Els perills de la frontera d’Ucraïna: pillatge, revenda d’ajuda humanitària i risc de tràfic de nens

La sortida dels ucraïnesos cap a països segurs es cronifica. El flux de persones no cessa, i això comporta altres danys col·laterals, com el pillatge, la revenda d’ajuda humanitària i l’augment del risc de tràfic de persones. Aquest èxode, a més, està marcat per l’elevat nombre de nens desplaçats. Nacions Unides estima que en són un milió. Molts d’ells viatgen sols, cosa que els fa blanc fàcil per a les màfies.

Ho adverteixen diverses oenagés que estan treballant sobre el terreny. La primera a donar la veu d’alerta va ser Càritas. Els seus voluntaris van explicar a ‘El Periódico de España’ a la frontera de Dorohusk (Polònia) que havien percebut algunes situacions de nens desemparats a l’arribar a Polònia o reclamats per persones que no coneixien.

«Personal del Govern polonès va ser aquí el tercer o el quart dia mirant d’explicar-nos als voluntaris els riscos a què s’exposen els més petits. Van posar èmfasi en el fet que els havien reportat alguns casos de nens que viatjaven sols i que havien sigut recollits per persones desconegudes, sense que això s’arribés a constar a cap document d’arribada al centre de recepció».

Ho explicava Alexis Garea, efectiu de Càritas que ha participat diàriament en el contingent fronterer d’ajuda humanitària de Dorohusk. Ell també ha sigut testimoni d’alguna situació sospitosa. «Per aquí hem vist alguns casos estranys; dos nens que viatjaven sols amb un telèfon mòbil, i que deien que rebien trucades de persones desconegudes que els oferien ajuda perquè se n’anessin amb ells».

En aquest mateix risc incideix una altra ONG, Save the Children, que ha alertat aquesta setmana que els informes procedents de la frontera apunten que alguns nens i nenes «estan arribant sense referents familiars després d’haver sigut enviats per familiars que no podien sortir d’Ucraïna, però volien que els seus fills i filles estiguessin sans i estalvis».

«D’altres han sigut separats de les seves famílies en el caos de la fugida de les seves llars. Molts dels que han arribat sols tenen menys de 14 anys i mostren signes d’angoixa emocional», alerten des de l’ONG.

La directora de l’entitat per a Europa de l’Est, Irina Saghoian, va advertir que en aquesta situació «augmenta el risc de violència, explotació, tràfic i abusos. Molts d’aquests nens i nenes separats viatgen amb els seus germans grans o les seves famílies esteses. D’altres viatgen amb veïns o altres adults. Necessiten protecció i suport, i continuen sent increïblement vulnerables».

Solidaritat mal entesa

Solidaritat mal entesaEl director de Cooperació Internacional de Save the Children a Espanya, Vicente Raimundo, ha estat aquests dies en alguns dels punts del dispositiu que té establerta l’ONG a la frontera d’Ucraïna amb Polònia. Considera que, tot i que la situació en aquest moment «no és preocupant, sí que és cert que en aigües tèrboles els més pocavergonyes hi intenten pescar. I la infància sempre és la més vulnerable».

Raimundo incideix en la importància de deixar treballar en aquest terreny les persones que realment el coneixen: «Em refereixo a la solidaritat mal entesa. Aquest conflicte ha desencadenat una onada d’empatia que fa que de vegades no prenguin les decisions correctes, gent que des del nostre país recollirà refugiats a la frontera. I l’important és no provocar un problema mirant de solucionar-ne un altre».

Recorda que «hi ha protocols internacionals que s’han de respectar, hi ha mecanismes. És fonamental, per exemple, no trencar els vincles familiars d’aquests nens», i una arribada descontrolada de persones volent emportar-se refugiats pot generar un caldo de cultiu òptim per a les màfies: «Entre aquesta gent amb bones intencions, es pot colar gent que no és de confiança».

Dos milions de refugiats

Per a això, explica, és important tenir experts a les fronteres: «Nosaltres comptem amb personal molt entrenat per detectar certes situacions. Per exemple, a la frontera de Melilla. Hi passa un home, una dona i dos nens demanant asil. Amb una sèrie de preguntes dirigides, poden identificar si de veritat són família o si hi ha una situació anòmala», conclou Vicente Raimundo.

Nacions Unides estima en els seus últims informes que, dels dos milions de refugiats que han sortit fins ara de territori ucraïnès, almenys un milió són nens i nenes. Aquestes entitats que treballen sobre el terreny creuen que la xifra real és sensiblement més elevada. Coincideixen, a més, que la dotació de recursos és imprescindible.

«El Govern polonès va posar aquí dues noies que suposadament s’havien d’encarregar d’això, del control i la recepció dels nens que anaven arribant. Una de 27 anys i una altra de 31, que pel que sembla no tenien gaire experiència en aquest tipus de coses. Una d’elles es va passar el matí plorant, no van fer un control exhaustiu. Si no hi ha recursos per a aquestes coses, aquests casos aniran a més», il·lustrava el voluntari argentí de Càritas.

Revenda d’ajuda

Revenda d’ajudaAugmenta el risc de tràfic de persones i creix també la picaresca amb l’ajuda humanitària. La situació per a molts dels que no han aconseguit (o no han volgut) sortir d’Ucraïna comença a ser desesperada en algunes zones. Els queviures escassegen i això ha provocat, segons aquests mateixos voluntaris de la frontera, que alguns hi comencin a traficar.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

«Gent que recull aliments gratis aquí i els revèn. Estan deixant travessar la frontera a molta gent que diu que hi va a portar ajuda humanitària als que s’han quedat. Molts hi arriben i sí que en reparteixen. A les cues de trànsit o als pobles. Ho sabem perquè ens envien fotos i vídeos fent-ho. Però d’altres no. Els ho demanem i no ens contesten», ens explicava la Janna, una altra voluntària polonesa de Càritas a Dorohusk.

«També sabem que algunes de les targetes SIM [per als mòbils] que estaven regalant a l’arribada estan sent venudes a Ucraïna. Això ens ho ha dit gent que ha creuat més tard. Des del primer dia han facilitat targetes telefòniques gratis a aquest costat de la frontera, però pel que sembla hi ha qui torna a creuar i hi mira de fer negoci», apunta Alexis Garea.