La raspútitsa, l’enemic meteorològic de Putin a Ucraïna

El clima pot tenir un paper decisiu en la invasió russa d’Ucraïna amb la prevista arribada de la raspútitsa, un fenomen estacional que converteix la terra ferma en un fangar poc favorable a l’avanç de vehicles militars.

Aquesta paraula russa, que significa «temps de les males rutes», és una realitat ben coneguda a Ucraïna, a Rússia i a Bielorússia, on la pujada de temperatures i la fosa de la neu a la primavera i les fortes pluges a la tardor es tradueixen dues vegades a l’any en diverses setmanes de fang.

Abans fins i tot de l’inici de la raspútitsa, les imatges de tancs i vehicles militars russos enfangats a Ucraïna ja circulen per xarxes socials.

«Ja hi ha hagut moltes situacions en què tancs russos i altres vehicles han passat per camps i han quedat bloquejats. Els soldats s’han vist obligats a abandonar-los i a continuar a peu», afirma a l’AFP l’analista militar ucraïnès Mikola Beleskov. «Aquest problema existeix i s’agreujarà», afegeix.

Aquest fenomen passa a les famoses «terres negres» d’Ucraïna, un tipus de sòl conegut com a «txernozem», d’on prové la riquesa agrícola d’aquest país i les regions russes veïnes entre els rius Don i Volga.

Les tropes de Napoleó ja van patir aquesta penosa experiència que va fer-los retardar la retirada de Rússia a finals de 1812 i les va deixar exposades al rigor de l’hivern.

Putin amb el temps en contra

Més d’un segle després, al front oriental de la segona guerra mundial, «les grans operacions mecanitzades van estar gairebé completament paralitzades durant les grans pluges de la tardor o en els desglaços de primavera a causa de la cèlebre raspútitsa, el fang de les planes russes, i es reprenien a l’hivern quan el terra s’havia endurit», va explicar l’historiador Laurent Henninger a la revista francesa ‘Défense Nationale’ el 2015.

«Va ser amb l’arribada de l’hivern de 1941 que Hitler va poder llançar la seva gran ofensiva, fracassada, destinada a conquerir Moscou», va assenyalar en un article sobre l’impacte del factor climàtic en les guerres.

En el sentit invers, la raspútitsa va frenar la contraofensiva soviètica el 1943.

«Recordatoris històrics: el desglaç provoca una temporada de fang (raspútitsa) que dura 3-4 setmanes, i remunta del sud (Crimea) cap al nord fins a Bielorússia en pocs dies. El 1942 va començar el 21/03. El 1943, el 18/03. El 1944, el 17/03», ha indicat a Twitter l’historiador militar Cédric Mas.

«El temps no juga a favor de Putin», va reconèixer diumenge, remarcant que, a més de les sancions i l’aïllament diplomàtic de Rússia, «la meteorologia es degradarà pròximament amb la raspútitsa».

«El començament de la primavera és un mal moment per conquerir Ucraïna», escrivia el professor en estratègia de seguretat nacional Spencer Meredith en un article publicat quan faltaven pocs dies per a l’inici de la invasió per al Modern War Institute de la prestigiosa acadèmia militar nord-americana West Point.

«Clavades a terra»

«Normalment, a mitjans de febrer, les rutes estan recobertes de capes de gel i neu compactes, que es fonen per deixar un camp de mines fet de sots», assenyalava.

Aquest any, segons les últimes previsions, el fenomen ha de començar a manifestar-se a partir de mitjans de març.

Per a les tropes russes, «la situació empitjorarà a mesura que el temps s’escalfi i que les pluges comencin», diu Mikola Beleskov. «Es trobaran clavades a terra», continua.

La raspútitsa, que «enfanga els terres», «canalitza les operacions per l’asfalt de les carreteres i els carrers», indicava la setmana passada l’historiador militar Michel Goya a la revista ‘Le Grand Continent’.

Això obliga les forces invasores a avançar en combois en els eixos viaris, més exposats als problemes logístics i als atacs.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

El factor climàtic és un dels principals avantatges d’Ucraïna davant la superioritat militar russa, coincideix Jason Lyall, especialista en violència política en guerres civils i convencionals a la universitat nord-americana de Dartmouth.

Els llançamíssils antitancs Javelin, els míssils antiaeris Stinger, la campanya informativa a la xarxa social TikTok i la raspútitsa són «els quatre cavallers de l’armada ucraïnesa», resumia Lyall a Twitter.