. A cada racó del globus, reprenen les places. La pandèmia va confinar els seus cossos a casa, però no va aturar el camaleònic moviment feminista al voltant del planeta. Expertes a reposar-se, fa dècades que les dones s’enfronten a aquestes problemàtiques que només les concerneixen a elles pel simple fet d’haver nascut dona. L’avortament, els feminicidis o la mutilació genital femenina són algunes de les lluites que continuen omplint les avingudes a tots els continents. A mesura que es fan més visibles, les activistes que les defensen pateixen la persecució i la violència. D’altres, víctimes del racisme, queden apartades del focus i, fins i tot, pateixen l’abandonament de les seves companyes.

Però totes continuen batallant per prendre l’espai públic i fer-se sentir. Així, busquen aconseguir el canvi sense dependre de ningú més que d’elles mateixes. I és que el rellotge corre i l’any 2030 cada vegada està més a prop. Entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’ONU es va proposar en cinquè lloc «aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i les nenes» per a aquesta data. «No ho aconseguirem», reconeix Eugenia d’Angelo, directora de MundoSur. Però això a elles no les deté. Unides a les seves marees, s’afanyen a resistir a la violència i construir de la mà. 

Defensores dels drets de les dones

Mig any després del retorn dels talibans a l’Afganistan, una desena de dones afganeses continuen manifestant-se en defensa dels seus drets. Amb les cares al descobert, mostren papers amb els lemes que porten per bandera. El temor per la seva pròpia vida és menor que la seva causa. Com elles, centenars de dones a tot el món han fet del seu activisme feminista el seu destí, i els ha comportat perilloses conseqüències. «Els atacs sobre aquestes activistes mostren la por que els seus moviments generen, els seus atacants els veuen poderosos», explica Erin Kilbride, de Front Line Defenders.

Our Global Analysis 2021 reflected the data of the @HRD_Memorial, showing that 358 human rights defenders around the world were killed as a result of their human rights work. Read more about these trends in both the Global Analysis and Memorial Report:https://t.co/RI1ZQjhqJH pic.twitter.com/hq2lwpxg5T

— Front Line Defenders (@FrontLineHRD) 3 de marzo de 2022

Com qualsevol activista, les dones pateixen la persecució i la violència. Però, a diferència dels homes, són objectiu d’atacs a la seva intimitat i la seva reputació davant l’«augment de les campanyes de desprestigi sexualitzades, que poden tenir un impacte irreparable en les seves vides». «Els actors antidrets fan ús del concepte expressament vague d’ideologia de gènere per deslegitimar aquestes causes», denuncia Kilbride. A més, la pandèmia també ha dificultat el ple desenvolupament de les seves activitats. Tot i així, els últims anys han sigut testimonis de grans victòries fruit del treball incansable de les feministes.

Avortament segur, legal i gratuït

«¡És legal! ¡És legal!». El 22 de febrer els carrers colombians tenyits de verd van esclatar en una festa que encara dura. Una altra Marea Verda que, com l’argentina, va aconseguir la despenalització de l’avortament. «És el clar exemple de com els moviments socials són capaços de posar en agenda temes que fa dos o tres anys haurien sigut impensables», celebra D’Angelo. Mentre l’optimisme amara l’Amèrica Llatina, les dones d’altres països com els Estats Units o Polònia batallen contra l’aparició de noves lleis restrictives amb la interrupció voluntària de l’embaràs. 

«Mi cuerpo, el primer territorio» pic.twitter.com/azc5GYl5T3

— Marina Sardiña (@MarinaSardina_) 22 de febrero de 2022

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a tot el món, el 40% de les dones en edat de procrear viuen en països amb lleis sobre l’avortament molt restrictives o on, tot i que sigui legal, no es disposa de serveis d’avortament o són inaccessibles. Hi continua havent dones entre reixes per avortaments espontanis a Amèrica Central. En regions senceres com l’Àfrica o el Pròxim Orient, ni existeix el debat per a la seva despenalització. A tot el món, les feministes es mantenen vigilants. «Crec que aquesta Marea Verda no té final i és el meu desig que arribi a la resta d’Amèrica Llatina, però, al marge que tinguem la llei, hi ha molts frens en la realitat», remarca D’Angelo. 

