Víctor Serrano, el jove de Toledo que s’ha anat al front a Ucraïna

Cada vegada apareixen més espanyols, molts d’ells joves que han decidit anar-se’n a Ucraïna per ajudar les víctimes de la invasió russa o, fins i tot, per combatre al front. Un és Víctor Serrano, de 23 anys i toledà d’origen. Ha deixat la feina i s’ha separat de la família per plantar cara a l’agressor rus i socórrer la població civil. Serrano ha aparegut aquests dies en diferents programes televisius en què ha explicat la seva peripècia personal: «És la meva vocació des de molt petit, ajudar els més necessitats i ser allà en els moments més difícils».

De moment, des que va arribar a Ucraïna, se centra en tasques «humanitàries». Però, arribat el cas, està disposat «a combatre». Tot i que des que va arribar a territori ucraïnès el jove està col·laborant únicament «de manera humanitària», ha assegurat que, arribat el cas, està disposat «a combatre si és necessari». Malgrat això, admet que li falta «formació militar». Tampoc té l’equipament necessari per al combat.

De moment està a Lviv, protegit dels bombardejos russos en un refugi. Preveu que sortirà ben aviat cap a zones «una mica més delicades». «No soc soldat, però tinc vocació de soldat. Estic disposat a donar-ho tot», afegeix.

«No és un joc»

«La meva família em diu que té por i es preocupa per mi, però alhora em recolzen perquè saben que el que estic fent és una cosa molt important i molt bonica per a tota aquesta gent. Ningú ha dit que seria fàcil», ha manifestat.

Notícies relacionades

¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump

El terratrèmol ensorra Myanmar entre la desesperació i l’anarquia

«Soc una persona que cursava els seus estudis i que treballava per hores en un magatzem. Algú normal. Amb aquest tipus de vida quotidiana. Soc aquí a Ucraïna perquè és la meva vocació. Una vocació d’entrega militar. Una vocació d’entrega als altres», explica.

«Saps que si entres, no tornaràs. Això no és un joc, és una guerra de veritat. Tinc por perquè he pres una decisió que saps que et pots equivocar, però que les conseqüències són terribles. No estem bojos, apreciem la nostra vida tant com tu i com els altres. Realment volem tornar, passem fred, son, dolor,» explica.