Les tropes russes sotmeten Mariúpol a un setge medieval

L’atac contra un hospital pediàtric la vigília, segueix un patró similar al viscut a la recent guerra de Síria, un enfrontament en què les oenagés de drets humans han denunciat de forma reiterada episodis semblants per tal de desmoralitzar la població civil i empènyer-la a fugir de casa seva. Nombroses personalitats, des de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, fins al president francès, Emmanuel Macron, passant per la directora de la Intel·ligència Nacional nord-americana, Avril Haines, han condemnat de forma unànime l’incident, que va deixar l’edifici reduït a runa, va provocar almenys tres morts i va generar unes impactants imatges de dones embarassades ferides sent evacuades mentre nevava.

Segons els pocs testimonis procedents de l’interior, la població està refugiada en soterranis, sense llum ni calefacció, mentre les mínimes condicions de vida han deixat d’existir. «A Mariúpol, ara mateix no hi ha aigua potable, i no hi ha d’on treure-la», denuncia Oleksandr, un col·laborador de Metges sense Fronteres. Per beure o rentar-se, la gent «busca fonts als parcs o recull l’aigua de les teulades quan la neu es fon», continua dient la mateixa font. El cooperant afirma que qui més pateix les conseqüències del setge són «la gent gran i qui té algun tipus de discapacitat», perquè «no poden trobar menjar o fer foc per cuinar o «els nens petits, perquè necessiten moltes més coses, com productes d’higiene, i no hi ha manera de trobar-ne».

Dimarts passat, l’ajuntament havia denunciat la mort de més de 1.200 habitants en nou dies de setge a aquest important port del mar d’Azov. Les autoritats municipals han pogut per fi començar a recollir i enterrar els cadàvers que s’havien acumulat al carrer, ha declarat el tinent d’alcalde Serhí Orlov a la cadena britànica BBC. «No hi ha possibilitat que hi hagi fosses privades, a causa de l’alt nombre de persones i els continus bombardejos. Els estan dipositant en fosses comunes», va dir.

Corredors humanitaris

A més, els corredors humanitaris per evacuar la població civil de Mariúpol segueixen sense posar-se en marxa a causa dels bombardejos, amb els dos contendents responsabilitzant-se del fracàs. Fa una setmana, el Govern d’Ucraïna va rebutjar i qualificar de «cíniques» les propostes russes per establir aquests passadissos, ja que conduïen únicament a territori sota control del Kremlin.

Notícies relacionades

La ciutat de Mariúpol, abans i després dels bombardejos russos

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A diferència de conflictes recents com els de la ex Iugoslàvia, on es va practicar amb tenacitat la neteja ètnica de comunitats senceres,Moscou afirma que la seva intervenció militar el que en realitat busca és «salvar» la població russòfona d’Ucraïna d’un suposat «genocidi», raó per la qual per al Kremlin és molt important assegurar que assumeix i gestiona la població civil de les localitats que va conquistant, evitant que busquin refugi en territori sota control del Govern ucraïnès. Sigui com sigui, tal com ha constatat la vice primera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk, cap civil va poder abandonar aquest dijous la ciutat portuària.

Amb aquesta situació sobre el terreny, estava cantat que la primera reunió d’alt nivell polític entre representants ucraïnesos i russos acabaria en fracàs i sense aconseguir cap avanç. Serguei Lavrov i Dmitró Kuleba, ministres d’Exteriors dels dos països, s’han reunit a Antalya, al sud de Turquia, per a una encaixada i poca cosa més. Els analistes descarten que Moscou accepti un alto el foc mentre no aconsegueixi alguns dels seus objectius militars: el control de les grans ciutats, és a dir, Kíev i Khàrkiv, i l’esmentat corredor terrestre al litoral sud.