Néixer nena

Arribar a aquest món com a dona és la primera condemna. Des del bressol, les nenes pateixen multitud de violències que les marquen. Uns 200 milions de dones han sigut sotmeses a la mutilació genital femenina (MGF), segons xifres de l’Unicef. L’organització 28 Too Many assenyala que uns tres milions de nenes estan en risc de patir-la cada any. Aquesta pràctica, com a forma de control patriarcal sobre la sexualitat de les nenes, encara és present a 30 països, principalment a l’Àfrica, tot i que també al Pròxim Orient o Àsia. 

#Africa & the #LAW reports
Laws alone will not eradicate FGM, but they have a critical role to play in supporting the campaign to end FGM internationally.22 out of 28 practising African countries have national laws in place banning FGM; 5 do not making it legal in their countries pic.twitter.com/ylXJIQUPov

— 28TooMany (@28TooMany) 2 de marzo de 2022

A més, moltes d’aquestes nenes poden convertir-se en esposes quan són molt joves. Més de 700 milions de dones vives en l’actualitat es van casar quan eren nenes. El 40% d’aquestes núvies es troben al sud d’Àsia. La mutilació genital femenina o el matrimoni infantil són obstacles a l’escolarització d’aquestes menors. Sense educació, aquestes nenes s’allunyen de la igualtat, i tot el moviment feminista es ressent sense elles. 

Se’n diu feminicidi

Notícies relacionades

Irene Montero: «Tenim molt camí per davant per implicar els homes»

Matrimonis precoços entre les refugiades sirianes al Líban per alleugerir la càrrega econòmica a casa

Almenys 155 països tenen lleis que criminalitzen la violència domèstica. Malgrat aquest augment de legislació contra el feminicidi, encara costa que les morts de dones s’anomenin com a tal. O que simplement s’anomenin. «Fins a la nostra creació el 2015, no hi havia cap tipus d’informació [a Rússia] sobre violència domèstica», explica Sofía Sidorova, de l’organització Nasiliu.net (‘No a la violència’ en rus). El gegant euroasiàtic no compta amb una llei que protegeixi les dones de la violència. «Des del 2017, les pallisses dins del si familiar estan descriminalitzades», denuncia Sidorova des de Moscou.

Per la seva banda, Amèrica Llatina és la segona regió més perillosa del món on ser dona, després de l’Àfrica. «Utilitzem el terme ‘feminicidi’ per assenyalar l’element d’impunitat i desídia per part de l’Estat davant les morts de dones per raons de gènere», explica D’Angelo a EL PERIÓDICO. Al voltant del món, la pandèmia ha implicat un augment de la violència contra les dones. «A Rússia, fins i tot els nostres representants públics han parlat de l’alarmant augment», diu Sidorova. El problema, segons D’Angelo, rau en les masculinitats. «Mentre mantinguem les polítiques públiques centrades en les dones continuarem comptant mortes i desaparegudes», conclou.

NOVEDADES 📢 Nuestra equipa de 𝐀𝐓𝐋𝐀𝐒 𝐆𝐮𝐚𝐫𝐝𝐢𝐚𝐧𝐚𝐬 𝐝𝐞 𝐀𝐛𝐲𝐚 𝐘𝐚𝐥𝐚 - 𝐂𝐚𝐩𝐢́𝐭𝐮𝐥𝐨 𝐀𝐫𝐠𝐞𝐧𝐭𝐢𝐧𝐚 🌿 sigue recorriendo la zona Centro y NEA del país entrevistando a mujeres rurales y originarias, relevando sus historias de vida, saberes y necesidades + pic.twitter.com/sHXp0cyoLG

— MUNDOSUR (@MundoSur) 17 de febrero de 2022