La «fortalesa russa» de Putin trontolla sota el pes de les sancions internacionals

A diferència dels seus ciutadans, el règim de Vladímir Putin es preparava des de 2014 per a aquest moment. Aquell any van començar a ploure les sancions contra Moscou per la seva annexió il·legal de la península ucraïnesa de Crimea i, des d’aleshores, el Kremlin ha mirat d’inocular-se davant un hipotètic escenari de «guerra econòmica» com el que ara enfronta. Va bascular cap a Orient per reduir la seva dependència d’Occident i va deslligar alguns nusos que el lliguen a la globalització. Va reduir les seves reserves en dòlars, va penalitzar les importacions amb aranzels elevats, va minimitzar el seu deute extern i va crear un sistema alternatiu al Swift per a les transferències bancàries internacionals. 

Però sobretot es va dedicar a engreixar les reserves de divises del seu banc central amb una armilla antibales de 630.000 milions de dòlars, l’equivalent a un terç de la seva economia, concebuda per protegir el ruble de potencials atacs. A aquesta estratègia li va posar un nom, «fortalesa russa», la mateixa fortalesa que s’ha esfondrat aquests dies amb sorprenent facilitat. «En menys de dues setmanes, la guerra de Putin ha catapultat Rússia als nivells d’aïllament econòmic de l’era soviètica», escrivia aquesta setmana l’exassessor del Tresor nord-americà i expert en sancions Bryan O’Tool. «I això conduirà el poble rus al desastre».

Un càstig econòmic sense gairebé precedents

Tot ha passat molt ràpid, a mesura que els bombardejos del Kremlin apallissaven les ciutats ucraïneses. Les sancions han anat tancant gairebé totes les vies de comunicació entre el sistema financer rus i la resta del món. Tant les adoptades per la trentena de governs que han seguit fins ara la pauta marcada des de Washington, Brussel·les i Londres, com pel sector privat. El transport de mercaderia russa ha perdut les seves companyies d’assegurances, Visa i Mastercard han deixat de processar les compres dels seus ciutadans a l’estranger i el banc central ha vist com almenys la meitat de la seva reserva de divises quedava congelada fora de les seves fronteres. 

Les conseqüències d’aquests desajustos creixen en allau. El ruble ha perdut la meitat del seu valor davant el dòlar des de l’inici de la invasió. Fa dies que la borsa de Moscou està tancada per evitar la desbandada dels inversors. La trentena de grans empreses russes cotitzades a Londres han perdut més del 90% del seu valor. Els tipus d’interès s’han doblat fins al 20% i el deute rus ha quedat reduït a bo porqueria. «Moltes sancions són part del menú habitual; el que ha canviat aquesta vegada és la rapidesa amb què s’han imposat, la cohesió entre els països que les han aplicat i les dimensions econòmiques del país sancionat», afirma a aquest diari Richard Nephew, un dels dissenyadors de les sancions nord-americanes contra l’Iran. «Aquesta situació no té precedents des del paquet de sancions imposat a l’Iraq el 1990 amb l’aval del Consell de Seguretat de l’ONU». 

Els analistes prediuen que l’economia russa perdrà aquest any al voltant del 10% del seu PIB i, segons el Banc Mundial, s’està acostant perillosament a un escenari de suspensió de pagaments com el que ja va viure durant la crisi de 1998. La mateixa que es va carregar els estalvis de milions de russos. «El meu salari s’ha devaluat moltíssim en només dues setmanes. I amb la sortida de les empreses multinacionals de Rússia molta gent es quedarà sense feina. La situació és molt preocupant», diu l’Aleksander des del seu exili temporal a Turquia, del qual no sap quan podrà tornar al seu país.

El país més sancionat del món

Notícies relacionades

Txetxènia, Síria i Ucraïna, les tres guerres de Putin

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quantitativament, Rússia ja és el país més sancionat del món, per sobre de Corea del Nord i l’Iran, segons la consultora Castellum.Al. «Les devastadores sancions contra l’Iran es van adoptar en un termini de 10 anys. El mateix tipus de sancions contra Rússia s’han implementat en només 10 dies», ha dit el seu director, Spencer Vuksic. No hi ha dubte que el cost per a la societat russa serà monumental. La qüestió és que aquestes sancions serviran per arribar al propòsit que s’han marcat: aturar la guerra a Ucraïna. Dies després de la invasió, la popularitat de Putin es va disparar fins al 70%, segons una enquesta de l’empresa estatal VCIOM. Res gaire sorprenent tenint en compte com la propaganda oficial ha blanquejat l’ofensiva o la fèrria censura informativa que impera al país. 

«A la Sud-àfrica de l’apartheid o a la Líbia de 2003 les sancions van servir per canviar el comportament dels seus règims», diu Nephew, autor del llibre ‘The Art of Sanctions’. «Aquesta vegada és possible que contribueixin a frenar la guerra, però probablement no aconseguiran aturar-la». Nephew reconeix que, en canvi, podrien accentuar l’agressivitat del Kremlin. Tant al camp de batalla com en l’esfera econòmica. Encara li queden cartes a la màniga. Des de tancar l’aixeta de gas a Europa fins a expropiar els negocis a Rússia de les multinacionals que abandonen el país, una possibilitat que Putin ja ha exposat públicament.