Borrell proposa gastar 500 milions més de fons de la UE per donar armes a Ucraïna

L’alt representant de política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, ha proposat als líders europeus, reunits des de dijous en una cimera a Versalles, destinar 500 milions d’euros més del pressupost comunitari per entregar més armes a Ucraïna.

«He proposat això als líders i la Facilitat Europea de Pau doblarà el seu suport fins a 1.000 milions d’euros», ha dit Borrell a la seva arribada, el segon dia de la cimera.

La decisió l’hauran de prendre aquest divendres els caps d’Estat i de Govern de la UE, segons ha explicat l’alt representant, que s’ha mostrat «convençut» que hi donaran el vistiplau. «Tothom és completament conscient que hem d’incrementar el nostre suport militar a Ucraïna i afegir pressió sobre Rússia», ha afegit.

Ajuda «immediata»

Preguntat sobre quan podria arribar aquesta ajuda, ha assegurat que serà «immediata perquè ara tot flueix molt ràpid».

La iniciativa de Borrell arriba dues setmanes després que la UE acordés per primera vegada destinar 500 milions d’euros del pressupost europeu per finançar l’enviament d’armament letal i no letal a un país, una decisió que els ministres d’Exteriors van adoptar tres dies després de l’inici de la invasió de Rússia a Ucraïna.

El cap de la diplomàcia europea ha explicat també que els caps d’Estat i de Govern van discutir sobre la possibilitat d’incrementar les sancions contra els oligarques i contra l’economia russa, si bé no s’espera que de la cimera surti un nou paquet de mesures restrictives.

Quatre paquets de sancions

Notícies relacionades

Les tropes russes sotmeten Mariúpol a un setge medieval

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Des que va començar l’atac contra Ucraïna el 24 de febrer, la UE ha aprovat ja quatre paquets de sancions contra Rússia i Bielorússia, que recolza el Kremlin en la invasió.

Entre aquestes mesures, s’han congelat els fons que els bancs centrals dels dos països tenen a la UE, ha tret set entitats russes i tres bielorusses del sistema de comunicació interbancari Swift i ha sancionat un total 862 individus i 53 empreses, entre els quals el president rus, Vladímir Putin.