Zelenski intenta emular Churchill i promet resistir a la invasió russa

En aquestes gairebé dues setmanes que portem de guerra a Ucraïna, les referències a la Segona Guerra Mundial han estat a l’ordre del dia. S’ha comparat els ucraïnesos amb els ciutadans soviètics que es van enfrontar als invasors nazis, s’ha evocat la mortífera i decisiva batalla de Stalingrad, que va donar un tomb a la contesa llavors. Aquest dimarts, ha sigut el president Volodímir Zelenski que, convidat a intervenir a través de videoconferència a la Cambra dels Comuns del Regne Unit, ha promès emular l’actuació del primer ministre britànicWinston Churchillen els anys 40 i resistir l’empenta dels invasors. I això, a més, en un dia en el qual amb prou feines es van moure els diferents fronts de guerra al llarg i ample del país i en el qual –això sí– van començar a funcionar, per fi, alguns dels corredors humanitaris establerts per treure la població civil atrapada a la ciutat.

Rebut amb una ovació de gala en una cambra plena de diputats, Zelenski ha pres la paraula i ha comparat la lluita del seu país amb la del Regne Unit durant la contesa amb l’Alemanya nazi. «No vau voler perdre el vostre país quan els nazis van intentar arrabassar-vos-el; vau lluitar per ell, nosaltres lluitarem als boscos, als camps, a les vores i als carrers», ha promès, parafrasejant una frase pronunciada pel més cèlebre ‘premier’ britànic dels últims temps durant la contesa mundial. «No ens rendirem i no perdrem; lluitarem fins al final per mar i per aire; continuarem lluitant per la nostra terra, sigui quin sigui el cost», ha continuat.

El mandatari ucraïnès, vestit amb samarreta militar, ha aprofitat l’ocasió per demandar més recolzament al seu país en la forma de noves sancions i la implementació d’una zona de no sobrevol per part de l’OTAN al cel ucraïnès que impedeixi l’actuació de l’aviació russa. «Sisplau, incrementeu la pressió de les sancions contra aquest país (Rússia), sisplau, reconeixeu aquest país com un estat terrorista, sisplau, assegureu-vos que el cel ucraïnès és segur», ha implorat. En el torn de resposta, tant el primer ministre britànic, Borís Johnson, com el líder de l’oposició, John Steimer, han lloat la figura del mandatari ucraïnès. «Tothom s’ha commogut per la valentia, la resolució i el lideratge» del màxim dirigent del país eslau, ha assegurat el laborista.

La guerra, en un impàs

La guerra, mentrestant, va semblar haver entrat en un impàs, amb un escàs moviment als diferents fronts bèl·lics entorn de la capital, Kíev, la segona ciutat del país, Khàrkiv, i la costa sud del mar Negre. Després de diversos dies de resultats infructuososos, per primera vegada des de l’arrencada de la invasió russa un corredor humanitari aconseguia complir la seva funció i evacuar els civils, a la localitat de Sumi, al nord del país, molt a prop de la frontera amb Rússia. En el moment de l’evacuació, el grup de civils que sortia de la població va topar amb una columna blindada russa a la qual va cedir el pas per després reprendre la marxa. D’acord amb el governador, Dmitro Zhibitski, al voltant d’un miler d’estudiants estrangers han abandonat la ciutat gràcies a aquest mètode.

L’èxit a Sumi, no obstant, no es va reproduir a l’assetjat port de Mariúpol, on de nou els bombardejos russos van impedir les operacions de sortida de centenars de milers de civils atrapats, segons ha denunciat en el seu compte de Twitter el portaveu ucraïnès d’Exteriors, Oleg Nikolenko: «L’alto el foc ha sigut violat; la pressió sobre Rússia ha d’incrementar-se per obligar-lo a complir els seus compromisos». La situació a l’interior de la ciutat és dramàtica, sense aigua, electricitat o internet. Segons fonts ucraïneses, diversos nens han mort de set.

Notícies relacionades

Els bombardejos russos provoquen danys per 9.100 milions d’euros en les infraestructures d’Ucraïna

El mercat més ‘hipster’ d’Odessa, convertit en magatzem d’ajuda humanitària

Gairebé dues setmanes d’hostilitats, i continua sent difícil realitzar balanços de morts i ferits, tant entre els civils com en les forces armades dels bàndols en lliça. L’Oficina de les Nacions Unides per als Drets Humans ha pogut confirmar la mort de 474 civils, una xifra que l’Executiu ucraïnès eleva a entorn de dos milers. Segons el director d’Intel·ligència del Pentàgon, Scott Berrier, entre 2.000 i 4.000 militars russos han sigut abatuts en les accions bèl·liques de les forces ucraïneses, una xifra substancialment superior al mig miler de morts reconeguts per Moscou. El responsable de l’espionatge militar nord-americà ha augurat que les pròximes setmanes seran «molt dures» per al curs de la contesa.

A Rússia constitueix un delicte la publicació de baixes militars que no han sigut confirmades oficialment. A més, el Parlament rus acaba d’aprovar una llei que contempla dures penes de presó per als que difonguin informacions falses sobre les operacions de l’Exèrcit rus, cosa que va motivar una desbandada de mitjans estrangers acreditats a Moscou.