Els bombardejos russos provoquen danys per 9.100 milions d’euros en les infraestructures d’Ucraïna

Ningú té coneixement del dany econòmic exacte que la invasió de Rússia implicarà per a Ucraïna. La raó, és clar, és que els enfrontaments bèl·lics continuen a tot el país i no hi ha senyals que s’hagin d’aturar en un futur molt pròxim. No obstant, el ministre d’Infraestructures ucraïnès, Oleksandr Kubrakov, ja va donar aquest dimarts una primera estimació del cop que les arques de l’Estat ucraïnès han rebut arran del conflicte.

Segons una primera estimació, tan sols la destrucció de les infraestructures ucraïneses (la qual cosa inclou ponts, aeroports, carreteres, i vies ferroviàries bombardejades) ha provocat unes pèrdues de 10.000 milions de dòlars (uns 9.160 milions d’euros). Per això, Kubrakov també va estimar que al país tardarà un o dos anys a tornar a reconstruir totes aquestes infraestructures, sempre que Ucraïna rebi l’ajuda exterior que diu que necessita per tornar a aixecar el destrossat. El cert és que, fins ara, només poquíssims aeroports (el de Lviv, per exemple) no han caigut en la mira de l’artilleria russa, alhora que han patit danys també escoles, hospitals, universitats i nombrosos altres edificis de l’Administració pública ucraïnesa.

Suspensió d’exportacions

No és l’única conseqüència econòmica que es pot esperar. Com a part de les seves mesures per readaptar el país a la seva nova normalitat, el Govern ucraïnès també ha anunciat aquesta setmana la suspensió de les exportacions de diversos productes agrícoles produïts a Ucraïna, segons ha informat Interfax. Una mesura, aquesta, que també s’explica pel visible desproveïment que el país pateix des de fa diversos dies.

En paral·lel, el Govern de Kíev ha promès ajudes d’unes 6.500 grivnes (uns 215 euros) a tota persona la feina de la qual es va veure interrompuda per la guerra, va dir que continuarà pagant pensions als ciutadans que tenen dret a això, i ha afirmat que entregarà unes 1.000 grivnes més a les forces de l’ordre i l’Exèrcit. Un esforç que suposa un dèficit afegit per al país.

El problema és que ja abans de l’esclat del conflicte bèl·lic l’economia ucraïnesa es trobava ferida de gravetat. De fet, des del 2014, any de l’inici de la guerra al Donbass, el 2020, Ucraïna va perdre 280.000 milions de dòlars, l’equivalent a uns 40.000 milions a l’any o al 20% del PIB del país abans que s’iniciés l’enfrontament amb Rússia. Tan sols l’annexió de Crimea va suposar un cost d’uns 58.000 milions de dòlars, i la guerra a les regions separatistes de Donetsk i Lugansk, 14.600 milions més.

Botigues tancades

Notícies relacionades

La xifra de refugiats d’Ucraïna ja supera els dos milions, segons l’ONU

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’estimació l’ha publicat recentment el Centre d’Investigacions Econòmiques i Negocis (CEBR) del Regne Unit, però indicis d’aquesta situació ja es podien observar als carrers de les ciutats ucraïneses, on abundaven les botigues tancades també com a conseqüència de la inflació, que s’havia disparat un 10% l’últim mes abans del conflicte armat.

Amb això, ja abans que comencessin a caure les bombes, la pràctica totalitat dels inversors estrangers havien congelat les seves inversions en el país, com explicava a aquest diari Pavlo Sheremeta, exministre d’Economia i avui assessor de grups d’inversió i bancs. «Una excepció havia sigut el sector metal·lúrgic, perquè la Xina té molt interès en l’acer ucraïnès i utilitza ports com el d’Odessa per a aquest negoci», va argumentar Sheremeta.